Els infants i la crisi

Article publicat al diari digital Elcamp.cat el dia 13 de febrer de 2013

Llegint el diari, les dades de l’atur a la Conca segueixen sent dolentes. La situació és crítica a moltes llars, on sovint, fins i tot, costa posar un plat «calent» a taula. L’escola no pot obviar aquesta realitat. El context familiar de la nostra comunitat educativa ha canviat considerablement per culpa de la maleïda crisi. Estic segur que segurament a les escoles també palpem aquest canvis, en el dia a dia, però realment ho «treballem» a les nostres classes?
Moltes vegades el sistema educatiu està molt lluny de la realitat, fins i tot de vegades li dóna l’esquena a la realitat més pròxima, a la realitat del nostre carrer, dels nostres veïns del barri… No cal anar buscar la pobresa a quilòmetres de distància, amb la que tenim aquí, ja n’hi a prou!

Crec que cal parlar-ne, de la crisi, a les nostres aules. Crec que a alguns nenes i nenes els serà una activitat més productiva que fer les arrels quadrades de matemàtiques, la classificació dels invertebrats a medi natural. De vegades, és millor tancar el llibre de text i dur a terme una classe actualitzada d’anàlisi de la realitat més pròxima. Encara no he vist cap llibre que en parli, de la crisi! Agafar notícies de la premsa o fer una anàlisi de l’Institut Nacional d’Estadística té un gran valor en aquests temps. L’escola, em reitero, no pot donar l’esquena a la realitat, i ha de començar a tractar aquests temes amb sentit comú, rigor i compromís social. L’escola, com a servei públic que és, no pot mirar cap a un altre costat i fer com si res d’important estigués passant.

Penseu que molts pares que esperen a la sortida els seus fills tenen problemes per arribar a final de mes; penseu que molts s’han quedat sense feina… Com us podeu imaginar, els problemes i les prioritats per a aquestes famílies seran molt diferents que per a una família benestant. No cal dir que tota aquesta gent està en risc d’exclusió social i que, cada cop més, aquest risc és més gran i afecta més gent.

Que lluny queda ja l’arribada d’immigrants a les escoles, d’alumnes nouvinguts al nostre sistema educatiu, buscant una vida millor. Quants somnis s’estan esvaint per culpa de la pèrdua de la feina i, fins i tot, de la pròpia llar. L’escola, com a institució compromesa socialment que hauria de ser, no pot mirar cap a un altre costat, i ha de fomentar la formació de subjectes preparats per al moment social que els ha tocat viure.

Per acabar, m’entristeix profundament veure com aquesta crisi, finalment, acaba tenint noms i cognoms, i com sempre afecta els més dèbils: els infants. De ben segur que l’escola no hi pot fer res més…?

Quant a Pep Andreu

Mestre especialista d'Educació Física, pare de dues filles. Apassionat pel món de les TIC, i "twittero" quan el temps lliure ho permet. Amant de la lectura i l'esport en general.
Aquest article ha estat publicat en Crisi, General, Lectura, Reforma, Societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *