El vuit de març,  Dia internacional de les dones
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Maria-Mercè Marçal ( Barcelona-Ivars d’Urgell, 1952-Barcelona,1998) va escriure l’any 1979 el poema Vuit de març, una poesia de caire reivindicatiu i de protesta, molt pròpia dels estils literaris d’aquells anys. És possible que si Maria-Mercè Marçal hagués d’escriure un text denunciant la situació de les dones l’any 2010 en canviaria l’orientació, o, potser no? Com ho veus? Creus que el poema de Marçal té vigència en els nostres dies?
 
 
Vuit de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
 
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes les dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn el nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
 Maria-Mercè Marçal 
 Bruixa de dol, 1979