5. Propostes d’ús de la PDI a l’aula

Propostes per a l’ús de la PDI a l’aula

Les dinàmiques habituals que el professorat i l’alumnat desenvolupen a l’aula, com a espai físic o com a aula virtual, es veuen amplificades per la potencialitat de la PDI. A continuació es presenten tot un seguit d’idees i propostes d’aquestes dinàmiques d’aula i com hi incideix l’ús de la PDI.

Presentacions i explicacions

La pissarra digital interactiva ha donat una nova dimensió a les presentacions en el seu concepte més ampli. Per això a l’aula, la PDI és una eina que tant el professorat com l’alumnat utilitza per a fer exposicions i explicacions temàtiques, les quals poden ser a partir de materials propis o d’altri: llibres de text digitals, blocs, web, és a dir tots aquells recursos que puguin contenir les informacions bàsiques per al treball a l’aula.

  • El professorat dinamitza amb recursos audiovisuals (imatges, arxius de so, simulacions, clips didàctics, notícies, exercicis…) les exposicions i explicacions.
  • El professorat incorpora preguntes de comprovació a mesura que presenta sobre la PDI els recursos que li faciliten l’exposició i l’explicació dels continguts educatius pertinents.
  • L’alumnat presenta a la resta de la classe una seqüència didàctica sobre una matèria del currículum que ha elaborat i que serveixi de repàs en el tancament d’un tema.
  • L’alumnat presenta els materials que han creat com a suport als continguts d’aprenentatge que es treballen a l’aula.
  • L’alumnat presenta el seu bloc o eportfoli personal.

Les característiques tècniques de la majoria de models de PDI permeten introduir a les exposicions i explicacions, estratègies motivacionals i d’anticipació de continguts:

  • Introducció d’elements motivacionals. Aplicacions com el focus faciliten la motivació i la concreció dels continguts d’aprenentatge, i essencialment, la necessitat de centrar l’atenció en aspectes concrets d’aquells continguts que es presenten i es treballen a l’aula.
  • L’anticipació de continguts. Mitjançant la utilització de l’ombra de pantalla (cortina) que cobreix (de manera parcial o completa) informacions bàsiques del contingut que s’està treballant a l’aula, el docent pot preparar activitats que permetin arribar, mitjançant la deducció o la inducció, a les conclusions previstes o no.
Alguns exemples d’activitats que es poden realitzar amb fonts visuals:

a) Anàlisi de la composició de fotografies, per exemple fixant-se en els centres d’interès, les tensions compositives o les qüestions d’il•luminació i d’equilibri. Amb una fotografia o qualsevol altra imatge, amb el diàleg com a principal eina es pot fer un treball basat en la imaginació i la creativitat. Així els alumnes poden canviar la realitat que la imatge mostra. Es tracta d’analitzar la realitat per canviar-la, per exemple una activitat que realitzen els alumnes de P5 de l’escola La Farigola del Clot, en què intenten millorar les condicions de vida d’uns altres joves.

b) Anàlisi formal d’una obra d’art, per exemple dibuixant les línies que marquen la composició, subratllant-ne el cànon, marcant la perspectiva o reconeixent les formes geomètriques i les línies predominants.

c) De manera interdisciplinària, es pot utilitzar una obra d’art projectada a la pantalla per a treballar geometria, per exemple l’obra de Kandinsky pot servir de base per a treballar aspectes com les línies tancades i obertes, les corbes, els polígons, etc. A través de calcs sobre les obres del pintor es poden descobrir les diferents formes geomètriques.

Activitats d’aprenentatge

La realització d’activitats d’aprenentatge també s’ha vist beneficiada per l’ús de la PDI. Així en la presentació, la realització i la correcció de les activitats que es fan a l’aula es disposarà d’un suport visual que faciliti l’explicació inicial de les característiques abans de realitzar-les, així com el seguiment del moment de realització en què es troba l’activitat i la seva posterior correcció.

La implementació de les TIC a l’ensenyament ha generalitzat l’ús d’una sèrie d’eines d’autor que permeten l’elaboració, per part del professorat, d’activitats interactives. Les més populars són el JClic, el Hot Potatoes, Quaderns Virtuals i tota la gamma d’objectes d’aprenentatge elaborats per sistemes d’SCORM. Si a això s’hi afegeix la digitalització del continguts curriculars a través del projecte educat1x1, es comprèn la importància que té la PDI per a la realització i correcció col•lectiva d’activitats d’aquesta mena.

  • La projecció d’activitats interactives mitjançant suports en línia en facilita la seva realització col•lectiva i, davant de cada nou exercici o de possibles dificultats, el professorat pot promoure el diàleg, presentar diferents punts de vista, facilitar la discussió i donar pistes per a la seva resolució. Aquests processos es podran confirmar mitjançant els sistemes d’autocorrecció que solen tenir la majoria d’activitats que s’han construït amb aquests programaris.
  • Amb l’ús de eines de la web 2.0, elaboració conjunta de mapes conceptuals que resumeixen el contingut que s’ha treballat en una unitat didàctica o bé frisos cronològics. Per a la realització d’aquest tipus d’activitats és convenient la presència de la figura del redactor o del relator que traslladi a la pissarra allò que s’apunta des de la totalitat del grup-classe.
  • Una altra manera de revisar o corregir les activitats d’aprenentatge que es realitzen essencialment sobre paper és mitjançant el visualitzador digital o càmera lectora de documents. És un perifèric que connectat a través de l’ordinador o d’un videoprojector projecta imatges, documents digitalitzats, fotografies, esquemes i gràfics, textos manuscrits, retalls de premsa escrita i cossos tridimensionals. Els visualitzadors generalment incorporen les possibilitats d’una videocàmera, una càmera de fotos i el clàssic projector, amb els quals es poden capturar i mostrar en temps real els objectes de projecció des del mateix original. La videocàmera que tenen incorporada alguns visualitzadors permet projectar vídeo en directe de qualsevol activitat, des d’una reacció química o d’un experiment de física, fins a capturar la imatge a través del visor d’un microscopi o llegir les tasques realitzades sobre un quadern.

  • L’error pot esdevenir una font d’aprenentatge. Perquè els continguts treballats a l’aula passin a convertir-se en coneixements correctes per a l’alumnat, cal que es produeixi un procés de transacció. En aquest procés hi ha de jugar un paper molt destacat la correcció de les activitats que el docent hagi dissenyat per a l’assoliment dels objectius competencials previstos. La correcció es pot fer de dues maneres: individual i col•lectiva. Les eines que ens proporciona una PDI permeten millorar el procés de correcció, car faciliten la reproducció exacta de la seqüència que un determinat alumne ha seguit per a la realització d’un exercici, és el cas de l’enregistrador i el reproductor. Amb la primera es pot enregistrar la realització de l’exercici per part de l’alumne i amb la segona es pot reproduir i interactuar sobre els diferents moments de la seqüència i així determinar, si s’escau, propostes de millora.
En aquest enllaç hi trobareu algunes orientacions per a l’elaboració d’activitats d’aprenentatge usant com a base el programari de gestió d’una PDI

Ús d’internet

La irrupció de la PDI ha esdevingut una porta d’entrada de tot un seguit de recursos telemàtics que el docent pot utilitzar en la seva tasca diària i que obre un ventall de possibilitats que potencien encara més el treball a l’aula.

  • Els dubtes que sorgeixen al llarg d’una exposició poden ser contrastats de manera immediata a través de la connexió a la xarxa. L’accés ràpid a diferents fonts d’informació ha de permetre a l’alumnat i el professorat poder verificar i assegurar que les informacions que s’expressen en l’explicació dels continguts d’una unitat didàctica són correctes. Aquest contrast d’informació també es pot emprar en la realització d’activitats en línia.
  • La PDI facilita el treball de la cerca guiada a internet amb la realització col•lectiva de Webquest i de caceres del tresor i la presentació de pautes concretes de cerca.
  • El comentari de notícies dels mitjans de comunicació digitals es una estratègia molt utilitzada a l’aula i s’ha beneficiat de l’ús educatiu de les TIC i de la presència d’una eina com la PDI a l’aula. Amb la presència digital dels mitjans de comunicació a l’aula es poden fer debats sobre temes d’actualitat, així com ampliar continguts sobre el tema amb consultes a internet. En aquest enllaç podeu veure una proposta de treball d’una notícia de la premsa digital.
  • La socialització i la interconnexió amb altres per videoconferència, missatgeria instantània o a través de xats. Aquesta interconnexió pot ser entre iguals o amb experts. La relació entre iguals pot ser amb alumnes d’altres aules o d’altres centres amb qui s’hagi mantingut una relació continuada, ja sigui mitjançant la realització d’un treball conjunt o ja sigui només intercanviant informacions. A través de la videoconferència o el xat s’exposarà el resultat del treball, es plantejaran dubtes, etc. La comunicació amb un expert es pot fer en el marc d’una àrea o matèria per a recollir informació de persones especialistes en allò que s’està treballant a l’aula.
Activitats de socialització i interconnexió també es poden organitzar a traves de les xarxes socials. Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text, amb una longitud màxima de 140 caràcters. Aquests missatges es mostren a la pàgina de perfil de l’usuari, i són també enviades de forma immediata a d’altres usuaris que han triat l’opció de rebre-les. A l’article 100 Tips, Apps, and Resources for Teachers on Twitter es descriuen nombroses aplicacions de Twitter a l’ensenyament.

A través de microblocs, el més conegut dels quals és el Twitter, i mitjançant el Tweming, és a dir, començar un informació (d’acord amb un etiqueta única precedida per #) perquè tot el contingut creat sigui capturat automàticament per un agregador i aquest contingut aparegui progressivament a la PDI durant un cert temps. Cada alumne, així, podria donar la seva opinió sobre un fet o contestar una pregunta. Aquesta activitat es podria enriquir usant alguna llengua estrangera com a llengua vehicular.

Mitjançant el twitter, el twubs (http://twubs.com) i la PDI es pot organitzar una activitat de debat escrit en què l’alumnat només pot utilitzar 140 caràcters (espais inclosos) per a exposar la seva idea i rebatre o comentar la d’altres alumnes en diferents rondes. I amb el Twubs anar visualitzant sobre la PDI la totalitat dels tweets de l’aula.

Organització d’elements didàctics

La gestió de la informació recuperada és bàsica per a les oportunes adaptacions que permetin transformar-la en coneixement. Sovint, mitjançant un procés de cerca, es recuperen objectes (imatges, textos, arxius flash, arxius de so…) que es poden utilitzar posteriorment per a l’elaboració d’activitats. Aquests objectes s’han de poden organitzar de manera coherent i que faciliti el seu accés en el moment oportú. Generalment s’usa l’opció de les carpetes i subcarpetes del sistema operatiu. La Galeria dels programaris de gestió de les PDI és una altra opció. Tanmateix en aquests moments hi ha altres opcions d’emmagatzematge basades en aplicacions de la Web 2.0:

  • Delicious, és un marcador social que permet accedir als webs favorits des de qualsevol ordinador connectat a Internet.
  • Flickr, és una galeria de publicació de fotografies que poden ser compartides.
  • Slideshare, és una galeria per a la publicació de presentacions.
  • Youtube, és una galeria per a la publicació de vídeos que ha facilitat l’ús de les fonts audiovisuals en les activitats d’ensenyament-aprenentatge.
  • Dropbox, és un servei d’allotjament d’arxius multiplataforma (disc dur virtual).

Aprendre a aprendre

L’alumnat pot aprendre de manera autònoma, així per exemple poden elaborar individualment o en grup, i com a tancament d’una unitat didàctica, activitats a resoldre de manera col•lectiva amb el suport del programari específic de la PDI o d’altres programari que dominin. Això els obliga a reflexionar sobre el procés que han seguit, quins continguts són els més interessants, quines activitats els ajuden a recordar millor el que han après i reflexionar sobre el que han après.

Les wikis són una eina molt potent que faciliten l’aprenentatge autònom, provoquen una gran motivació i afavoreixen la participació i la col·laboració de l’alumnat en els processos d’aprenentatge. La wiki és una eina de creació conjunta, basada en la creació entre iguals i la coordinació descentralitzada. Alguns dels usos educatius de la wiki, tenint en compte el caràcter col·laboratiu de l’aplicació, es potencien amb l’ús de la PDI, com per exemple:

  • La publicació de documents del centre i de l’aula i l’accés a aquests documents.
  • Disposar d’una àrea de discussió i debat per a la classe.
  • Realització, revisió i seguiment de projectes.
  • Publicació de les tasques de classe, horaris, calendaris.

Presa de decisions

Les activitats basades en el diàleg i la presa de decisions es veuen reforçades. Aquestes activitats es poden realitzar de diferents maneres, per exemple:

  • Usant un giny tecnològic com les consoles de resposta immediata. Aquestes són uns sistemes basats en la resposta a l’aprenentatge (learner response systems). Amb elles l’alumnat respon a preguntes realitzades pel professorat mitjançant un comandament a distància, alhora un programari captura les respostes i les presenta al tauler. El tipus de preguntes que es poden crear són variades: de respostes múltiples, veritable o fals, amb més d’una resposta correcta… També són una bona eina per a la realització d’activitats participatives. En aquest enllaç teniu una demostració sobre l’ús d’un d’aquests ginys
  • La projecció en una PDI de les intervencions i dels resultats recollits en els fòrums i els sistemes de consulta on line, eines que són presents en sistemes d’e-learning com el Moodle, així com de les xarxes socials, també permeten realitzar activitats basades en el diàleg i la presa de decisions.

La participació en la resolució d’activitats o la participació en debats s’incrementa a l’aula amb la utilització d’estratègies com les esmentades.


Com es pot comprovar totes aquestes propostes d’acció a l’aula estan relacionades amb les habilitats proposades per a l’era digital en l’actualització de la Taxonomia de Bloom. Habilitats que tenen un gran recolzament en les eines de la web 2.0. A la pràctica 4 del mòdul 1 s’ha presentat un mapa de la web 2.0 en forma de flor, als pètals de la qual s’hi consignen aquelles aplicacions relacionades amb la conversa. En aquest mapa (del 2009) s’actualitzen i amplien els conceptes i les aplicacions relacionades amb la web 2.0.

One thought on “5. Propostes d’ús de la PDI a l’aula

  1. Pingback: 5. Propostes d’ús de la PDI a l&rs...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *