Aquest curs se m’ha fet molt curt i tot-hi que hem acabat fa poc us enyoro moltíssim.

Jo soc una de les persones que no anirà al Casablancas llavors ja no serà el mateix…

Hem faltaran les vostres bromes….

Les vostres tonteries…

Es que penseu que ens hem vist créixer!!

Vull recordar os que mai mai he tingut uns amics/familia ( perquè per mi sou família…) que hagi estimat tant!!!!!

Sempre us recordaré!!!!!

un petonàs!!:roll:

ADÉU 6é!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Una mica d’història

Potser us penseu que el nom de Puigmal ve de “cim del mal” o “cim dolent”. En realitat és sinònim de puigmajor (‘cim major o gran’). Sembla que és un nom força antic, fins i tot d’origen preromà, i està molt documentat en molts indrets. A la Cerdanya, en l’època preromana, hi havia poblacions ramaderes transhumants. I les poblacions que van venir després, pujaven força amunt amb els ramats. Se sap que, durant l’edat mitjana, els homes van arribar a 2.500 metres. Els camins entre valls, alguns encara més alts, com el Pas de Gosolans, eren força transitats.

És possible, doncs, que l’inici de la nostra ruta passi per paratges que es coneixen de molt antic. Fins i tot, podria ser que al Puigmal ja s’hi hagués pujat fa molts anys! El cim ample i arrodonit del Puigmal pertany al municipi de Queralbs i, per tant, al Ripollès. És el punt màxim del Pirineu Oriental Català del Principat, amb una altura de 2.910 m, i és el quart més alt de la Cerdanya. En la mitologia catalana s’explica que el Puigmal és l’“amo i senyor” de les muntanyes de la vall de Ribes. Porta sempre un vestit de neu i se’l considera el protector de la natura, ja que defensa arbres i animals de les agressions dels humans.

L’anècdota excursionista

Es diu que fins que no s’ha pujat el Puigmal ningú no es pot dir excursionista. Per això els centres excursionistes d’arreu de Catalunya sempre hi organitzen sortides. Mossèn Cinto Verdaguer, màxim referent de l’excursionisme català, va parlar molt del Puigmal i el va pujar l’estiu del 1880. Al cim del Puigmal, a més d’una creu de ferro, hi ha gravada la primera estrofa (les primeres quatre línies) d’aquest fragment de la seva obra Canigó:

De puig en puig pel coll de Finestrelles
s’enfilen de Puigmal a l’alta cima;
tota la terra que el meu cor estima
des d’ací es veu en serres onejar:
Olot i Vic, Empúries i Girona,
i allà, en lo cor de l’espanyola Marca,
lo Montserrat, de quatre pals, com barca
que d’Orient la perla ens ve a portar.

Com arribar-hi

Des de Queralbs s’agafa la pista, apta per a tot tipus de vehicles i d’uns 11 quilòmetres, que porta a Fontalba. Aquest és el final de la pista, on hi ha un espai d’aparcament.

Itinerari

Des de Fontalba (2.074 m), comencem a pujar per una carena herbada fins al cim de la Dou (2.471 m), tot seguint un camí desdibuixat en l’amplària dels prats, però indicat amb marques d’una variant de GR. Creuem el coll de Fontalba i, després d’una llarga aproximació en direcció nord-oest, per davant del cim del Borrut, agafem la carena i seguim per un camí pedregós que va guanyant alçada, fins que arribem a un darrer tram amb més pendent (uns 2.700 m) per un camí en ziga-zaga sobre una tartera, que finalment acaba amb un darrer passatge allargassat que corona amb la creu del cim del Puigmal.

Durant tot el recorregut hem gaudit d’un paisatge excel·lent, amb el Cadí i el Pedraforca sempre presents, que ara ens queden a l’oest. Al nord observem la Cerdanya i les muntanyes que la separen d’Andorra, i el Carlit. A l’est la vall de Núria, envoltada dels cims de l’anomenada Olla de Núria.

Només ens queda tornar per on hem pujat, tot i que hi ha l’alternativa de baixar fins a Núria i des d’allà tornar a Fontalba, allargant l’excursió una horeta més.

Fitxa de l’activitat

Tipus de descoberta: Ascensió a un cim fàcil però d’alçada considerable, que es recomana de fer amb bon temps i en èpoques no fredes.

Lloc: Cim del Puigmal (2.910 m) – Pirineu Oriental

Situació: Entre els termes de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya).

Equip necessari: Calçat còmode. En funció del temps, roba d’abrigar adequada. És important portar mapa i brúixola, ja que a l’alta muntanya cal saber sempre on som.

Època recomanable: Tot i que els dies festius podem trobar-hi força gent, s’han de triar dies amb bon temps, entre finals de primavera i inicis de la tardor. Cal evitar de fer-ho amb perill de mal temps.

Temps estimat: Compteu tres hores per a pujar i dues per a la baixada.

Dificultat: Els camins descrits no tenen cap dificultat, però transcorren per espais d’alta muntanya. I,a més d’anar ben equipats, cal estar sempre orientats.

Documentació (cartografia i llibres): Puigmal, Vall de Núria, Ulldeter. Mapa-guia excursionista de l’Editorial Alpina, escala 1:25.000.

Atenció:

L’objectiu d’aquests itineraris és fer conèixer indrets molt atractius. Les rutes que us proposem no presenten grans dificultats per a vosaltres, però és necessari que aneu acompanyats sempre d’algun adult per a evitar qualsevol risc. S’han de seguir les recomanacions que fem i, no cal dir-ho, respectar l’entorn i procurar no deixar rastres de la nostra visita. Molt important: quan sortim d’excursió cal avisar sempre algú del lloc on anem!

Text i fotografies: JORDI QUERA

Font: Cavall Fort 1127

Violoncel 6è B

Ep! que ja tenim les fotografies dels nens i nenes de 6è A!!!!!

Violoncel 6a

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

This summer I’m going to go  Canarias Islands and I will go up on the Teide.