| El proper 10 de maig, vigília de Sant Anastasi, es cremarà el dimoni a la platja de Badalona. D’on ve aquesta tradició? Aqui teniu una miqueta d’història...
El 1940, Badalona vivia la depressió social heretada de la Guerra Civil, tot just acabada feia un any. El primer intent important per revitalitzar la cultura badalonina el faran els administradors de la Confraria de Sant Anastasi, induïts per l’historiador Josep Maria Cuyàs i Tolosa i amb el suport del Gremi de Corders. Tots plegats decideixen inventar-se una nova tradició. Cuyàs els proporciona l’excusa històrica: troba a l’obra el Calaix de Sastre del Baró de Maldà, una mena de diari que reflecteix la vida quotidiana catalana i badalonina de finals del segle XVIII, un fragment que explica que el 8 de maig de 1785, festa del Roser, uns pescadors van cremar a la platja de Badalona, davant d’un públic nombrós, el que ell anomena, sense donar-ne detalls, un figurón. Possiblement, un mascaró de proa d’una embarcació que hauria quedat inservible. Malgrat que tot fa pensar que aquell va ser un fet casual, en van tenir prou per justificar els orígens històrics de l’invent.
La primera Cremada es fa el dissabte dia 11 de 1940 a partir de les vuit del vespre com a acte de cloenda de la Passada que es fa en honor del patró de Badalona. El dimoni es crema al carrer del Temple, a l’encreuament del carrer de Roca i Pi i l’esplanada de les excavacions arqueològiques. La festa s’acaba, com avui dia, amb un espectacle pirotècnic.
L’èxit de l’acte el manté viu els anys següents, malgrat que no sempre es fa el mateix dia ni a la mateixa hora. Fins al 1954 es farà a l’esplanada de les excavacions, excepte el 1943 i el 1945 que es fa per primer cop a la platja, lloc que serà l’emplaçament definitiu a partir de 1955.
Cada any es crema amb el Dimoni centenars de dimoniets fets des de pràcticament totes les escoles de la ciutat, que participen en l’activitat El dimoni a l’escola. Durant els dies previs al 10 de maig és habitual veure pels carrers que menen fins a la platja una processó de canalla que tot cantant Dimoni pelut, que a l’infern no t’hi han volgut dipositen els seus treballs als peus de la gegant figura. |