Aquí va la humil opinió d’un mestre que s’ha hagut d’enfrontar a la nova eina com ho han hagut de fer la resta de companys.

Aquest article s’ha passat un any a la nevera i durant aquest any l’us del nou correu de l’xtec s’ha normalitzat fins el punt que ja no és nou i que costa recordar l’anterior.

Els punts a favor són incomptables. Ha desaparegut el límit de volum dels adjunts que tant molestava si volies enviar alguna cosa més que un document de text pla, integra moltes eines i té tota la potencialitat del correu gmail conegut per tots.

Posats a buscar punts febles en trobo un de molt clar. Diu el saber popular que qui molt abraça poc estreny i això es pot aplicar al nostre correu. Ës cert que disposa d’eines per fer  planes web, per gestionar i compartir documents i per moltes coses més però és facil trobar competidors que gracies a la seva especialització són més potents. Funcionalitat i senzillesa versus potencia, però aquest és un altre debat.

Si voleu saber quines són les possibilitats que ofereix el nou correu podeu visitar aquest enllaç a l’xtec: http://www.xtec.cat/at_usuari/guies/internet/caracteristiques.htm

Dilluns en el si de la Comissió TAC vbàrem comentar que estàvem esperant els equipaments del catàleg de 2010. Els de 2009 van arribar abans d’acabar el curs i el 7 de juliol de 2009, dia del meu aniversari, me’l vaig passar a l’escola fent el seguiment de tota la instal·lació. No em queixo pas, entra dins de la meva tasca i punt.

Dilluns se’m va acudir fer un comentari maliciós, de malpensat. Vaig dir que segur que arribaria ara, en pocs dies, just abans de les eleccions. D’aquesta manera els nens contents ho dirien als seus pares i aquests, amb el record ben fresc, podrien decidir el seu vot amb criteri i objectivitat.

Serà casualitat (no hi crec massa però) o potser estava previst des de feia mesos (i no improvisat com el calendari electoral) però ara, a mig curs, amb els horaris organitzats he de tancar l’aula uns dies fins assergurar-me que tot funciona correctament més enllà del mins protocol que acompanya la instal·lació.

Digueu-me malpensat, però…

Fa un parell d’anys vam apostar per passar-nos al programari lliure i amb suor i llàgrimes els i les mestres s’han adaptat a fer servir l’Open Office enlloc del Word. L’esforç fet ha estat important i vull agraïr la seva progressiva comprensió.

Quan a les instruccions d’inici d’aquest curs es parlava de potenciar l’ús del programari i els estàndards lliures vaig creure, per un moment, que tots aquest esforços havien valgut la pena.

Doncs no. Des de l’administració ens ho envien tot per programes M$Office i cal enviar-ho en el mateix format. Doc, xls, mdb… són els estàndards proposats des del Departament. És cert que l’OO pot obrir i treballar amb aquests documents però quan alguna cosa no funciona o tot es desquadra falta temps per culpabilitzar el nou programa.

Començo a pensar si no és una lluita perduda, una pèrdua de temps, una presa de pel o tot plegat. Mentre em decideixo m’estic replantejant treure la pols al CD (em sembla que no era ni DVD) del darrer paquet M$Office que tinc per l’escola, el 97, i tornar-lo a instal·lar a tots els ordinadors de l’escola d’on potser no hauria d’haver sortit mai.

Només em frena saber que és un programa que d’aquí no res complirà dotze anys i, si promociona normalment, hauria de deixar l’escola per anar amb els grans.

Fins la propera

Pels que ja usem les versions anteriors no suposa cap canvi espectacular. Pels que encara no us hi heu atrevit ot ser una bona excusa.

A destacar:

• Compatibilitat dels arxius en altres formats. Especialment interessant pel que fa referència als .doc
• Diuen que és capaç d’obrir els arxius docx (encara no ho he provat)
• L’interficie és clàssica, amb icones conegudes de tots.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit. (Font Viquipèdia)

Sovint s’identifica programari lliure amb gratuït i això no és del tot cert.  Res no impedeix que pugui ser venut mentre es respectin les condicions establertes.

Per nosaltres,  a l’escola i per extensió a casa, la llibertat de distribució és, potser, la més interessant. Usar programari lliure permet poder distribuir entre els nostes alumnes còpies dels programes que usem a classe. A  la llarga, ens facilita molt la feina en unificar versions.

En propers apunts presentaré alguns avantatges inconvenients del programari lliure. de moment per si algú té curiositat pot visitar el portal de la linkat (portal de la distribució educativa catalana) o la web cdlibre.org (web amb recursos lliures que funcionen sobre windows)

Però aquest inici de curs ha portat un vell conegut rejovenit, la linkat, i unes instruccions d’inici de curs d’allò més detallades  pel que fa a les TIC i a les TAC.

La combinació d’aquests dos factors fa pensar que  l’aposta del Departament pel programari lliure va de debò. Per aquest motiu i mentre no apareguin preguntes urgents per respondre dedicaré els propers apunts a introduir això del programari lliure: significat, implicacions, avantatges i inconvenients…

Cas 3

Simptoma

El monitor funciona, la torre funciona però no s’hi veu res.

Comprovació 1

Cal pensar que el problema rau en la targeta gràfica. El més senzill és mirar  si, percasualitat, tenim dues targes gràfiques a l’ordinador. Sovint en porten una incorporada a la placa mare i l’usuari en demana una de més potent. Si habilitem una i deshabilitem l’altre a traves de l’administrador de dispositius només hem de connectar el cable del monitor a la nova connexió i mirar si funciona.

Comprovació 2

Ara ja es tracta d’obrir l’ordinador i potinejar. Millor no fer-ho sino estem segurs del que fem. No suposa un risc massa gran per la informació però imposa el seu respecte.

Si ens atrevim només ens queda assegurar-nos que totes les targes estiguin correctament fixades, que no s’hagin afluixat.

Arribem al final

Si no hem aconseguit res de res… només ens queda dur l’ordinador a un tècnic, o fer-lo venir a casa si és amic o conegut.

Cas 2

Simptoma

L’ordinador s’engega correctament i les llumetes de costum fan les seves pampallugues habituals. Tot i això la pantalla es manté fosca.

Comprovació 1

Altre cop el primer que hem de fer és el més obvi, és a dir, assegurar-nos que la pantalla està endollada i engegada. Hi ha alguns monitors que tenen l’interruptor tant discret i integrat que sense voler el podem tocar sense adonar-nos-en quan ajustem l’alçada o la inclinació.

Comprovació 2

En el cas que fins aquí tot estigui bé és quan realment podem dir que tenim un problema i, a més, més dificil de detectar si no disposem d’un mínim material.

Per assegurar-nos que el problema està en el monitor no tenim altre remei que posar-ne un altre (li podem demanar a un veí). Si el nou monitor respon queda clar on està el problema. Algunes televisions tenen entrada per connectar el pc i poden fer la funció de monitor.

Si no tenim un monitor disponible podem connectar un portàtil. Si el monitor funciona és fàcil deduir que el problema no està en el monitor.

Cas 1

Simptoma:

Quan apretem l’interruptor l’ordinador no dona cap mena de resposta. No fa soroll ni se li encenen llumetes.

Comprovació 1:

Assegurem-nos que tant la torre com tots els altres components estan degudament reben llum. Una neteja massa a fons, un allargador desendollat o apagat, el desplaçament dels aparells… les causes de no tenir llum van més enllà d’un rebut impagat o la periòdica avaria de la companyia de torn.