PAR

Després de molt de temps aturat i amb l’excusa dels propòsits de l’any nou mirarem de tornar a posar en marxa aquest bloc.

Ahir dijous em van comunicar que avui 8 divendres) ens portarien els equips del catàleg. D’entrada sembla una notícia fantàstica. Però digueu-me malpensat i llegiu fins el final.

Dilluns en el si de la Comissió TAC vbàrem comentar que estàvem esperant els equipaments del catàleg de 2010. Els de 2009 van arribar abans d’acabar el curs i el 7 de juliol de 2009, dia del meu aniversari, me’l vaig passar a l’escola fent el seguiment de tota la instal·lació. No em queixo pas, entra dins de la meva tasca i punt.

Dilluns se’m va acudir fer un comentari maliciós, de malpensat. Vaig dir que segur que arribaria ara, en pocs dies, just abans de les eleccions. D’aquesta manera els nens contents ho dirien als seus pares i aquests, amb el record ben fresc, podrien decidir el seu vot amb criteri i objectivitat.

Serà casualitat (no hi crec massa però) o potser estava previst des de feia mesos (i no improvisat com el calendari electoral) però ara, a mig curs, amb els horaris organitzats he de tancar l’aula uns dies fins assergurar-me que tot funciona correctament més enllà del mins protocol que acompanya la instal·lació.

Digueu-me malpensat, però…

Hem començat un curs d’informàtica pels pares i mares de l’escola i buscant materials d’autoaprenentage he trobat aquesta pàgina mb uns tutorials d’allò més senzills. Si amés els combinem amb el traductor de pàgines web de Google l’atenció individualitzada és gairebé perfecte.

http://www.livemanual.info

També és possible donar-se d’alta i crear els propis tutorials

Enguany soc el coordinador TIC, TAC o com es digui de l’escola (també conegut com el d’informàtica) però ja fa temps que hi col·laborava.

Fa un parell d’anys vam apostar per passar-nos al programari lliure i amb suor i llàgrimes els i les mestres s’han adaptat a fer servir l’Open Office enlloc del Word. L’esforç fet ha estat important i vull agraïr la seva progressiva comprensió.

Quan a les instruccions d’inici d’aquest curs es parlava de potenciar l’ús del programari i els estàndards lliures vaig creure, per un moment, que tots aquest esforços havien valgut la pena.

Doncs no. Des de l’administració ens ho envien tot per programes M$Office i cal enviar-ho en el mateix format. Doc, xls, mdb… són els estàndards proposats des del Departament. És cert que l’OO pot obrir i treballar amb aquests documents però quan alguna cosa no funciona o tot es desquadra falta temps per culpabilitzar el nou programa.

Començo a pensar si no és una lluita perduda, una pèrdua de temps, una presa de pel o tot plegat. Mentre em decideixo m’estic replantejant treure la pols al CD (em sembla que no era ni DVD) del darrer paquet M$Office que tinc per l’escola, el 97, i tornar-lo a instal·lar a tots els ordinadors de l’escola d’on potser no hauria d’haver sortit mai.

Només em frena saber que és un programa que d’aquí no res complirà dotze anys i, si promociona normalment, hauria de deixar l’escola per anar amb els grans.

Fins la propera

Ja fa uns dies que es va presentar en societat l’Open Office 3.0 en català.

Pels que ja usem les versions anteriors no suposa cap canvi espectacular. Pels que encara no us hi heu atrevit ot ser una bona excusa.

A destacar:

• Compatibilitat dels arxius en altres formats. Especialment interessant pel que fa referència als .doc
• Diuen que és capaç d’obrir els arxius docx (encara no ho he provat)
• L’interficie és clàssica, amb icones conegudes de tots.

Des del meu modest punt de vista podem classificar els avantatges en tres grans grups. Del primer no en parlaré doncs queda lluny del meu abast i m’he de fiar del que diuen els que n’entenen de debò.

• De negoci, evita el monopoli itot el que comporta.
• ètics i socials, facilita l’accés de tothom a la tecnologia sense discriminació ni cap mena de restricció.Com a mestres aquest puntentenc que és el que més ens hauria d’interessar, per les seves connotacions transformadores i el paper que hi pot jugar l’escola. Fomenta la igualtat de drets.
• i tècnics. Em centraré en aquest punt perquè en ser el més pràctic és el que més amoïna l’hora de plantejar-se fer el pas al programari lliure.
  • Millor qualitat. El resultat no és fruit de la competència sinó de la cooperació
  • Més seguretat. La cooperació permet que el que no veu un ho vegi un altre de manera que els possiblesforatsde seguertat són ràpidament detectats i solucionats. No cal remetre’l l propietari per que doni una solució.
  • Més estabilitat. No estar vinculat a una marca comercial i disposar del codi font facilita que en qualsevol moemnt qualsevol programador pugui fer el manteniment del programa, fins i tot si l’equip de suort inical ja ha desaparegut.
  • Preu. Sovint la distribució és gratuïta i comporta un canvi de mentalitat. Ja no es tracta de pagar per una llicència, es pot cobrar per uns serveis.

El concepte Programari lliure apareix en oposició al de programari propietari. Él programari propietari (o de propietat) és el que coneixem de tota la vida on quan nosaltres comprem un programa i acceptem la llicència d’us ens imposa unes condicions que no podem trencar; les més conegudes són que no en podem fer còpies ni el podem modificar però n’hi ha d’altres.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit. (Font Viquipèdia)

Sovint s’identifica programari lliure amb gratuït i això no és del tot cert.  Res no impedeix que pugui ser venut mentre es respectin les condicions establertes.

Per nosaltres,  a l’escola i per extensió a casa, la llibertat de distribució és, potser, la més interessant. Usar programari lliure permet poder distribuir entre els nostes alumnes còpies dels programes que usem a classe. A  la llarga, ens facilita molt la feina en unificar versions.

En propers apunts presentaré alguns avantatges inconvenients del programari lliure. de moment per si algú té curiositat pot visitar el portal de la linkat (portal de la distribució educativa catalana) o la web cdlibre.org (web amb recursos lliures que funcionen sobre windows)

Comença el curs i amb ell retornen els problemes quotidians. Sembla mentida com la pausa estiuenca pot fer que tants ordinadors deixin de funcionar correctament i tantes impressores deixin d’imprimir.

Però aquest inici de curs ha portat un vell conegut rejovenit, la linkat, i unes instruccions d’inici de curs d’allò més detallades  pel que fa a les TIC i a les TAC.

La combinació d’aquests dos factors fa pensar que  l’aposta del Departament pel programari lliure va de debò. Per aquest motiu i mentre no apareguin preguntes urgents per respondre dedicaré els propers apunts a introduir això del programari lliure: significat, implicacions, avantatges i inconvenients…

Arribats  a aquest punt la cosa pinta malament ja que hem descartat males connexions i problemes amb el monitor.

Cas 3

Simptoma

El monitor funciona, la torre funciona però no s’hi veu res.

Comprovació 1

Cal pensar que el problema rau en la targeta gràfica. El més senzill és mirar  si, percasualitat, tenim dues targes gràfiques a l’ordinador. Sovint en porten una incorporada a la placa mare i l’usuari en demana una de més potent. Si habilitem una i deshabilitem l’altre a traves de l’administrador de dispositius només hem de connectar el cable del monitor a la nova connexió i mirar si funciona.

Comprovació 2

Ara ja es tracta d’obrir l’ordinador i potinejar. Millor no fer-ho sino estem segurs del que fem. No suposa un risc massa gran per la informació però imposa el seu respecte.

Si ens atrevim només ens queda assegurar-nos que totes les targes estiguin correctament fixades, que no s’hagin afluixat.

Arribem al final

Si no hem aconseguit res de res… només ens queda dur l’ordinador a un tècnic, o fer-lo venir a casa si és amic o conegut.

Seguim amb la casuística que s’obre quan després de prémer l’interruptor la pantalla segueix negre.

Cas 2

Simptoma

L’ordinador s’engega correctament i les llumetes de costum fan les seves pampallugues habituals. Tot i això la pantalla es manté fosca.

Comprovació 1

Altre cop el primer que hem de fer és el més obvi, és a dir, assegurar-nos que la pantalla està endollada i engegada. Hi ha alguns monitors que tenen l’interruptor tant discret i integrat que sense voler el podem tocar sense adonar-nos-en quan ajustem l’alçada o la inclinació.

Comprovació 2

En el cas que fins aquí tot estigui bé és quan realment podem dir que tenim un problema i, a més, més dificil de detectar si no disposem d’un mínim material.

Per assegurar-nos que el problema està en el monitor no tenim altre remei que posar-ne un altre (li podem demanar a un veí). Si el nou monitor respon queda clar on està el problema. Algunes televisions tenen entrada per connectar el pc i poden fer la funció de monitor.

Si no tenim un monitor disponible podem connectar un portàtil. Si el monitor funciona és fàcil deduir que el problema no està en el monitor.