Quan tot va bé, generalment, no ens plantegem fer canvis. És quan patim, o quan es desequilibra el nostre món, que ens plantegem què cal fer, què hem de canviar. En aquest sentit, les crisis són temps d’oportunitats.
La funció de l’escola, el rol docent, el paper de les famílies, els interessos i les actituds dels infants i joves han fet canvis enormes respecte fa vint anys i no acabem de trobar respostes ajustades a la nova realitat, hi ha resistències al canvi, busquem solucions no sempre encertades, hi ha patiment… Aquesta situació està aportant propostes interessants per a la reflexió, propostes que ens orienten a l’hora de marcar-nos els objectius, les accions a fer i els valors a treballar. Un exemple:
“Diez nuevas competencias para ensenyar” Philippe Perrenoud. Ed. GRAÓ

Ens el va recomanar la Dolors Vilanova (Cap d’Estudis de l’ESC de Bordils) a la seva conferència sobre el treball cooperatiu-col·laboratiu a l’escola (quan pugui adjunto el resum, és una experiència de centre interessant, amb sentit comú)

Tornant al llibre, la competència professional per ensenyar número nou, diu: “Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión” després d’apuntar que vivim en un món molt imperfecte i que no es pot demanar a l’escola que ho solucioni tot, ens convida a afrontar la contradicció entre els valors que afirma l’escola i els costums existents a la societat. “En una sociedad en crisis y que se averguenza de sí misma, la educación es un ejercicio de funambulismo” Ens diu que no n’hi ha prou amb les bones intencions, cal crear situacions que afavoreixin veritables aprenentatges, la construcció de valors, d’una identitat moral i cívica. I fa algunes preguntes: com prevenir la violència a la societat si es tolera a l’escola? Com es valora la justíciaa si no es practica a classe?

El tema de la violència a l’escola, de la violència institucional… quan hi ha relació de força, quan no es reconeixen a totes les persones els mateixos drets… Es tracta de restablir la Llei amb majúscules, la prohibició de la violència, com a base de la civilització humana. No n’hi ha prou amb recordar la Llei, cal construir-la: parlar, reinventar regles i principis de civilització.

La violència no són només els cops, els robatoris… també ho és l’atac a la llibertat d’expressió, al moviment, a la dignitat… i la resistència és múltiple.

L’escola se sap condemnada a negociar, a no usar més la violència institucional sense preocupar-se de les reaccions.

Al mateix capítol, més endavant ens parla de la necessitat de: lluitar contra els prejudicis i les discriminacions; analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació a la classe; desenvolupar el sentit de rresponsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia…

LA REFLEXIÓ ES FA IMPRESCINDIBLE, LA LECTURA POT SER ÚTIL COM A PUNT DE PARTIDA.

Proposta d’activitats per a la reflexió

D’acord amb les raons que em portaven a fer aquesta recerca:

- Reforçar unes pràctiques educatives que donen resultats satisfactoris per a l’educació integral de l’alumnat.

- Trobar criteris d’intervenció col·laborativa, afavoridors d’una escola més inclusiva.

- Ajudar a tenir un concepte, més aproximat, de les necessitats de desenvolupament de l’infant.

- Donar arguments per evitar l’excessiva escolarització de l’etapa d’Educació Infantil.

- Treballar a favor de la salut laboral dels docents.

I d’acord amb les hipòtesis plantejades i els resultats obtinguts, proposo dotze activitats per promoure la reflexió, la coordinació i la coherència en el si dels claustres:

1.De les paraules a l’acció: Negociant significats / Vocabulari compartit

2.De les paraules a l’acció: parlem de les relacions i de l’organització

3.De les paraules a l’acció: parlem d’organització i necessitats

4.De les paraules a l’acció: parlem de l’organització per a l’atenció de l’alumnat

5.De les paraules a l’acció: sistematitzant el seguiment de l’alumnat. El dossier de tutoria

6.De les paraules a l’acció: parlem d’actituds

7.De les paraules a l’acció: parlem de models d’intervenció

8.De les paraules a l’acció: parlem d’espais

9.De les paraules a l’acció: parlem d’espais

10.De les paraules a l’acció: parlem de relacions. L’acollida del professorat nou

11.De les paraules a l’acció: parlem de materials

12.De les paraules a l’acció: parlem de l’organització del temps

Conclusions i Preguntes

Hi ha un bon lideratge, un projecte clar i compartit.

Les persones juguen un paper clau.

El respecte i l’estima pels infants.

El meu treball mostra bones pràctiques. Què fem amb les altres, amb les que no satisfan als seus actors, amb les que no serveixen els objectius?

Escola, família i entorn

L’escola es mostra atenta a les les necessitats de la comunitat, aportant cultura i promovent la convivència.

L’escola es posa al servei de la comunitat i de les famílies.        

L’escola esdevé espai de trobada.