La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
quan ve el temps de la calor.

Per donar-li una besada
he pujat dalt del serrat
i a la primera abraçada
m’ha deixat tot perfumat.

Cal el pas de tot un any: hivern, primavera, estiu i tardor i moltes hores de treball constant per recollir el fruit, en aquest cas les olives i l’oli.
L’ajuda de moltes mans amigues han fet més fàcil l’última etapa del procés.
Gràcies a totes, les mans!

Han florit les mimoses.

Tan discretes durant tot l’any, com branques mortes al començar l’hivern, tossudament, són les primeres de florir cada febrer.

Ningú ho diria que aquella presència feble i poc vistosa pot donar lloc, en ple hivern, a un esclat de color i aromes tan intensos.

Com les mimoses floreixen cada any, les criatures aprenen a mirar, a escolar, a estimar, a parlar, a caminar, a jugar, a comptar, a llegir, a investigar… el terreny idoni el donarà la nostra mirada, la nostra paraula, el nostre afecte, temps i espai per explorar i explorar-se, per créixer i aprendre.

Torno a ser a Suècia, avui hem anat quatre hores d’excusió pels boscos d’Skane, dia gris, pluja fina i una temperatura al voltant dels zero graus.

Ha estat francament agradable, paissatge d’hivern: llacs gelats, encara que no prou per caminar-hi per damunt, fagedes despullades amb una gran estora de fulles i molsa, roures, bedolls, pins i avets altíssims; gran quantitat d’ocells: mallarengues, reietons, un picot… Tornant cap a casa, ja al cotxe, hem apurat fins l’últim moment de claror per voltar per carreteres secundàries i continuar gaudint comtemplant el paissatge de prats i boscos, cases de camp típiques i no tant típiques, algun faisà, moltíssimes oques i un petit grup de cabirols.

Ah! abans de sortir de casa ens hem equipat a base de bé: samarreta i malles tèrmiques, mitjons de muntanya, pantalons gruixuts, algú fins i tot impermeables, polar i anorak, gorro, bufanda i guants. 

Hi ha coses que no depenen de nosaltres, el temps n’és una. El que sí depèn de nosaltres és la resposta que hi donem, com afrontem les circumstàncies.

Viure instal·lats en la queixa pot ser una gran excusa per no sentir-nos responsables de res, o una trampa que ens porti al desànim permanent.

Hi ha una dita sueca que diu “No hi ha mal temps, només roba inadequada”