La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
quan ve el temps de la calor.

Per donar-li una besada
he pujat dalt del serrat
i a la primera abraçada
m’ha deixat tot perfumat.

Quan la rutina t’avorreix i no trobes sentit al què fas potser és que ha arribat l’hora de fer canvis.
Canvi de look, canvi de cotxe, canvi de ruta, canvi de parella, canvi de dieta, canvi d’horari… NO
CANVI DE FEINA!
Vaig tancant una etapa molt intensa, rica i plena, vaig començar a tancar-la quan vaig començar aquest bloc, amb la llicència d’estudis, a poc a poc ha anat agafant forma el nou projecte.
Pot semblar que jo no ho he decidit, que m’ho han demanat per casualitat i jo ho he acceptat però no, la llicència, el Seminari d’infantil, les presentacions de l’experiència a les Förskolor, entrar al grup de 3-6 de l’ICE de l’UdG… tot anava en la mateixa direcció i ara es concreta, es va concretant.

Dissabte l’autora, Carme Valls-Llobet, advocada i política, presentava el llibre a la biblioteca de Palafrugell.

Molt interessant l’anàlisi de la relació dels tres conceptes: dona, salut i poder.
Va argumentar com el poder fa les dones invisibles, quan no se’n surt en aquest punt les presenta com a inferiors, a elles i als seus interessos i inquietuts, i si no n’hi ha prou aleshores les vol controlades (el 85% d’antidepressius es recepten a dones)

L’acolliment lingüístic i els joves.
VI Jornada de presentació de materials i experiències.
www.gencat.cat/llengua/acolliment

Notes del diàleg d’experts:

Joves, llengua i identitat. Pautes per a l’acolliment lingüístic de joves procedents d’altres cultures.

Marta Comas, antropòloga i Isaac González, sociòleg.

Amb les ulleres de sociòleg: com són les coses.

Amb les ulleres de l’antropòleg: com diem que són les coses (gran poder del llenguatge)

La identitat es construeix a base de capes, no és fixa, està en constant construcció.

Recomana: “Les identitats que maten” Amin Malouf

Els joves viuen una transició cultural (de la família, de l’entorn) i en una transició generacional.

Hi ha dues maneres de situar-se personalment:

– com a demanda, es té una percepció identitària, és una posició més reactiva.  

– com a oferta, es fa una adaptació pragmàtica.

El context de destí té un pes important en la incorporació a la societat que acull. Tres exemples de patrons:

· Assimilació linial: entorn que acull de classe mitjana, el jove abandona la cultura d’origen, això li facilita l’ascens social, es vol passar desapaercebut. Aquest patró es veu bé per part dels professionals però té un cost alt a nivell identitari.

· Aculturació en un context precaritzat, amb atur… es dóna desafecció i es socialitza en entorns d’oposició. Abandona pauta d’origen, hi ha xoc amb la família però no obté ascens social, puja al tren dels perdedors.

· Aculturació selectiva, es dóna en entorns gueto, les diferents comunitats són fortes, mantenen patrons d’origen. Se’n surten força bé gràcies a les seves xarxes socials. Es dóna més alta autoestima que en els altres patrons, el jove té més seguretat per construir el seu futur. Diversos estudis demostren que el reconeixement de les cultures d’origen resulta positiu pel bon desenvolupament personal. Sovint els professionals els veiem com a resisitents. 

“Identitats” Marta Comas, E. Molina i m. Tolsanas. Publicat per la Fundació Jaume Bofill, nov. 2008 Eumo editorial.