Cinema amb referents clàssics a l’Antiga Roma

Quan parlem del cinema romà hem de saber que les primeres pel·lícules històriques van ser filmades pels germans Lumière i Georges Méliès. En el cinema romà ens trobem dos problemes. Un d’ells és que aquest tipus de cinema està menyspreat i no gaire apreciat. Això és per culpa de l’aparició de molta fantasia en algunes d’aquestes pel·lícules. L’altre problema és que la denominació de cinema romà es un petit calaix de sastre on caben pel·lícules tant diferents  en quant a qualitat o temàtica com Hèrcules  de Pietro Francisci el 1957 i Espàrtac de Stanley Kubrick el 1960. A més, normalment, quan parlem de pel·lícules ambientades a l’època grecollatina, no distingim entre els temes que són romans i els que són grecs.

Imatge de previsualització de YouTube

Hèrcules de Pietro Francisci (1957)

Imatge de previsualització de YouTube

Tràiler d’Espàrtac, de Stanley Kubrick (1960)

Quan el cinema arriba a Itàlia procedent de França comença primer amb temes realistes, gravant carreres de cotxes o arribades de trens, seguint l’exemple de les primeres produccions franceses, però de seguida començaren a elaborar temes històrics, anomenats pèplumPer fer aquestes pel·lícules s’utilitza com a font de documentació les novel·les històriques més importants. Però el problema del pèplum és que, a més de ser una representació històrica de l’època romana, no deixa de ser una font econòmica i, per tant, les pel·lícules han d’adaptar-se als gustos comercials. És així com al pèplum sempre veiem els mateixos actors, el mateix vestuari, la mateixa ambientació, encara que tractin moments cronològics diferents. Tot i així, el pèplum va ser molt popular a la dècada dels cinquanta, ja que va haver més de 150 pel·lícules d’aquest gènere.

El cinema en aquest moment busca la pròpia identitat, separant-se de la òpera i del teatre, sabent que en les seves possibilitats cap una millor representació d’allò que és. Per això, es produeix entre les productores italianes una carrera per veure qui feia la pel·lícula més llarga, amb més extres, o amb millors decorats.

A mitjans dels anys 60 va disminuir dràsticament el nombre de pel·lícules de romans, clar signe d’esgotament d’aquest gènere. S’ha hagut d’esperar fins l’any 2000 perquè es tornés a fer una superproducció com Gladiator, que amb l’èxit obtingut ha significat certa revitalització del pèplum.

Imatge de previsualització de YouTube

Tràiler en castellà de la pel·lícula Gladiator

Els temes predilectes i tòpics de les pel·lícules romanes són l’amor; els herois, els malvats i les dones; accions de guerra espectaculars; destruccions o catàstrofes…

Tòpics al cinema amb referents romans

1. L’AMOR

L’amor és imprescindible en qualsevol tipus de pel·lícula, i les romanes no en són l’excepció. Sempre ha d’aparèixer una història d’amor, la majoria de les vegades tòpic, que representi  un esperat final feliç.

2. ELS HEROIS, ELS MALVATS I LES DONES

Aquests tres tipus de personatges mai poden faltar en una pel·lícula de romans. L’heroi sol ser el protagonista i, malgrat que a vegades comet errors i sempre, surt victoriós de totes les situacions. Els herois solen ser homes forts, valents i nobles.

Els dolents són molt fàcils de veure. Tenen un caràcter astut i eviten l’enfrontament amb l’heroi, encara que sempre sol aparèixer el gran duel entre aquests dos personatges.

Les dones es representen com a malvades seductores, vestides amb vestits provocadors. Exemples d’aquestes noies els tenim a Popea/Ligia en Quo Vadis? O Nefertari/Débora en Els deu manaments.

Imatge de previsualització de YouTube

Pel·lícula Els Deu Manaments en castellà

3. ACCIONS DE GUERRA

En aquest tema podem englobar totes les guerres que, evidentment, l’heroi superarà sempre. Aquestes lluites solen ser contra monstres en pel·lícules mitològiques i accions de guerra en les batalles en les de tema romà.

4. DESTRUCCIONS I CATÀSTROFES

En les pel·lícules romanes no poden faltar les destruccions de les ciutats que implanten dramatisme i una perfecta oportunitat per exhibicions colossals. Un exemple molt conegut pot ser la destrucció de Pompeia en les adaptacions de Els últims dies de Pompeia.

Imatge de previsualització de YouTube

Fragment de la pel·lícula Els últims dies de Pompeia

Imatge d’una novel·la gràfica on apareix un soldat romà

5. LA “TEBEITZACIÓ” DE LA HISTÒRIA I LA INFLUÈNCIA DELS ALTRES GÈNERES

Aquest concepte es refereix a l’adaptació a la gran pantalla de les grans obres de la literatura de caràcter clàssic no des dels llibres originals, sinó a partir de còmics o contes que s’han fet més tard de la mateixa història.

6. CONSAGRACIÓ A MOMENTS HISTÒRICS DETERMINATS

Fixant-nos en les pel·lícules de tema romà podem adonar-nos que hi ha una sèries de personatges o de moments històrics que apareixen moltes vegades al cinema. Per exemple, de l’època més primitiva sempre trobem pel·lícules sobre Ròmul i Rem, la lluita entre Horacis i Curiacis; de la Repúbllica hi ha moltes pel·lícules sobre les guerres púniques, la revolta d’Espàrtac, Juli Cèsar… A les filmacions de l’època de l’Imperi sempre veiem emperadors cruels i perversos i, a més, sempre apareixen els bàrbars com a enemics. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *