Som….  Els nois i noies de cicle superior de l’escola Font d’en Fargas de Barcelona.

La nostra escola, situada en un indret força privilegiat de la ciutat de Barcelona, compta amb un ampli espai natural que anomenem Escola de Natura. En aquest espai tenim ocasió d’observar moltes espècies vegetals i animals i també de conrear uns quants horts. És un projecte que portem a terme tota l’escola, des dels més petits als més grans.

El treball continuat des dels diferents espais de l’Escola de Natura i també des de l’Aula de Ciències, ens permet descobrir i aprendre moltes coses.

L’observació és la base de tot aquest aprenentatge que fem any rera any, per això bategem aquest espai virtual com a “L’observatori”. El lloc on volem anar recollint les notícies i les experiències que anem observant i vivint. El lloc des d’on les volem compartir amb tots vosaltres, sigueu d’on sigueu.

Esperem saber explicar-vos moltes coses i que les trobeu ben interessants.

ELS NOMS DE LES NOSTRES CLASSES

Totes les quatre classes tenen nom de muntanyes i aquests primers dies investiguem sobre cadascuna de les muntanyes:

EL CANIGÓ – Nois i noies de 5è A

SITUACIÓ

El Canigó és una muntanya dels Pirineus. Situada entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. Arriba, al cim més alt, la Pica del Canigó, als 2.784 metres d’alçada. Es veu des del Rosselló i des de l’Empordà perquè és força a prop del mar.

CLIMA

És un lloc força plujós en els Pirineus Orientals. A tota la muntanya hi arriben els vents carregats de pluja des del mar Mediterrani i sovint hi queden aturats. A més de 2.000 metres d’alçada es recullen 1.416 mm de pluja a l’any, per això hi ha molts rius, rierols i fonts. També hi neva molt i la neu s’hi manté durant mesos. Sovint el veiem ben nevat, enviant vent fred sobre la plana de l’Empordà. Al gener podem trobar temperatures de 5 graus sota zero i al juliol estar a només 10 graus de mínima.

FLORA I FAUNA

La vegetació canvia a mesura que pugem al Canigó. Des de baix fins a dalt trobem diferents canvis de vegetació: alzines, oms, faigs, roures, pinedes de pi roig, avetoses, pinedes de pi negre, prats alpins…. A dalt de tot només hi ha roca, la vegetació desapareix. Hi ha isards, gall fers, àguiles, voltors,…

HISTÒRIA I POBLAMENT AL CANIGÓ

La primera ascensió va ser la del Pere II el Gran, rei de Catalunya i Aragó, el 1285.

Hi ha hagut explotacions mineres, aigües medicinals,… Avui la gent es dedica a la ramaderia, l’explotació dels boscos i al turisme, amb estacions d’esquí que reben visitants a l’hivern, però també a l’estiu quan no hi ha neu.

Hi ha dos monestirs romànics molt importants: Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà.

A dalt del cim hi ha una creu de ferro portada fa més de cent anys. 

LLEGENDA I TRADICIONS AL CANIGÓ

Cada 22 de juny moltes persones pugen per encendre la flama del Canigó, que després baixaran amb torxes per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan, per tots els Països Catalans.

El poeta Jacint Verdaguer li va escriure un llarg poema el 1886.

Hi ha cançons populars sobre el Canigó i les seves aigües fresques.

Muntanyes del Canigó, fresques sou i regalades, sobretot ara a l’estiu que les aigües són gelades.