ELS NOMS DE LA CLASSE
Ana Teberosky
1. Síntesi de la proposta d’activitat.
L’aprenentatge de l’escriptura i de la lectura es realitza de manera interactiva i s’ha d’encabir en un marc de construcció de sentit. La funció comunicativa de la llengua, la comprensió i l’expressió són els eixos essencials sobre els quals s’han de realitzar aquests aprenentatges.
Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral, el món social ofereix als xiquets i a les xiquetes objectes i situacions on l’escrit està present.
L’aprenentatge de la llengua escrita ha de ser considerada a l’Educació Infantil no com un treball sistemàtic d’una sèrie d’activitats perceptiu -motriu “preparatòries per a “, sinó com un objecte de coneixement on l’infant realitza tot un esforç intel·lectual en pensar i emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema.
El professorat d’Educació Infantil ha d’oferir les oportunitats i les situacions particulars en què s’empra l’escrit, per a diferents situacions i usos, amb la finalitat que l’Infant pugui conèixer l’estructura del sistema en situacions reals d’ús.
Deixant de banda aquesta xicoteta introducció sobre la lectoescriptura, anem a centrar-nos en una de les pàgines del llibre de Ana Teberosky, “És la meua lletra”.
En aquest apartat els xiquets aprenen les diferents lletres de l’abecedari a partir de les lletres inicials del seu nom i el dels companys. Quan la mestra escriu a la pissarra el nom d’algun xiquet, aquest de seguida identifica que eixa és la seua lletra i per tant, el seu nom.
Els noms propis tenen una intervenció especial per a comprendre les convencions d’allò escrit i són una mena d’abecedari per al nen d’infantil.
Parlarem així, de com treballarem el nom dels nens i les nenes de l’escola.
DIDÀCTICA GENERAL Anaid Llorens Bernabeu
1er d’Ed. Infantil. Belén Gisbert Ferràndiz
2
Omplir les parets de textos i cartells és molt important per a crear un ambient alfabetitzador, però el mestre/a n’ha de traure partit fent-ne ús en el procés d’ensenyament de la lectura i escriptura.
Els alumnes de la classe poden continuar relacionant les parts dels noms dels personatges escrits a la pissarra amb els seus propietaris.
També han de reconèixer de quin nom es tracta cada paraula que hi ha en la pissarra i l’han de dir oralment.
Mai és fàcil entendre allò que ens volen expressar els nens per tant, és important prestar atenció a la seua pronuncia per entendre millor el seu llenguatge.
2. Quins aspectes del nom es poden treballar?
– Treballar les lletres de l’alfabet a partir de la lletra principal del nom de cadascú.
– Pertinença de la lletra a un nom.
– Comparacions de l’aspecte sonor.
– Comparacions de l’aspecte gràfic.
– Aprenentatge de diferències tipogràfiques.
– Diferenciació entre noms homòfons, és a dir, per a diferenciar paraules o noms iguals posem al costat alguna propietat diferent com ara pot ser, el cognom.
– Reconeixement de la direcció convencional. A partir del nom, els xiquets
poden descobrir cap a quina direcció s’escriuen les paraules.
– Aprenentatge d’aspectes ortogràfics.
– Aprenentatge de la forma de les lletres.
– Formació de paraules.
– Classificació entre les lletres “pròpies” (del nom) i la resta.
– El nom de la lletra acompanya la relació que hi ha entre lletra i so
– El nom propi és un model de “nom” estable pel que fa al text escrit.
– El nen entén que el “nom” sempre té la mateixa quantitat de lletres i en un
mateix orde.
DIDÀCTICA GENERAL Anaid Llorens Bernabeu
1er d’Ed. Infantil. Belén Gisbert Ferràndiz
3
3. Altres activitats per a treballar amb el nom:
– Escriure el nom. Es pot demanar al nen o a la nena que escrigui el seu nom.
– Ordenar les lletres del nom. Es poden donar lletres mòbils al nen o a la nena i demanar-li que les ordene per a posar el seu nom.
– Seleccionar les lletres del nom. Mitjançant el material de lletres mòbils també es pot demanar al nen o a la nena que diga quines lletres, d’entre totes les mòbils, conté el seu nom.
– Dictar el nom. El professor o la professora pot demanar al nen o a la nena que dicte el seu nom a un altre company per tal que l’escriga. En aquest cas es pot observar si el nen o la nena recorre a dir les lletres pel seu nom, a esplicar-ne la forma o a fer servir gestos.
– Anomenar les lletres del nom. Una vegada ordenades les lletres del nom es pot demanar al nen o a la nena que les anomene. En aquesta tasca es pot observar tant l’habilitat per identificar les lletres com el coneixement que té el nen o la nena dels noms de les lletres com a etiquetes separades del seu nom.
– Compondre el nom a partir d’un model. El professor o la professora pot donar el nom propi escrit en un paper i les lletres mòbils per tal que el nen o la nena componga el nom en funció del model. Cal tenir en compte que compondre el nom requereix estratègies que van més enllà de la pura còpia visual.
El primer dia que comencem a donar les lletres, en especial, les vocals, podem seure en assemblea i preguntar que saben ells sobre el símbol que la mestra ensenya: “a” o “A”. Ells contestaran moltíssimes coses, entre altres: eixa está en el meu nom.
A partir d’ací, els nens poden anar a veure els noms de la classe a veure qui més té eixe símbol. A més, podrem buscar per tota la classe, llibres… on més està eixe símbol. És una forma entretinguda de què els xiquets descobrisquen
DIDÀCTICA GENERAL Anaid Llorens Bernabeu
1er d’Ed. Infantil. Belén Gisbert Ferràndiz
4
per ells sols la lletra marcada. Des d’aquest moment els xiquets aniran
descobrint les diferents lletres de tots els noms. Així, es guiaran a l’hora
d’elaborar l’abecedari, jugar amb les paraules…
