La ment ens enganya?

El fenomen de les il·lusions òptiques

Les nostres idees i pensaments són un reflex de la realitat del món. Tota la informació que tenim ens arriba a partir dels estímuls externs, els quals percibim gràcies al sistema sensorial (vista, oïda, tacte, olfacte i gust). La informació que filtrem amb els nostres sentits passa posteriorment a ser processada i modificada pel nostre cervell, per a ser compresa i emmagatzemada mitjançant els símbols i el llenguatge, en el cas dels éssers humans.

Però… què passa si els nostres sentits ens enganyen?

Una il·lusió és una distorsió d’una percepció sensorial. En altres paraules: els que els nostres sentits perceben, la nostra ment ho interpreta malament.

Tots els nostres sentits poden provocar-mos una il·lusió; així parlem d’il·lusions òptiques, auditives, del tacte, del gust….

Les il·lusions òptiques són una conseqüència lògica del funcionament normal dels nostres processos de percepció i pensament i que, a més a més, formen part de la nostra vida quotidiana.

Les veus corbes les línies horitzontals? Comprova que són paral·leles!

Els científics (no només ells!) estan fascinats amb les il·lusions ja que a l’imaginar-se com l’ull i el cervell poden ser enganyats, ells poden comprendre de millor forma el funcionament normal del sistema visual.

I aquesta fascinació ha ajudat a establir les anomenades Lleis de la percepció, base de l’explicació de moltes de les il·lusions òptiques. Algunes de les lleis són aquestes:

1. Llei de la proximitat: Els estímuls que estan més pròxims entre si tendeixen a veure’s agrupats.

2. Llei de la semblança: Percebem en grup aquells estímuls que tenen una certa semblança.

3. Llei de la bona forma: Tendim a completar les figures que apareixen incompletes, imperfectes, o mancades d’algun element.

4. Llei de la continuïtat: Es perceben com una mateixa figura estímuls que tenen entre si una continuïtat en la forma.

L’origen de les il·lusions òptiques pot estar en una causa fisiològica és a dir, limitacions físiques de l’ull o per contra, pot ser un fenomen cognitiu, quan la causa és la interpretació errònia per part del cervell.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES FISIOLÒGIQUES

Les il·lusions fisiològiques tenen el seu fonament en la pròpia configuració fisiològica de l’ull, com pot ser un desenlluernament a causa de un estímul lluminós intens que deixa per uns instants saturats els receptors lluminosos de la retina. Exemple d’aquestes il·lusions són les postimages, és a dir les imatges que queden aparentment impreses en la nostra vista després de l’observació d’un objecte molt lluminós o l’estímul adaptatiu enfront de patrons alternants molt contrastats, o en definitiva és una conseqüència d’un excés d’estímul visual, ja sigui lluentor, moviment, parpelleig, color, etc.

La quadrícula lluminosa, en la qual aparentment apareixen i desapareixen els punts negres en les interseccions.

L’explicació podria estar en què els estímuls tenen camins neuronals individuals per als primers estadis del procés visual, i l’estimulació repetida de només alguns d’aquests camins confon al mecanisme visual.

També són il·lusions visuals fisiològiques les imatges estàtiques (quietes, no es mouen) que es perceben com si estiguessin en moviment degut als diferents contrastos que generen els elements que composen la imatge.

En aquest enllaç que et recomano, tens una imatge que provoca una il·lusió impresionant.

I mira com es mou!

Ara observa la imatge de sota. Encara que no t’ho creguis els tons de gris de les dues parts de la figura central és el mateix. Et costa de creure? Tapa la línia que separa les dues parts i a veure com ho veus ara.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES COGNITIVES

Són aquelles que s’expliquen a partir de les interpretacions que realitza la ment de com és el món en el què vivim.

Algunes d’aquestes il·lusions consisteixen en errors de percepció de la grandària, la longitud, la curvatura, els angles o qualsevol altra propietat geomètrica.

Per exemple una malinterpretació de la dimensió relativa de dos objectes a causa de la perspectiva.

És el que ens passa, amb la variació en la grandària aparent de la lluna, que sembla ser més menuda quan està sobre nosaltres i més gran quan la veiem prop de l’horitzó.

Et sembla que els cercles taronja són de mides diferents?

La recta A i B són iguals? Veus una espiral? …Doncs són il·lusions.

Altres estan relacionades amb la nostra manera particular de reconèixer el món que ens envolta.

Has vist l’anunci de l’esquerra? Coneixes aquesta marca? Segurament has respòs que si. Doncs sento dir que no, segurament no la coneixes. 😮

Aparentment és un anunci de Coca-Cola…però l’has llegit bé? Si no l’has llegit bé deu ser perquè el teu cervell ha donat per suposat què hi posava i s’ha estalviat llegir-ho bé. Això es coneix amb el nom d’efecte Stroop.

Hi ha classificacions que inclouen més de dos-centes il·lusions òptiques. I cada any apareixen figures noves (moltes són versions d’altres conegudes).

T’agradaria conèixer alguna més ? Pots donar una ullada als següents enllaços. 😉

Ilusiones ópticas que engañan tus sentidos.

Optical illusion

Les 10 millors il·lusions òptiques del 2007. Inclou un vídeo i més enllaços.

Vols comprovar fins quin punt la teva ment pot estar equivocada? Passa’t per aquest enllaç.

Tot i la seva perfecció, el cos humà és una màquina imperfecta. Fascinant, no?

Fonts:

http://enebro.pntic.mec.es/~phum0000/cam/temados.htm#cuatro http://www.personal.us.es/jcordero/PERCEPCION/Cap02.htm

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *