Una recomanació que només t’ocuparà 29 minuts.

En aquest capítol del programa Redes de la TV2, s’analitza la relació entre la música i les emocions, des d’una visió científica. Punset entrevista a Stefan Koelsch, professor de psicologia de la música.

Una recomanació que només t’ocuparà 29 minuts.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Benvinguts i benvingudes:

Aquest bloc ha estat creat amb la intenció d’ajudar l’alumnat de secundària de Ciències de la Naturalesa de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell.

Navegant pel menú de la barra lateral dreta podeu accedir a tots els continguts del bloc. Hi podreu trobar apunts, vídeos, biografies, lectures i multitud d’enllaços que us poden ser d’utilitat a l’hora d’estudiar i de millorar o ampliar els apunts que preneu a l’aula.

També pot ajudar-vos a satisfer la infinita curiositat que mostreu a classe…

Esperem que us sigui de profit!

.

2011!

ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA

Coincidint amb el centenari de l’atorgament del premi Nobel a Marie Curie, el 2011 ha estat proclamat l’Any Internacional de la Química.

La declaració del 2011 com Any Internacional de la Química és una iniciativa de la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) i la UNESCO, i va ser decretada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 30 de desembre de 2008.

Sota el Lema “Chemistry: our life, our future” (Química: la nostra vida, el nostre futur), els objectius d’aquesta commemoració són: incrementar l’apreciació pública de la química com eina fonamental per a satisfer les necessitat de la societat, promoure l’interès per la química entre els joves, i generar entusiasme pel futur creatiu de la química.

Una bona excusa per aprofundir i aprendre una mica més sobre aquesta branca de la ciència i del coneixement, que tan ha contribuït en el desenvolupament de la societat.

.

2011!

ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS

El 2011 també ha estat declarat per la UNESCO, Any Internacional dels Boscos.

Aquest reconeixement  hauria de servir per prendre consciència de la importància que tenen els boscos en el desenvolupament sostenible i per promoure totes les campanyes a favor de la conservació i manteniment dels boscos.

Per començar podeu fer un passeig virtual pel món dels boscos, visitant aquesta excel·lent web: Bosques: un acercamiento a la ecologia.

Activitat sísmica i volcànica a El Hierro

La més petita i jove de les illes de l’arxipèlag de les Canàries, El Hierro, ha viscut aquestes últimes setmanes un fenomen propi d’una illa d’origen volcànic com és ella .

A pocs kilòmetres de les seves costes, sota el mar, un volcà començava a erupcionar després d’anunciar-se mesos abans amb moviments sísmics.El Hierro és la illa situada més al sud i a l’oest de totes les illes Canàries. És, com ja hem dit, l’illa més petita, de només 268,71 km², i també en proporció, la més protegida, ja que gairebé el 60% del seu territori és considera Espai Natural Protegit. Vista des de dalt, el Hierro té forma d’Y.

Aquesta illa va aparèixer fa uns 1.200.000 anys, com a resultat d’un bombament del mantell produït per la pressió del magma sota d’ell que va acabar esquerdant el fons marí per sortir.  Aquesta esquerda tenia forma de Y, i aquesta ha estat la forma que li ha quedat a l’illa. Així doncs, l’ illa és, com la resta d’illes de l’arxipèlag canari, d’origen volcànic. És també molt muntanyosa, i la que presenta més cràters volcànics.

A partir de juny de 2011 van començar a sentir gran nombre de tremolors a l’illa, el que va atreure l’atenció de nombrosos especialistes a la zona. En augmentar la intensitat i la freqüència dels sismes, es va alertar la població d’una possible erupció.
La primera erupció observada per mitjans indirectes es va percebre en alta mar a 5 quilòmetres de l’illa el dia 10 d’octubre de 2011.

Aquests són els fets cronològics més destacats relacionats amb aquesta erupció:

-19 Juliol .- Comencen a registrar els primers sismes al municipi de Frontera, a l’illa de Hierro, que no han estat detectats per la població, segons l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). L’activitat sísmica es mantindrà durant els propers mesos d’estiu.

- 2 de setembre.- El Comitè de Seguiment i Vigilància Volcànica decideix activar l’estat de pre-alerta i començar accions de comunicació a la població, mitjançant reunions públiques i repartiment de tríptics amb informació sobre el fenomen i instruccions en cas que la situació s’agreugi.

- 20 de setembre.- S’aprecia un lleuger augment de l’activitat sísmica, i petites deformacions del terreny.

-24 Setembre .- El Govern de Canàries canvia de verd a groc el nivell del semàfor d’alerta a la població i que podrien ser indicis d’una futura erupció volcànica.

- 27 de setembre.- Es registren prop de cent sismes, dels quals 6 són sentits per la població, amb intensitats de II i III. El major d’aquests moviments sísmics es va detectar a les 15:38 hores, amb una magnitud de 3.6, localitzat al mar, a 11 quilòmetres de profunditat, al sud del municipi de Frontera.

-28 Setembre .- Efectius de la Unitat Militar d’Emergència (UME) arriben a l’illa. Es decideix evacuar als veïns de les localitats situades a la costa més propera a l’origen dels sismes.

-1 Octubre .- El IGN registra i localitza des del 19 de juliol, 8862 sismes, dels quals 55 han estat sentits per la població.

-8 Octubre .- Es registra un sisme de 4,3 graus de magnitud, el major des de juliol, que provoca alguns despreniments. Els experts el consideren l’indici d’una erupció volcànica.

-10 Octubre .- Es produeix una erupció volcànica submarina, a uns 5 km del poble de La Restinga i a uns 900 metres de profunditat al mar de les Calmes.

-11 Octubre .- S’observen dues taques verdoses degudes a emanacions sulfúriques, la qual cosa es va atribuir al fet que l’erupció tenia almenys dos focus, un a 3,7 km i 750 metres de profunditat, i un altre a 2,8 km i 500 metres sota el mar, tots dos al sud-oest de la Restinga.

-12 Octubre .- S’evidencien al mar les dues  taques verdes, que desprenen una forta olor de sofre. S’observen  peixos morts, a una distància d’entre 1,5 i 2 milles de la costa, que evidencien una erupció amb dos focus.

-14 Octubre .- Arriba a El Hierro el vaixell científic “Professor Ignacio Lozano” per investigar l’erupció.

-15 Octubre .- Apareix a la superfície del mar gasos i magma. Es tanquen els accessos a La Restinga i es prohibeix el vol d’helicòpters i avions a la zona. Les autoritats pugen el nivell d’alerta volcànica a la fase d’emergència 1, després de detectar que l’erupció submarina està a menys de 150 metres de profunditat.

-18 Octubre .- La direcció del Pla de Protecció Civil permet l’accés controlat dels veïns a la Restinga per recollir estris, davant la disminució de la intensitat del tremolor.

-20 Octubre .- El director general de Seguretat i Emergències de les Canàries, Juan Manuel Santana anuncia que els veïns de La Restinga podran tornar a partir de les 08:00 hores de demà divendres als seus domicilis.

Enllaços d’interès

Fotogaleria de l’activitat volcànica a El Hierro de El País.

Erupció volcànica de el Hierro. Article de la Wikipedia amb informació molt completa.

Instituto Geográfico Nacional: Serie El Hierro

En un començament la terra era una gran massa incandescent. Amb el temps l’escorça es va anar refredant poc a poc i es va tornar sòlida. Finalment, la temperatura va baixar, permetent així la formació d’una escorça estable, però sense atmosfera, cosa que la feia vulnerable a l’impacte de meteorits.

En els seus inicis hi havia una intensa activitat volcànica, que va generar una gran quantitat de gasos que van acabar per formar una capa per sobre de l’escorça. Aquesta capa va ser la que va possibilitar, l’aparició d’una atmosfera primitiva.

Inicialment es pensava que durant el procés d’erupcions, es va generar vapor d’aigua a partir de l’oxigen i l’hidrogen, el que va donar origen a les primeres pluges producte de la seva condensació en l’atmosfera. L’aigua d’aquestes precipitacions es va anar acumulant líquida en les zones més profundes de l’escorça, el que va permetre la formació de mars i oceans.

En l’actualitat, l’aparició de l’aigua i els oceans en el nostre planeta, s’associa més aviat a l’impacte de cometes, que estan formats en el seu nucli principalment per gel d’aigua. En fer impacte amb la nostra Terra, aquests astres que provenen de diferents zones del sistema solar, especialment del cinturó de Kuiper i del Núvol d’estels d’Oort, haurien assortit d’aquest vital element el nostre planeta. En el cas del cinturó de Kuiper, és una zona com una roda darrere de l’òrbita de Neptú. En el cas del núvol de cometes d’Oort, és una zona molt més distant i de forma esfèrica (com la pela d’una taronja), que envolta totalment, tot el nostre sistema solar. Són els objectes més distants del Sol i per tant, mantenen les característiques inicials del núvol que va donar origen al nostre Sistema Solar.

Aigua, terra i aire van començar a interactuar de forma bastant violenta ja que, mentrestant, la lava emanava en abundància per múltiples esquerdes de l’escorça, que s’enriquia i transformava gràcies a tota aquesta activitat.

Els primers signes de vida van ser organismes microscòpics unicel·lulars, és a dir, formats per una única cèl·lula, que vivien en un ambient sense oxigen. Després de milions d’anys van sorgir els primers organismes pluricel·lulars i van sorgint els precursors de les algues, que donarien origen als diferents representants del regne vegetal. Els animals apareixen més tard, a partir d’un grup diferent d’organismes eucariotes.

Igual que el cas de l’origen de l’aigua, es postula en l’actualitat que l’aparició de la vida al nostre planeta, es podria deure a cossos que viatjaven per l’espai i que transportaven en la seva estructura abundant material orgànic. L’evidència de l’existència de material orgànic, trobat en nuclis cometaris, i asteroides, fa  probable que la llavor de la vida viatge en aquests cossos, per tot l’espai i en trobar condicions favorables, es desenvolupi la vida.

Tot i això, encara avui en dia, aquesta és només una hipòtesi sobre com es podria haver originat vida al nostre planeta…

Aquest article és la traducció d’un article que es troba en la web del Planetario de la Universidad de Santiago de Chile i que pots llegir aquí: Origen y Composición de la Tierra

Una sèrie de 5 documentals publicats per BBC i National Geographic, sobre la relació entre la terra i els humans. un document gràfic excel·lent. El conjunt dels 5 vídeos dura gairebé 5 hores. Estan subtitulats en castellà. Gaudeix d’aquest espectacle…

WhyEvolutionIsTrue\’s channel

Part d’aquesta aigua (uns 2/3 del volum total) es troba en l’interior de les cèl·lules, constituint el líquid o fluid intracel·lular; la resta correspon al líquid  extracel·lular (el que es troba entre  les cèl·lules i que anomenem líquid intersticial o extracel·lular i el plasma sanguini de l’espai vascular).

Tots els òrgans contenen aigua. Els òrgans més rics en aigua són el cervell, el fetge i la musculatura; per això són tan sensibles a la deshidratació.

Generalitzant, es pot considerar que l’adult sa obté uns 2500 ml d’aigua al dia a partir dels aliments (30 %), de les begudes (60 %) i de l’aigua metabòlica, que resulta de l’oxidació intracel·lular dels compostos nutritius durant la respiració cel·lular (10 %).

Tot i ser tan essencial, el cos humà no té provisió per a emmagatzemar aigua i cada dia se’n perd al voltant de dos litres i mig . Les pèrdues d’aigua tenen lloc a través de 4 vies: via renal (per l’orina es perden uns 1.500 ml diaris), a través dels excrements (150 ml), de la suor (350 ml) i la respiració (400 ml). Per tant, la quantitat d’aigua que s’elimina cada 24 hores ha de ser restituïda per a mantenir l’organisme ben hidratat.

La hidratació correcta del cos depèn tant del volum necessari d’aigua corporal com de la proporció adequada de substàncies iòniques dissoltes (electròlits) en l’aigua. Diversos mecanismes nerviosos i hormonals actuen contínuament per mantenir constant la proporció d’aquestes substàncies, a base de regular-ne els guanys i les pèrdues.

Les funcions de l’aigua

Les funcions de l’aigua es poden resumir en els punts següents:

• És el mitjà de transport de substàncies de rebuig de l’organisme (orina i suor).
• Intervé en el manteniment de la temperatura corporal.
• Manté la pressió osmòtica dels líquids extracel·lulars i intracel·lulars, essencials per a l’equilibri del medi intern.
• Serveix de a lubricant; per exemple, per a les articulacions dels ossos (líquid sinovial).
• És el medi on tenen lloc totes les reaccions metabòliques.
• Actua com a material de construcció per al creixement i la reparació dels teixits (element estructural).
• Dóna volum al contingut intestinal i n’afavoreix l’eliminació.

Enllaços per ampliar els teus coneixements

L’aigua: apunts de la professora Lourdes Luengo

Una animació de l’osmosi perquè puguis entendre aquest important fenomen biològic. I una altra animació per a fer-t’ho més fàcil.

La importància de l’aigua en el cos humà.

Els aliments com a font d’energia

El programa “Energi K” destaca la importància de seguir una dieta alimentària equilibrada.

El cos humà obté l’energia dels aliments, concretament de les calories que aporten. Les calories són la unitat amb què es mesura el valor energètic dels aliments. El cos humà necessita calories per dur a terme les funcions vitals, per al bon ritme dels òrgans i per fer activitats físiques i intel·lectuals.

El metge Jordi Sapena aclareix que una dieta és equilibrada quan conté tots els aliments necessaris per tenir un estat nutricional i un estat de salut òptims: aliments energètics, com greixos i hidrats de carboni; aliments plàstics o reconstructors, com les proteïnes, i minerals i vitamines. Als països desenvolupats es consumeix gairebé un 30 % més de les calories que calen…

Menjar bé

L’espai “Un forat a la butxaca” dóna consells per gaudir d’una dieta sana i equilibrada. A les botigues i mercats es poden trobar aliments de tot arreu, però cal saber combinar-los. La presentadora del programa, Katia Klein, pregunta als joves sobre els seus gustos a l’hora de menjar i a la conversa apareixen conceptes com menjar ràpid o menjar entre hores. També es parla de les dietes i de la necessitat de menjar una mica de tot.

Esmorzar i berenar

L’espai “Un forat a la butxaca” parla dels hàbits saludables a l’hora d’esmorzar i berenar.

El 40 % de l’energia que una persona necessita en un dia s’hauria de treure de l’esmorzar i del berenar. Cereals, lactis i fruita serien els aliments bàsics per a aquests àpats. Mentre una persona dorm pot arribar a cremar 600 calories. Per aquest motiu, després de llevar-se, cal una bona font d’energia i s’ha d’esmorzar bé. Tant l’esmorzar com el berenar són importants, perquè si només es fan dos àpats al dia es carreguen massa calories de cop i el cos, en comptes de cremar-les, les reserva.

Salut!!

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Dins la matèria de les ciències per al món contemporani, aquest reportatge ens pot incitar al debat, i mentres el veiem… no sabem si riure, o plorar.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Un reportatge que ens explica com els productes es dissenyen i es programen per que la seva vida útil sigui relativament curta. Això es coneix com obsolescència programada o planificada. Encara que ens costi de creure comprem productes que s’han fet amb la intenció de què un dia (i no molt tard) deixin de funcionar i estiguem obligats a comprar un de nou. 

L’obsolescència programada en empeny a consumir, a participar d’aquesta cadena que és comprar, tirar, comprar…

Serà interessant veure què estem posant en joc amb aquesta manera de funcionar. I el més important, serà necessari veure que es pot fer per posar-hi remei.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Part I

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Part II

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

tres14 – células madre – avance

Es necesario instalar Adobe Flash Player para poder ver este vídeo.

Sembla increïble que, si estiguessen en un espai sense fregament, caurien tots dos alhora. De fet l’única cosa que pot fer que un cos caigui més ràpid que l’altre és que ofereixi menys resistència a l’aire. Això ja ho va dir Galileu Galilei però  encara ens costa creure-ho.

Aquest vídeo, que només dura 5 minuts, t’ho explica: tots els cossos, al buit, cauen a la mateixa velocitat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

… O com vendre’ns la moto.

És indiscutible que la problemàtica del canvi climàtic està estretament relacionada amb l’escalfament global. I que aquest depèn de la concentració de CO2 que trobem en l’atmosfera.

Sembla doncs que l’opció reduir els nivells de CO2 de l’atmosfera pot ser el camí que es condueixi cap a la solució d’aquest problema. De fa temps que es parla de la possibilitat que els cotxes elèctrics esdevinguin l’alternativa al cotxes de benzina i de gasoil (derivats del petroli), responsables de l’emissió a l’atmosfera de diòxid de carboni i, per tant, contaminants. Els cotxes elèctrics són vehicles que funcionen amb energia elèctrica que s’acumula en bateries que porta el vehicle.

Realment poden ser la solució al problema de l’escalfament de la Terra? Podem considerar els cotxes elèctrics vehicles “ecològics”? O ens estan venen la moto (o sigui el cotxe)?

Comencen a bombardejar-nos amb campanyes publicitàries sobre les excel·lències d’aquest tipus de vehicles per frenar les emissions de CO2 a l’atmosfera. El missatge està clar: el cotxe elèctric pot ser la solució al canvi climàtic per totes les avantatges que presenta: el seu motor silenciós, la seva eficiència i per sobre de tot, el fet que es tracta de vehicles amb emissions zero.

Així els publiciten. Això ens diuen. Justament és en aquest aspecte on ens estan intentant “vendre la moto”, a més del cotxe elèctric, és clar.

El cotxe elèctric necessita energia, i potser no l’obté de combustionar els derivats de petroli, però igualment necessita energia. I ara ve la paradoxa: d’on s’obté aquesta electricitat que fa moure aquests vehicles?
Doncs principalment de centrals tèrmiques que utilitzen carbó per generar electricitat o de centrals nuclears, que són les generadores del principal problema de residus contaminants que tenim actualment.

Encara s’està lluny de plantejar les energies renovables (solar, eòlica) com a font per aquests vehicles. Molt lluny.

De fet, de la mà de la campanya a favor dels cotxes elèctrics trobem el discurs en pro de les centrals nuclears (… i darrera d’aquest, però gairebé invisible, el debat social sobre on amaguem els perillosos residus que generen). Acompanyant aquests arguments a favors del cotxe elèctric no en trobem cap que vagi a favor de potenciar la producció d’electricitat d’una manera neta i realment renovable.

Així és que si els cotxes elèctrics han de funcionar amb electricitat, i la única manera, per ara, d’obtenir grans quantitats d’aquets tipus d’energia és a través de les centrals tèrmiques i/o de les centrals nuclears, els cotxes elèctrics són o poden ser tan contaminants com els que ja tenim.

Però la controvèrsia no acaba aquí: substituir el parc actual de vehicles amb motor d’explosió per vehicles híbrids primer i purament elèctrics després suposa fabricar milions i milions de vehicles nous (una fabricació que de per si sola ja  suposa milions de tones de CO2 vessades a l’atmosfera). I encara hem d’afegir la problemàtica que comporta la fabricació, l’ús i la gestió dels residus de les bateries que formen part d’aquests vehicles. Les bateries dels cotxes elèctrics ja suposen, per si soles, un bon problema mediambiental!

El cotxe elèctric, no pot ser, de moment, la solució. Pot semblar-ho a primera vista… però és en realitat un “pedaç” que a la llarga pot donar-nos molts més problemes.

Potser la forma de reduir les emissions de CO2 de forma sensible és eliminar vehicles privats i substituir-los per públics…

Caldrà començar a pensar en decréixer.

Autora: Míriam Redondo

Notícia publicada a Making The News