NaturalsOM

L’energia nuclear és aquella que s’obté a partir de les reaccions que es donen en els nuclis d’alguns àtoms. Aquestes reaccions poden ser de dos tipus: fissió nuclear i fusió nuclear.

* Anomenem fissió nuclear a la divisió del nucli d’un àtom. El nucli es converteix en diversos fragments amb una massa gairebé igual a la meitat de la massa original més dos o tres neutrons.

La suma de les masses d’aquests fragments és menor que la massa original. Aquesta ‘manca’ de masses (al voltant del 0,1 per cent de la massa original) s’ha convertit en energia segons l’equació d’Einstein (E = mc²)

La fissió nuclear pot ocórrer quan un nucli d’un àtom pesat captura un neutró, o pot passar espontàniament.

*La fusió nuclear és una reacció nuclear en la qual dos nuclis d’àtoms lleugers, en general l’hidrogen i els seus isòtops (deuteri i triti), s’uneixen per formar un altre nucli més pesat, alliberant una gran quantitat d’energia.

De fet, l’energia solar és un exemple d’energia nuclear de fusió ja que té el seu origen en la fusió nuclear de nuclis d’hidrogen, generant-se heli i alliberant una gran quantitat d’energia que arriba a la Terra en forma de radiació electromagnètica.

Més informació:

- La energia nuclear

- Infografia sobre l’energia nuclear i com funciona una central nuclear, de la revista Eroski Consumer

- Nuclear ¿si o no? un reportatge de El Mundo

- Pots veure el vídeo emès pel programa Quèquicom que tenim guardat a la secció La Videoteca del NaturalsOM

Relació del material més emprat en un laboratori de química per fer mesures volumètriques:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El dia 25 d’abril de 1953 va ser un dia normal per a tots els mortals de la terra, a primera vista, és clar. Perquè en realitat aquell dia, un petit article de no més d’una pàgina aparegut en Nature estava a punt de començar a canviar-ho tot.

El 25 d’abril de 1953 es publicava un breu article firmat pel nord-americà James Watson i el britànic Francis Crick on es proposava una estructura amb forma de doble hèlix per a la molècula de l’àcid desoxiribonucleic (ADN).
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La composició química dels éssers vius

Tots sabem que estem formats de cèl·lules.

Les cèl·lules són unitats de vida microscòpiques, és a dir, es mesuren en micres (µ)(una mil·lèsima de mil·límetre).

Si bé és veritat que hi ha organismes vius que estan formats per una sola cèl·lula i que realitzen les tres funcions vitals, nutrició, relació i reproducció, la natura ha fet evolucionar formes noves d’organització més complexes.

Les cèl·lules que tenen la mateixa funció s’agrupen formant teixits (com el muscular, nerviós, epitelial …) i els teixits s’agrupen formant òrgans (cor, estómac, fetge, cervell …) i els òrgans formant aparells o sistemes (com el circulatori, respiratori, nerviós, reproductor…). I aquests s’organitzen per formar organismes (home, insectes, cucs, algues …)

Però les cèl·lules… de què estan formades? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Com es pot saber quants anys té un fòssil? Com calculen l’edat dels ossos desenterrats en una excavació arqueològica?

Per a conèixer l’edat de restes orgàniques s’utilitza una tècnica coneguda com : Datació per Carboni-14. En què es basa ?.

El carboni 14 és un element químic que es troba a tots els éssers vius i que es descompon a un ritme constant. És gràcies a aquest fet que és poden datar amb precisió restes d’origen orgànic que tenen milers d’anys d’antiguitat Llegeix la resta d’aquesta entrada »