Category Archives: AMPLIANT SOBRE…

Articles sobre ciència.

Els orbitals atòmics

Orbitals i nombres quàntics

El model actual que descriu com és un àtom s’anomena model mecanoquàntic, ja que es fonamenta en les lleis i principis de la Mecànica Quàntica. En aquest model es considera que els electrons estan distribuïts en en diferents nivells i dins d’aquests en subnivells o orbitals. Cada nivell té un nombre determinat de subnivells o orbitals.

En la descripció d’un àtom en el context de la mecànica quàntica, se substitueix el concepte d’òrbita pel d’orbital atòmic. Un orbital atòmic és la regió de l’espai al voltant del nucli en el qual la probabilitat de trobar un electró és màxima. Continue reading

Períodes i grups de la taula periòdica

La taula periòdica s’estructura en en 7 files horitzontals anomenades períodes i 18 columnes que constitueixen els grups, de manera que els elements que tenen propietats químiques i físiques semblants queden situats en les mateixes columnes.

 

• Les 7 files s’anomenen períodes.

• Les 18 columnes s’anomenen grups o famílies.

Aquesta distribució permet conèixer molts secrets dels elements… Continue reading

D’on surt la idea de l’àtom?

Els orígens de la teoria atòmica

Molts de vosaltres haureu estudiat a classe de química de què estan fetes les coses. Diem que un material és de fusta, metall, plàstic, etc., però en realitat sabem que tot això no és res més que la combinació de diferents elements, els quals estan recollits a la Taula Periòdica. Al seu torn, aquests elements estan formats per unes partícules diminutes anomenades àtoms. Quan a classe ens expliquen la configuració electrònica dels elements, és fàcil que ens parlin de la teoria de Dalton, el model atòmic de Rutherford o el de Böhr. No obstant, els primers que van parlar d’àtoms van ser, com en tantes altres coses, els grecs. Fins i tot van inventar la paraula “àtom” que significa indivisible.

Demòcrit (460 – 370 a.C)

Què en sabem dels creadors de la teoria atomista?

Tradicionalment s’afirma que el fundador de l’escola atomista va ser el filòsof Leucip. Sabem molt poc de la seva vida, tan poc que s’ha arribat a afirmar que potser mai va existir. Sigui com sigui, qui de veritat va donar cos a la teoria atomista va ser Demòcrit.

Com va sorgir la teoria? 

En temps de Demòcrit, allà pel segle V a.C., les diferents escoles filosòfiques es trobaven dividides bàsicament en dues: la que considerava que tot està en permanent canvi i que, per tant, res queda constant; i la que afirmava que la realitat, en el seu conjunt, és estàtica i que, encara que pugui semblar el contrari,en el fons res no canvia mai. Heràclit va ser el filòsof que va defensar la primera teoria i Parmènides qui va defensar l’oposada. La teoria de Parménides ens recorda a aquest principi fonamental de la física que diu que “la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma”, és a dir, que en el fons la realitat sempre és la mateixa. Vol dir això que la ciència moderna li dóna la raó? Potser, de fet els raonaments del nostre bon filòsof resultaven difícils de rebatre, així que era complicat rebutjar les seves teories. No obstant, hi havia alguna cosa a aquesta teoria que costava acceptar: si la realitat sempre és la mateixa, per què sembla el contrari? Potser no veiem que Heràclit té raó i que en cada instant tot és diferent de com era abans? Fins i tot el nostre cos està canviant constantment encara que no ens n’adonem.

Ja veiem que l’assumpte no era, ni és, fàcil. Per compaginar els arguments lògics de Parmènides amb la realitat permanentment canviant que percebem, Leucip i Demòcrit van defensar l’existència d’un nombre infinit d’unitats indivisibles que anomenaren “àtoms”. Segons ells, els àtoms són tan petits que no els podem percebre, però tenen diferents mides i formes. A més, aquestes partícules estan en continu moviment en el buit, per la qual cosa es produeixen xocs entre elles. D’aquestes col·lisions van sorgir els quatre elements bàsics -aigua, aire, terra i foc- que, segons els grecs, donen lloc a tota la resta. Amb la teoria dels àtoms, Leucip i Demòcrit podien explicar els continus canvis que veiem -els xocs dels àtoms produeixen aquests canvis- acceptant a la vegada la teoria de Parmènides que el ser de les coses és sempre el mateix -els àtoms són aquest ser invariable-.

La solució dels atomistes va ser enginyosa, si bé no era del tot original -no hem dit que tot es transforma?- Leucip i Demòcrit es van basar en les teories d’altres filòsofs com Anaxàgores i Pitàgores. Finalment, què va passar amb la teoria? Encara que va tenir seguidors com Epicur i Lucreci, amb Aristòtil les investigacions científiques es van desenvolupar per altres camins. El sorgiment de la ciència experimental al segle XVI va recuperar als atomistes i les seves teories, que van acabar desenvolupant-se al segle XX.

Traducció i adaptació de l’article de F. Ortego  El rincón de la Ciencia núm . 3 (novembre del 1999)

#NoSinEvidencia

MANIFEST

#NoSenseEvidència

L’evidència científica és un dels pilars sobre els quals s’assenta la medicina moderna. Això no sempre ha estat així: durant anys es van aplicar tractaments mèdics sense comprovar prèviament la seva eficàcia i seguretat . Alguns varen ser efectius, encara que molts varen tenir resultats desastrosos .

Continue reading

L’impuls nerviós

L’impuls nerviós és el fenomen electroquímic que “transporta” la informació entre neurones. L’hauríem d’entendre com un feble corrent elèctric que recorre les neurones. Però…com poden les neurones generar electricitat? A comprendre com es dóna aquest procés et pot ajudar la lectura d’aquest article.

Continue reading

L’aventura de néixer cangur

O sobre mamífers marsupials

Molts cops a l’alumnat de secundària (i no només!) se’ls oblida que no tots els mamífers acaben el seu desenvolupament embrionari dins l’úter de la seva mare, nodrits a través d’una placenta…

És bo recordar que existeixen un ordre dins la classe mamífers que són els marsupials, i que es distingeixen dels mamífers placentaris per uns trets característics en la reproducció.

Conèixer tot el que viu un marsupial, com ara un cangur, a l’hora de néixer, és sorprenent i fascinant. Sembla mentida que passi per tota aquesta aventura!!

Continue reading

Quin fetge que tens!

Quan estudiem el cos humà és freqüent que aparegui la pregunta “però el fetge, exactament,… què fa? Quina funció té?”.

L’existència d’aquest òrgan és ben coneguda des de petits, però la seva funció és un misteri entre l’alumnat de la ESO.

Amb la lectura d’aquest article esperem que et facis una idea més aproximada de totes les funcions que fa el teu fetge i te n’adonis de la importància de cuidar-lo,…

El fetge treballa de valent! Continue reading