3. La funció de reproducció

La funció de reproducció és aquella que permet originar nous éssers semblants als progenitors. És una de les tres funcions vitals, i tot i que no és fonamental per a la supervivència de l’organisme, si ho és per a la de l’espècie. La funció de reproducció assegura la perpetuació de les espècies, i la de la vida.

L’ésser que es reprodueix és el progenitor mentre que els nous éssers originats per reproducció són els descendents.

La funció de reproducció és doncs un principi fonamental de totes les formes de vida ja que cada individu existeix com a resultat d’una reproducció.

Tipus de reproducció

Existeixen dos tipus de reproducció:

Reproducció asexual:

Els nous éssers són originats a partir d’un sol organisme.  Els descendents són genèticament iguals als seu progenitor.  Existeixen diferents tipus de reproducció asexual: bipartició (típica de bacteris i protozous), gemmació (la trobem en llevats, esponges, pòlips,…), esporulació (en briòfits,plantes, algues, fongs i alguns protozous)

Apunts de la reproducció asexual.
Bipartició (en castellà).
Gemmació , i la gemmació en briòfits.
– Què són les espores? Com es reprodueixen els fongs?

Reproducció sexual:

Els nous éssers s’originen a partir de la fusió de  cèl·lules especialitzades de dos organismes.  Els descendents, tot i que són semblants, són genèticament diferents al seus progenitors.

Les cèl·lules especialitzades en la funció de reproducció sexual s’anomenen gàmetes. Aquests gàmetes es caracteritzen perquè contenen la meitat del nombre de cromosomes que la resta de cèl·lules de l’organisme. La fecundació o unió dels gàmetes dóna lloc a un zigot o ou que originarà un embrió. Es creen individus genèticament diferents entre ells i diferents als progenitors.

La reproducció sexual està present en la major part d’animals i plantes, fins i tot es troba en organismes procariotes i eucariotes unicel·lulars.
En la majoria d’espècies existeixen dos tipus d’individus que produeixen gàmetes diferents, la qual cosa determina el seu sexe.
En els animals el sexe masculí produeix espermatozoides i el sexe femení , òvuls. En els vegetals, els gàmetes masculins s’anomenen anterozoides i els femenins, oosferes. Els gàmetes es produeixen en uns òrgans especials anomenats en els animals gònades (gònades masculines o testicles i gònada femenina o ovaris), i en els vegetals gametangis (gametangis masculins o anteridis i gametangis femenins o arquegonis).

En alguns éssers vius aquestes dues formes de reproducció s’alternen al llarg de la seua vida (o cicle biològic).
En els vegetals és el que es coneix com alternança de generacions.
Els animals que presenten al llarg de la seua vida els dos tipus de reproducció diem que tenen reproducció alternant.

La reproducció cel·lular

La reproducció dels organismes està estretament lligada a la reproducció de la cèl·lula, o divisió cel·lular.  Els processos de divisió cel·lular són d’una importància extraordinària, ja que en depèn la perpetuació de les espècies biològiques, tant si són unicel·lulars com pluricel·lulars.

  • En els organismes unicel·lulars perquè la divisió d’aquesta cèl·lula suposa ja la reproducció de l’ésser.
  • En organismes pluricel·lulars amb reproducció sexual el nou individu ve d’una cèl·lula única, el zigot, originada per fusió de dues cèl·lules. La divisió cel·lular del zigot és la que donarà lloc al nou ésser, per altra banda la divisió cel·lular permet el creixement de l’organisme i la renovació dels teixits envellits.  També farà possible l’aparició de cèl·lules sexuals.

La cèl·lula és la unitat reproductiva dels éssers vius. Tota cèl·lula ve d’una altra cèl·lula.

La cèl·lula conté tota la informació genètica necessària per al seu funcionament. Aquesta informació es troba en les molècules d’ADN . Les cèl·lules que estan a punt de dividir-se tenen les molècules d’ADN empaquetades en forma de bastonets (els cromosomes) que són més fàcils de repartir que quan l’ADN està “desempaquetat” , en forma de cromatina.

La cèl·lula procariota no posseeix més que un cromosoma en forma de filament, que no està separat del citoplasma per cap membrana nuclear.

Els cromosomes són presents a les cèl·lules de tots els organismes eucariotes. El seu nombre (n) varia molt i és característic de cada espècie.

En les espècies eucariotes pluricel·lulars , si considerem el material genètic que conté el nucli, podem distingir dos tipus de cèl·lules:

Les cèl·lules haploides (n), que són les que tenen un sol exemplar de cada tipus de cromosoma. n indica el nombre de cromosomes diferents que té la cèl·lula. Les cèl·lules especialitzades en la reproducció sexual, els gàmetes (espermatozoides i òvuls) són cèl·lules haploides.

Les cèl·lules diploides (2n), que són les que tenen dos exemplars de cada tipus de cromosoma. La majoria dels animals i plantes estan constituïts per cèl·lules diploides (2n), és a dir el nucli de les seues cèl·lules presenten dos jocs de  cromosomes:  un joc cromosòmic és d’origen patern  i l’altre d’origen matern.

La cèl·lula que es divideix ha de duplicar i repartir els orgànuls i tots els seus components: membranes, citoplasma i nucli per poder generar cèl·lules filles. La divisió cel·lular es  fa en diferents etapes:

1) Cariocinesi: Primerament la cèl·lula duplica i divideix el nucli (cariocinesi). El nucli conté el material genètic (ADN). Es diferencien dos tipus de divisió cel·lular atenent a com es divideix el nucli:

  • Mitosi: La divisió nuclear origina cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare. La informació genètica de les cel·lules filles originades per mitosi és exactament la mateixa que la de la  mare.

2) Citocinesi: Després la cèl·lula reparteix el citoplasma i els orgànuls (citocinesi). Les noves cèl·lules han de tenir els orgànuls que no poden formar-se de nou (mitocondris, cloroplasts, reticles,…)

Continua…

3.1 Reproducció vegetal

3.2 Reproducció animal

3 thoughts on “3. La funció de reproducció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *