7. Regne Protoctists

REGNE PROTISTS O PROTOCTISTS

Inclou els Protozous i les algues

Aquest regne inclou éssers vius d’estructura mol senzilla i que tenen les cèl·lules eucariotes. Trobem espècies unicel·lulars però també de pluricel·lulars (Algunes algues)..

PROTOZOUS

Regne Proto?ctists

Viuen en ambients aquàtics o humits.

Són organismes molt senzills, tots són unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs.

S’alimenten de matèria orgànica que capten del medi extern i un cop dins la cèl·lula la digereixen.

Són una mica més grans que els bacteris de manera que es poden observar bé al microscopi. Tenen formes molt diverses, l’ameba per exemple pot canviar de forma per desplaçar-se i alimentar-se.

Imatge de previsualització de YouTube.

CLASSIFICACIÓ:

Segons la manera de desplaçar-se es classifiquen en :

DESPLAÇAMENT PER CILIS: Parameci

DESPLAÇAMENT PER FLAGELS: Tripanosomes, Leishmania

DESPLAÇAMENT PER PSEUDÒPODES: Amebes

INMÒBILS : Plasmodis

Segons la manera d’alimentar-se :

PARÀSITS : Absorbeixen aliment de l’organisme on viuen i provoquen malalties.

VIDA LLIURE A AIGÜES EMBASSADES : Ingereixen bacteris i altres protozous que tenen al voltant.

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

Els protozous introdueixen l’aliment per una mena de boca o be el capturen amb unes prolongacions del citiplasma anomenades pseudòpdes. En tots dos casos el digereixen dins la cèl·lula.

FUNCIÓ DE RELACIÓ

Els protozous capten els canvis ambientals i hi reaccionen. Quan les condicions ambientals li són adverses, s’envolten d’una coberta protectora i es converteixen en un cist de resitència fins que les condicions tornen a ser favorables.

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Es reprodueixen asexualment per bipartició, però també n’hi ha que ho fan sexualment per fusió de gàmetes..

El cicle de Plasmodium falciparum, el protozou causant de la malària (font).

MALALTIES

El Tripanosoma és el responsable de la “Malaltia de la son”, molt freqüent a l’Àfrica i es transmet als humans a través de la mosca tse-tse.

El plasmodi és un protozou paràsit responsable de la malària i es transmet per la picada del mosquit Anopheles.

Diversos protozous flagelats són els responsables de moltes diarres d’excursionistes que beuen aigües amb aquests organismes.

ALGUES

Les podem trobar en roques, al sòl, en plantes i animals però la majoria viuen en ambient aquàtic (salat, dolça,llocs humits, neu …)

Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars però totes són autòtrofes ja que contenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi. Formen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (CO2) i obtenen energia del Sol alhora que alliberen O2. De fet alliberen entre el 30 i 50% del total de l’oxigen atmosfèric.

Les algues pluricel·lulars estan formades per agrupacions de cèl·lules no especialitzades, és a dir, no formen teixits verdaders.

ESTRUCTURA

Les seves cèl·lules són semblants a les vegetals, amb paret cel·lular, membrana plasmàtica, i els orgànuls propis. Algunes algues com Chlamidomonas presenten 1 o 2 flagels.

CLASSIFICACIÓ

Segons el número de cèl·lules:

Cosmarium sp. una alga verda unicel·lular immòvil d’aigües dolces (font)

Unicel·lulars : Són algues microscòpiques que viuen a l’aigua i formen part del plàncton (fitoplàncton). Suren a l’aigua i serveixen d’aliment a molt animals. Per exemple: Chlamidomonas, i Euglena

Cistoseyra, una alga bruna típica de les costes rocoses del mediterrani (font)

 

Pluricel·lulars : Formen filaments o làmines però les cèl·lules no són especialitzades i per tant no formen teixits veritables. Per exemple: Ulva lactuca i Sargassum sp


Segons el color :

10-alga-ulvaLes algues presenten a més de la clorofil·la altres pigments que els donen diferents coloracions:

Algues verdes (clorofícees): Predomina el pigment clorofil·la. N’hi ha d’unicel·lulars (Chalmidomones) o pluricel·lulars (Ulva). Es creu que els vegetals terrestres es van originar a partir d’aquest grup.

11-alga-sargassumAlgues brunes (feofícees): Posseeixen un pigment marró que cobreix el verd de la clorofil·la. Abunden a la costa. Poden arribar a fer 70 m i sovint presenten uns sacs amb gasos per surar. Per exemple: Laminaria, Fucus, Cystoseira, Padina…

Algues vermelles (rodofícees): A més de clorofil·la contenen pigments vermells. Les trobem per tots els mars del món, especialment en aigües càlides i a profunditats de fins a 250 m. Exemples: Corallina, Gelidium, Porphyra, Batrachospermum…

Hi ha tot un grup d’algues vermelles que es recobreixen de calci i poden esdevenir com roques. Són les corallinàcies. Aquí teniu una clau per a classificar-les (en anglès o italià)

APLICACIONS

Algunes algues tenen utilitat alimentaria en algunes cultures com el Wakame, Agar-agar i el Nori. L’agar-agar a més s’utilitza per preparar medi de cultiu de microbis en estudis de laboratori.

5 thoughts on “7. Regne Protoctists

  1. manuel

    aquesta informacio es de molta ayuda a la gent q no sap res del regne dels protoctists i q necessiten ayuda i aquesta pagina crec q es de molta ayuda.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *