4. La vida: origen i evolució
CONTINGUTS
1. L’origen de la vida
1.1. Què és la vida?
1.2. Teories sobre l’origen de la vida
2. Teoria de l’evolució les espècies
2.1. Creacionisme i fixisme
2.2. Teories evolutives
3. Homo sapiens
3.1. Què ens fa específicament humans?
3.2. Els homínids
3.3. L’evolució fins l’Homo sapiens
1. L’ORIGEN DE LA VIDA
1.1 Què és la vida?
Definir el que s’entén per vida no és fàcil, ni tan sols en termes científics. Molts són els científics que han intentat donar una definició del què és la vida.
Si som rigorosos/es ens adonarem que la típica definició d’ésser que neix, mor i es reprodueix es queda curta, i no ens podria ajudar a distingir el que és viu del que no ho és.
Què és la vida?… segons els científics. Un article del NaturalsOM recull algunes de les reflexions al voltant del concepte vida que fan alguns científics/ques.
La Biologia és la rama de la ciència que s’ocupa del seu estudi. Actualment la ciència defineix la vida com un sistema químic autopoiètic capaç d’experimentar evolució darwiniana, és a dir, amb material genètic que es replica i muta.
Amb aquesta expressió queden resumides totes les propietats que caracteritzen els éssers vius:
- La unitat més petita de vida és la cèl·lula. Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules. Des del punt de vista estructural, la cèl·lula és una estructura de matèria viva constituïda por una membrana, un citoplasma i material genètic, que conté la informació sobre la seva estructura i funcionament. Des del punt de vista funcional, la cèl·lula és la unitat més senzilla de matèria viva autònoma, ja que és capaç de realitzar les tres funcions vitals: es nodreix, es reprodueix i es relaciona.
- Els éssers vius constitueixen un sistema que intercanvia matèria i energia amb el medi. Aquest conjunt de canvis químics i de transformacions d’energia constitueixen el metabolisme.
- Homeostasi: Els éssers vius mantenen relativament constant el seu medi intern.
-Els éssers vius són sistemes autopoiètics: són capaços d’autorenovar-se, d’automantenir-se. L’autopoiesi es detecta pels processos químics i pel flux d’energia que anomenem metabolisme.
- Els àcids nucleics són les molècules que contenen la informació necessària per la vida. Tenen la capacitat de replicar-se i fer còpies d’elles mateixes, que hereten les cèl·lules filles, el que permet la perpetuació dels éssers vius.
- La duplicació comporta, no obstant, errors en les còpies. Aquests canvis en la informació genètica o mutacions són la base de la selecció natural que permet l’evolució de les espècies.
Definició de vida. Un article de Nahle, N. (2004) que dóna una definició molt completa.
A qui us agradi llegir: ¿Qué es la vida? Un text de Edwin Schrödinger
1.2. Teories sobre l’origen de la vida
El problema de l’origen de la vida s’ha plantejat des de diverses perspectives, que, òbviament, en els seus inicis, van ser especialment de tipus mític i religiós, però que, ja des de l’aparició de la filosofia, van intentar evitar recórrer al mite, la qual cosa va preparar el terreny per a explicacions d’ordre científic.
En la tradició més estesa a occident -la concepció dominant durant segles, lligada a les creences religioses de matriu judeocristiana-, es concebia l’origen de la vida com un acte de creació divina, creació que podia entendre’s com feta d’una vegada per sempre, o com una creació més o menys contínua, la qual cosa explicava la generació espontània. És el que es coneix amb el nom de creacionisme.
Una web que defensa el Creacionisme. Encara que sembli increïble (també indignant) encara hi ha qui posa en dubte l’evolució, i la critica l’evolucionisme per la seva postura contrària a dogmes i fe cristiana. El més preocupant és que en algunes regions (com ara els EUA) el creacionisme està a l’ordre del dia, disfressat de teoria científica i empíricament demostrada i intenten convèncer que l’evolució és una hipòtesi no demostrada!
Francesco Redi, metge i naturalista del segle XVII,ha passat a la història com un dels primers científics que va refutar experimentalment la teoria de la generació espontània. Redi realitzà diversos experiments en relació a l’aparició espontània de vida a partir de material inert
En 1860 Louis Pasteur va demostrar que la generació espontània no existia, que tot ésser ve d’un altre existent. Golpe mortal a la generación espontanea
Un cop establert, a partir dels experiments de Pasteur, que només la vida podia generar vida (biogènesi), quedava encara una gran pregunta per contestar: i el primer ésser viu, com es va formar?
Són vàries les teories que intenten explicar l’origen de la vida.
En investigar les condicions en què van aparèixer les primeres formes de vida sobre la Terra, el bioquímic rus A. I. Oparin, el 1924, i el biòleg anglès J. B. S. Haldane, el 1928, van imaginar un mateix escenari químic: una atmosfera primitiva de caràcter reductor. En aquestes condicions -i enmig d’erupcions volcàniques, l’energia dels llampecs i la radiació ionitzant procedent del Sol, podrien haver-se format molècules i macromolècules orgàniques que després haurien evolucionat, passant per una espècie de complexos prebiòtics anomenats coacervats, fins a constituir les primeres cèl·lules vives.
El 1953, els bioquímics S. L. Miller i H. C. Urey de la Universitat de Chicago van construir un aparell que tractava de
reproduir les condicions d’atmosfera primitiva postulades per Oparin i Haldane: van sotmetre una barreja de vapor d’aigua, metà, amoníac i hidrogen a fortes descàrregues elèctriques.
El resultat va ser l’obtenció d’algunes molècules orgàniques, entre elles 13 dels 20 aminoàcids presents a les proteïnes.
L’experiment mostrava que era possible que la Terra primitiva hagués evolucionat de condicions abiòtiques (sense vida) a condicions prebiòtiques (prèvies a la vida). Això no obstant, no aclaria el pas definitiu de les molècules complexes a la primera cèl·lula. Extret de Planeta viu: dels bacteris als humans. Apunts sobre l’origen de la vida i l’evolució de l’Ed. Mcgraw-hill.
Apunts sobre l’origen de la vida
L’origen de la vida i els primers organismes
Origen e historia evolutiva de la vida
Pàgina de la NASA sobre l’origen de la vida (en anglès).
Entrevista a Stanley Miller (en anglès).
2. LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ
“Res té sentit en biologia si no és sota el prisma de l’evolució“. Theodosius Dobzhansky
La teoria de l’evolució, en contraposició a les teories fixistes, explica que les espècies han evolucionat en el temps. Tot i que durant molts segles la visió fixista dels éssers vius va predominar especialment en el món occidental, sabem que filòsofs grecs com Anaximandre o Empèdocles ja defensaven una visó dels organismes que permetria el seu canvi al llarg del temps, és a dir, una evolució dels organismes més o menys limitada.
No va ser fins a la il·lustració que les idees evolucionistes començaren a difondre’s públicament en el món occidental. En aquest sentit es manifestaren autors com Benoît de Maillet, baron d’Holbach, Denis Diderot, Erasmus Darwin o, en algunes afirmacions, el compte de Buffon. Són els primers evolucionistes.
La primera formulació rigorosa d’una teoria evolucionista no és va produir fins el 1800, quant Jean Baptiste Lamarck va fer la primera exposició pública de la seva teoria en el curs de zoologia que impartia al Muséum d’Histoire Naturelle a París. Fins al final de la seva vida Lamarck aniria polint la seva teoria a través de diverses obres, entre elles la més coneguda, Philosophie zoologique.
Charles Darwin, és sense dubte, el científic crucial en el desenvolupament de la teoria de l’evolució, especialment per haver descobert el mecanisme de la selecció natural. Després de 23 anys de maduració de les seves teories, el 24 de novembre de 1859 es va publicar per primera vegada “L’origen de les espècies” (“On the Origin of Species by Means of Natural Selection or the preservation of Favoured Races in the Struggle for life“) de Darwin. La repercussió va ser enorme.
Charles Darwin és el que considerem pare de l’evolució. No obstant, no podem oblidar que Alfred Russel Wallace, coetani de Darwin va arribar a les mateixes conclusions, i per tant és més rigorós parlar de la teoria de l’evolució de Darwin & Wallace
Genética de poblacions: claus sobre l’evolució darwiniana i l’evolució humana.
Teories evolutives actuals: neodarwinisme o teoria sintètica.
Charles Darwin sabia que hi havia una transmissió d’informació de pares a fills, però no sabia com es produïa, perquè en aquella època no es coneixien els mecanismes hereditaris. Això constituïa una incòmoda llacuna a la seva teoria de l’evolució per selecció natural.
Tot i ser contemporani de Gregor Mendel, Darwin no va conèixer el seu treball que desxifrava l’herència dels caràcters simples, perquè la comunitat científica de l’època els va ignorar fins a tornar-los a descobrir l’any 1900. La teoria cromosòmica de l’herència va donar peu a la teoria moderna de l’evolució, que es coneix com a teoria sintètica de l’evolució o neodarwinisme .
El neodarwinisme, doncs, incorpora els mecanismes genètics de l’herència. Actualment, es considera que l’evolució actua mitjançant la selecció natural, però també es tenen en compte altres mecanismes d’especiació com la deriva genètica, les migracions i, especialment, les mutacions.
Les mutacions introdueixen individus amb noves característiques en una població; l’elevada variabilitat intraespecífica pròpia de les poblacions té el seu origen justament en la mutació i recombinació gènica pròpia dels fenòmens de sexualitat. Llavors, les mutacions serien una font de variabilitat sobre la qual pot actuar la selecció natural.
Uns apunts sobre les teories que expliquen el canvi evolutiu
3. L’HOMO SAPIENS
Els antropòlegs creuen que els primers grups d’humans van aparèixer a l’est d’Àfrica fa més de sis milions d’anys. Els humans som una peça més del complex entrellat d’espècies que ha poblat -i poblarà- l’univers.
L’Homo sapiens és relativament jove, i en aquests segles d’existència ha demostrat una gran capacitat d’adaptació, de síntesi, de creació, de consciència, que l’ha portat a un grau de tecnificació capaç d’arribar a aconseguir fites inimaginables.
Aquest viatge, el de l’evolució dels homínids, és apassionant; el seu descobriment ens obra les portes a la interpretació d’on venim, però també, a la prospectiva d’allà on anem. (font original: Evoluciona)
Tras las huellas de nuestros orígenes: El procés d’hominització: d’on venim? quins són els nostres avantpassats?
Animació sobre l’evolució humana
L’evolució dels humans. Coneix els teus avantpassats
Petjades d’home: un viatge per la nostra evolució
Arbre dels homínids . Esquema en què trobareu totes les espècies antecessores de l’actual home. Fent-hi clic accedireu a la informació específica de cadascuna. Un altre esquema de l’arbre evolutiu dels homínids. Un arbre genealògic dels homínids. I encara un altre esquema més, per estar ben situat!
Els descobriments que han portat a entendre l’evolució humana
Atapuerca. Pàgina web de l’equip científic que treballa al jaciment d’Atapuerca (Burgos), referent mundial en l’estudi de fòssils d’homínids.
Australopithecus africanus i Australopithecus garhi
Diferencies entre Australopithecus i Paranthropus
Homo habilis i Homo rudolfensis
El sapiens més antic d’Europa. Gràfics de El Mundo
Evolució humana En aquest web (en anglès) trobareu documentals i animacions sobre l’evolució humana, organitzats en una sèrie de tòpics: evidència a partir de fòssils, anatomia, línies de temps (evolució, extinció, genètica) i cultura (eines, llenguatge)
aquesta cosa enseña moltes coses per aprendre la prehistoria es molt bo yo ho recomandaria