NaturalsOM

3. El planeta Terra

CONTINGUTS

3.1. La formació del planeta Terra

3.1.1. Estructura del planeta Terra

3.2. Tectònica global

3.3. Riscos associats a la geodinàmica interna

3.1 La formació i estructura del planeta Terra

Quan la Terra es va formar era una bola de materials incandescents, fosos, que es van anar col·locant en capes segons el seu pes, ja que els materials més pesats es van anar enfonsant cap a l’interior de l’esfera, i els més lleugers es van anar cap a l’exterior i al voltant del planeta.

Per aquesta raó la Terra es va estratificar, es va estructurar en capes concèntriques com les capes d’una ceba de tal manera que es va formar una Terra sòlida o GEOSFERA, dividida en diverses capes, i una Terra gasosa col·locada al voltant de la Terra sòlida, que rep el nom d’ATMOSFERA. A mesura que la Terra va començar a refredar-se, el vapor d’aigua de la protoatmosfera terrestre es va anar refredant i es va condensar, caient a la superfície terrestre en forma líquida, i amb el temps es va acumular originant el que avui anomenem la Terra líquida, la HIDROSFERA.

L’estudi de l’interior de la Terra no es pot fer amb mètodes directes d’observació, donat que no s’ha pogut arribar més enllà dels primers 14 km amb sondejos. Els mètodes indirectes (volcans, meteorits i majoritàriament l’estudi del comportament de les ones sísmiques) ens rebel·len que l’interior de la Terra es troba diferenciat en capes.

Apunts dinàmica superficial de la Terra

Examina la Terra des d’una nova perspectiva

DEBAT: Realment…. existeix l’astenosfera?

3.2. Tectònica global

Tot i el seu aspecte immutable, l’escorça de la Terra es mou. La concentració de volcans i terratrèmols al llarg de “cinturons d’activitat” sobre la superfície terrestre, les formes de relleu oceànic i la distribució de l’edat de les seves roques, juntament amb les proves que avalen la deriva continental són proves que les plaques tectòniques es desplacen.

La teoria de tectònica de plaques afirma que la litosfera es troba fragmentada en una dotzena o més de plaques tectòniques que presenten un moviment relatiu entre elles com a conseqüència de trobar-se per damunt d’un material més calent i plàstic, l’astenosfera.

El bressol d’aquesta teoria fou la teoria de la deriva continental, proposada per Alfred Wegener, encara que trigués més de 50 anys en ser acceptada per la comunitat de científics.

Tot i haver presentat proves que demostraven el moviment dels continents, la teoria de Wegener no va ser capaç de descobrir quina era la causa del moviment d’aquests.

En la segona meitat del segle XX, les noves tecnologies van mostrar la morfologia del fons oceànic i el seu comportament dinàmic (expansió d’aquests a nivell de les dorsals). Finalment el geòleg Tuzo Wilson va emetre els postulats de la teoria de tectònica de plaques.

LaTectònica de plaques és un concepte geològic molt recent, introduït ara fa uns 35 anys però que ha revolucionat la forma d’entendre l’estructura i funcionament del nostre planeta.

A més a més, la teoria de la Tectònica de plaques ha unificat l’estudi de la Terra ja que combina les diferents branques de la Geologia, des de la paleontologia fins a la sismologia. Ha donat resposta a qüestions sobre les quals s’havia especulat sovint, com el fet de per què els terratrèmols i les erupcions volcàniques ocorrien en àrees específiques del món i com s’havien format les grans serralades com els Alps i l’Himalaia.

Tipus de límits entre plaques

Plaques tectòniques: animació per entendre el necessari sobre la tectònica de plaques.

Com es forma un oceà…

Animacions sobre tectònica de plaques

Selecció d’animacions de geologia i més animacions sobre tectònica de plaques

REPÀS:

Presentació en Powerpoint dels continguts de geologia de 3r d’ESO: GEODINÀMICA: Dinàmica superficial de la Terra II