Author Archives: Biblioteca IES Josep Pla

L’ús dels reproductors MP3 crea una “generació sorda”

Escoltar música amb auriculars a gran volum provoca pèrdues d’audició de fins al 30%.

Les lesions, que són irreversibles, han portat la indústria a incorporar autolimitadors de so.

joves-sordsÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

Els metges anomenen generació sorda o també generació MP3 un abundant i creixent col.lectiu de joves i adults que han perdut capacitat d’audició –fins a un 30% del seu potencial en alguns casos– de forma irreversible i prematura, a conseqüència de l’excessiu volum, la intensitat i la durada amb què escolten música a través de diminuts aparells reproductors els auriculars dels quals porten ficats a les orelles durant pràcticament tot el dia i la nit. Els del sistema MP3 de butxaca.
Les lesions estan descrites –afecten les cèl.lules ciliades de l’orella interna, que moren– i les advertències donades, però aquest missatge amb prou feines ha calat entre la població ensordida o en risc d’estar-ho, que no sempre és conscient que cada vegada necessita apujar més el volum del televisor per poder captar el so.
“Molts joves aficionats als nous reproductors de música portaran audiòfon (aparellet compensador de la sordesa) a partir dels 40 o 45 anys, cosa totalment excepcional –afirma el doctor Jordi Coromina, otorino del Centre Mèdic Teknon–. El soroll excessiu al qual se sotmeten els està provocant presbiacúsia prematura, o oïda cansada: l’envelliment del nervi auditiu”.

LLINDAR PERILLÓS
Els actuals reproductors personals de música estan dissenyats per assolir fins a 130 decibels (unitat de referència per mesurar la potència del so), un llindar elevadíssim i antifisiològic, segons asseguren els metges. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que l’acústica de les ciutats, i la de l’interior dels domicilis, no superi els 65 decibels, i que el so que es capti a través d’un reproductor de música no arribi a superar mai el nivell dels 90 decibels.
“Si s’escolta música a més de 90 decibels, a partir dels 15 minuts d’audició ja es pateixen petites lesions del nervi auditiu”, afirma Coromina. “Si a la sortida d’un concert de rock, on s’estan dues hores sentint música a uns 115 decibels, es fes una audiometria al públic, es comprovaria que molts assistents han perdut fins a un 10% de capacitat auditiva –afegeix l’especialista–. Aquesta pèrdua es recupera hores més tard, però no passa el mateix amb els que surten sentint xiulets interns”.
Aquests xiulets intracranials, els acúfens, constitueixen el principal misteri no resolt de l’otorinolaringologia mundial i, tot i ser àmpliament investigats, segueixen sense tenir tractament ni curació. “Apareixen el dia menys pensat i es queden la resta de la vida –diu Coromina–. Quan més es perceben és de nit, a l’anar a dormir, que és el moment de més silenci. Provoquen molta ansietat i estrès”. Els acúfens gairebé no afectaven les persones joves fa un decenni.
La pèrdua d’audició de la població avança en paral.lel al perfeccionament de la tecnologia que reprodueix música. En la dècada passada, els reproductors walkman s’escoltaven amb auriculars externs envoltats d’espuma. Les lesions eren escasses, perquè no tenien prou potència, diuen els metges.

Empesa per algunes denúncies rebudes als Estats Units, la firma Apple, propietària de la patent de l’iPod, aparells que utilitzen el compressor de música MP3, ha incorporat en els seus productes un limitador voluntari del volum, que consisteix en un sistema similar al que avisa el conductor d’un cotxe que ha arribat a la velocitat màxima a què volia arribar. En la pràctica, els iPod no permeten arribar a més del 70% del potencial sonor amb què van sortir de fàbrica, 85 decibels com a màxim, una paradoxa que porta a preguntar-se per què es dissenya una cosa que, se sap, pot ser focus de lesions.
El fet és que aquest fenomen ensordidor avança sense que se sàpiga gaire bé com aturar-lo. Un estudi recent fet entre joves de 18 a 27 anys pel Centre de Desenvolupament Acústic de l’escola d’arquitectura de La Salle, de Barcelona, ha demostrat que fins a un 50% dels nois i noies analitzats tenen lesions auditives: un 33%, lleus, i un 17%, greus.
Els autors van atribuir les pèrdues d’audició al costum d’aquests joves d’escoltar música a través de reproductors MP3 amb auriculars de botó. Aquestes pèrdues, que van oscil.lar entre un 10% i un 30% de la capacitat auditiva, van afectar especialment la captació de sons aguts, com els passa als avis que comencen a patir sordesa.
Els metges proposen no escoltar música amb auriculars sintonitzats a 90 decibels o més, però suggereixen que, si es fa, no s’estigui més d’una hora suportant aquest volum. Aconsellen descansar 30 minuts abans de tornar- s’hi a connectar. Aquest llindar –90 decibels– sol coincidir amb el 60% del volum a què arriben els aparells.
Els especialistes també suggereixen una cosa més complicada: que s’esculli música monòtona, poc irregular o estrident. És pitjor el rock o les peces tecnològiques que la clàssica, diuen. Desaconsellen connectar-se als auriculars en ambients sorollosos, perquè per sentir-los es posarà l’aparell al límit del volum.

El Periódico de Catalunya, 14_09_2009

PER SABER-NE MÉS:


Dr. Robert Barti (Director Àrea d’Acústica Laboratori LEM): Els joves. Sords en potència?

Dr. Robert Barti
Director Àrea d’Acústica Laboratori LEM.

El Periódico de Catalunya, 15/09/2009: Jordi Coromina: «El silenci és el millor amic de l’oïda»

clarin.com, 23/08/2007: OMS: el ruido provoca decenas de miles de muertes por año

Associació Catalana Contra la Contaminaió Acústica

Òpera a secundària 2009: “El Petit escuraxemeneies”

L’activitat Òpera a Secundària, organitzada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu, possibilita veure i viure l’òpera des de dins. El seu objectiu és fer participar l’alumnat d’ESO en una representació operística, interpretant-nel es parts corals.

Aquest curs 1.700 alumnes de 36 IES de Barcelona han participat en la interpretació de l’òpera El petit escuraxemeneies que relata una emocionant història de solidaritat entre infants de diverses classes socials amb música d’un dels principals compositors del segle XX, Benjamin Britten.

Tot i que es tracta de la 11 edició, aquesta ha estat la primera vegada que s’ha utilitzat el Gran Teatre del Liceu. Tant els cantaires com les famílies i l’alumnat dels IES, han pogut gaudir de l’experiència de visitar un dels auditoris més importants d’òpera i de seure a platea i a les llotges d’amfiteatre.
El nostre IES hi ha participat des de l’optativa de 1r d’ESO Cantem Òpera. El treball formatiu del professorat va començar a principi de curs i el treball amb l’alumnat es va iniciar al segon quadrimestre. Han estat uns mesos de treball intens i satisfactori. Hi ha hagut dos assaigs i el concert que va tenir lloc el passat dimecres 27 de maig.

Felicitem tots els alumnes que han participat en l’activitat, ja que ha estat tot un èxit i  agraïm especialment les famílies que ens van acompanyar el dia de la representació.


Fitxa Artística

Música: Benjamin Britten
Direcció musical: Elisenda Carrasco
Direcció d’escena:Santi Arnal (Cia. Per Poc)
Vestuari, titelles i escenografia: Santi Arnal, Aitana Bernabé, Anna Fernàndez
Orquestra: Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)

Cor: alumnat de l’optativa Cantem Òpera de l’IES Josep Pla (entre d’altres!!)

A continuació podeu veure fotografies de l’assaig general i del concert.

I la notícia a l’InfoK del dia 27 /05 /2009

El jazz a l’abast

El dijous 7 de maig vam assistir a l’audició Jazz a l’abast realitzada per BAT Audicions Musicals. És una audició que ens ha apropat a les característiques del jazz, al seus inicis i a la seva evolució. A continuació, teniu una sèrie de documents de suport i d’ampliació i un seguit d’activitats per conèixer aquest estil musical.

 Els estils del jazz


Els antecedents del jazz:

Els elements africans:

Música vocal polifònica: Soweto Gospel Choir

Tambors, cant i dansa: http://es.youtube.com/watch?v=eYY4WhdlS2c

 Espirituals negres:

Mahalia Jackson. Joshua Fit The Battle of Jerico http://es.youtube.com/watch?v=gPZuWzZvoYQ

Swing low sweet chariot: http://es.youtube.com/watch?v=nXa7U5cBGhQ

Gospel:

 Blues Brothers. James Brown: http://www.youtube.com/watch?v=8yeAQ5JPWkM

Sister Act 2 – Oh Happy Day

Ragtime:

Scott Joplin: Maple leaf rag : http://es.youtube.com/watch?v=pMAtL7n_-rc

 Blues:

Robert Johnson. Sweet home Chicago: http://es.youtube.com/watch?v=dkftesK2dck

Versió d’Eric Clapton: http://es.youtube.com/watch?v=RBW7tQEOTIk

Versió de The BluesBrothers: http://es.youtube.com/watch?v=FcPmBKi_rB8

Crossroads:http://youtube.com/results?search_query=crossroads+1986&search_type=Bessie Smith: St. Louis Blues: http://es.youtube.com/watch?v=JpVCqXRlXx4

Anys 10: l’estil New Orleans (Dixieland):    

King Oliver’s jazz band:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Kid Ory Creole Jazz Band 1949

 Anys 20: l’estil Chicago:
Louis Armstrong and his Hot Seven. Potato head blues:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Louis Armstrong. When the saints: http://es.youtube.com/watch?v=ErUrPXt31vo

Billie Holiday amb Louis Armstrong- The Blues Are Brewin’

 Anys 30: el Swing:

Count Basie: Take a train soundie (1940)

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Duke Ellington. Satin doll : http://es.youtube.com/watch?v=SDDCzb3dv_Y

Glenn Miller: In the mood: http://es.youtube.com/watch?v=BexJzfnfMhk

 Anys 40: el Be-bop:

Charlie Parker: Celerity celebrity:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Dizzy Gillespie: Norms norm: http://es.youtube.com/watch?v=xvHBRvyS9b0

 Anys 50: el Cool:

Miles Davies and Gil Evans. Blues for Pablo:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Chet Baker (1964): http://es.youtube.com/watch?v=007P6bFgRCU

 El Hardbop:

Art Blakey and the Jazmessengers. Moanin’:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Anys 60: el Free jazz:Ornette Coleman:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

http://es.youtube.com/watch?v=c5Vb-I1wuqs

Cecil Taylor: http://es.youtube.com/watch?v=40GfgYfqKhk

 El jazz modal:

Miles Davis. Kind of blue / So what:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Els anys 70: el Fusion jazz: Weather Report & Jaco Pastorius- Birdland :

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Miles Davis. 1971(amb Keith Jarrett, Chick Corea, Dave Holland,  i Jack Dejohnette): http://es.youtube.com/watch?v=xrPQKH9n0bk

Dels 80 a l’actualitat :Lester Bowie- l’avantguarda : http://es.youtube.com/watch?v=wWFw2NEI23Y

Winton Marsalis- el classicisme : http://es.youtube.com/watch?v=Dtzn7n-NuLA

Dave Brubeck & Al Jarreau. Take Five 

Dave Brubeck & Al Jarreau – Take Five   

Chick Corea Electric Band – Spain

Latin jazz. Michel Camillo:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Michel Camilo y Tomatito – Spain

 El jazz a Catalunya.

Tete Montoliu:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

http://es.youtube.com/watch?v=xNw4fJkJQG8

 La música clàssica i el jazz:

George Gershwin: Porgy and Bess- Summertime:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Igor Stravinsky: Ragtime per 11 instruments: http://es.youtube.com/watch?v=zcAYewR5DW0 El jazz al cinema:

The aristocats:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

The Cotton Club:http://es.youtube.com/watch?v=niIfeVGaJZw

 ACTIVITATS:

Activitat JClic El jazz

Qüestionari sobre la presentació i l’activitat JClic

 ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ:

Són útils les següents pàgines web:http://www.xtec.cat/~emorral/projecte/jazzweb.htm

Audicions de jazz: http://www.xtec.cat/cda-paucasals/activitats/musica/historiajazz.htm

Webquest El blues

http://pbskids.org/jazz/nowthen/index.html

http://mmartinez35.wordpress.com/2008/04/10/historia-del-jazz/

Música per Sant Jordi 2009

La coral del Pla ha actuat per Sant Jordi i ha mostrat el que cantarà  a la XV Trobada de Corals de Secundària. Un grup d’alumnes de 2n d’ESO ha realitzat un acompanyament musical per a l’obra de teatre  Tirant lo Blanc que han representat alumnes de 1r d’ESO.

 

A continuació podeu veure fotografies de les dues actuacions!!

 

Música i paraules

 

Poema visual, Joan Brossa, 1982

Les Biblioteques Amigues porten ja tres cursos realitzant activitats conjuntes. Aquest curs l’eix central d’aquests activitats és la estreta relació que hi ha entre la paraula (ja sigui narració o poesia) i la música.

Al llarg de la primera setmana de maig es farà una mostra conjunta de realitzacions musicals relacionades amb la paraula que ha portat a terme l’alumnat deP3 fins a 6è de les escoles Àngels Garriga, Heura i Torrent de can Carabassa i l’alumnat de 1r i 2n d’ESO del nostre IES amb la col·aboració de les mestres de música.

 

Durant la mateixa setmana es podrà veure al CEIP Torrent de can Carabassa, una exposició que mostrarà la rica relació entre la literatura i la música: contes, cançoners, partitures, novel·les, còmics, llibres de coneixements…  units pel  fil de la música.  Aquesta exposició la visitaran els alumnes i també la podran veure les famílies de 5 a 6 de la tarda.

Per últim, dimarts 21 d’abril, a la Biblioteca de l’IES Josep Pla, es faran les Segones Tertúlies d’Abril. Aquest cop,  mares, pares, mestres, antics companys i alumnes grans llegiran textos narratius i poètics i interpretaran en directe obres de diferents èpoques i estils combinades amb d’altres peces enregistrades que es realcionen amb els textos llegits.

Per acompanyar la Tertúlia, hi haurà també una exposció amb el llibres per  a lectors joves i adults que després al maig podreu veure al CEIP Torrent de can Carabassa.

 

Les preferències musicals de 3r B

Els estils musicals són molt diversos i els gustos musicals també. El primer exercici que hauràs de fer és presentar-te, explicant breument quina és la teva relació amb la música i quines són les teves preferències musicals.

Escriu la presentació en word o writer, passa el corrector ortogràfic català i revisa l’ortografia, la sintaxi i l’expressió. Recorda que no has d’utilitzar abreviatures pròpies del llenguatge del mòbil o del Messenger. Un cop ben revisat, has d’enviar el text com a comentari a aquesta entrada del bloc. Per poder enviar un comentari primer has de clicar el títol de l’article. Has d’escriure la teva adreça electrònica, però no apareix en el bloc. El comentari no apareix immediatament perquè el Departament de Música primer l’ha d’aprovar. 

És imprescindible enviar el comentari per tenir una nota de l’exercici. La data límit per enviar-lo és  dilluns  23 de març. Un cop publicats els comentaris posarem en comú les preferències musicals de la classe.

Full d’avaluació de l’activitat

Recuperació de l’àrea de música de 2n i 3r curs d’ESO

El treball de recuperació s’ha de presentar en paper i escrit a mà, però, com ja sabeu, hi ha uns exercicis que heu d’enviar en un arxiu adjunt al correu electrònic del Departament de Música: musicajpla@gmail.com. Per això us heu descarregar el treball en format word. Recordeu que, a més,  també podeu fer un treball opcional i presentar-lo en power point enviant-lo a la mateixa adreça.

DATA DE LLIURAMENT DEL TREBALL DE RECUPERACIÓ:

DIVENDRES, 28/05 /2010

Com entrar al Curs virtual “Aula de música de 3r d’ESO”

Algunes activitats de música les farem al curs Aula de música de 3r d’ESO que està al Campus Virtual de l’IES Josep Pla, de recent creació i que encara està funcionant en fase experimental.

Primer és important que seguiu les instruccions del tutorial que veieu a continuació:

 

 La primera activitat del curs virtual que haureu de realitzar és la crítica musical del concert Música ètnica i rock. Primer heu de llegir atentament les instruccions i els documents de suport i després realitzar les activitats i lliurar-les a la professora abans del 23 de febrer.