Arxiu de la categoria: 5è

Jocs rítmics a cicle superior

Els nens i nenes de 5è i 6è han estat practicant rítmes amb el joc dels bastons.Es tracta d’un joc senzill en el qual els jugadors han de fer seqüències rítmiques a mesura que van traient un bastonet amb una figura musical dibuixada. Cada cop que surt el bastonet “dolent” (cara enfadada) el joc es para i els jugadors han de desar els bastonets dins del pot. El guanyador del joc és aquell que acaba la partida amb la seqüència rítmica més llarga.
Aquesta és una manera divertida de treballar l’expressió rítmica (amb les seves notes i els seus silencis) i es pot anar complicant a mesura que els ritmes són cada cop més complexos.

La trompeta

Ha vingut a la nostra escola el trompetista i mestre de l’Escola Municipal de Música d’Olesa, Néstor Munt. Ens ha explicat la història d’aquest instrument, ensenyant-nos exemples de les primeres trompetes que s’han utilitzat al llarg del temps i explicant-nos el funcionament de l’instrument. També ens ha mostrat com sona tocant algunes peces i ens l’ha deixat tocar a nosaltres!

La truita de F. Schubert

Hem escoltat una música molt bonica, que es va inventar Schubert, un dels compositors més importants del romanticisme. Al principi, es va inventar un Lied, que en alemany vol dir cançó, que parlava d’una truita (el peix, no el menjar!) que nedava tranquilament pel riu, quan de sobte un pescador la va voler pescar. Els Lied s’interpretaven amb un veu i un piano.

És aquesta:
http://www.youtube.com/watch?v=bk-TXzUlJhs

A la pel·lícula Sherlock Holmes, el joc de les ombres, Moriarty, el dolent, la canta! Fixau-vos-hi!

La lletra en català, és la següent:

Mireu dins de l’onada, tal com un raig d’argent,
la truita esbojarrada, lluitant amb el corrent.
Lleugera i graciosa ben lluny ara del niu,
la truita va joiosa fendint l’aigua del riu,
la truita va joiosa fendint l’aigua del riu.

Dos anys més tard, Schubert en va fer una versió per a un conjunt instrumental molt curiós: un quartet de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix) i un piano. Fixeu-vos com cada instrument fa la melodia una vegada… Tots excepte un. Sabeu quin?

Cançó de bres per a una princesa negra

Últimament hem estat aprenent a cantar una bonica cançó mallorquina, que es diu Cançó de bres per a una princesa negra. L’estem cantant molt bé!

http://www.youtube.com/watch?v=as0Uoc-anlQ

Dorm, dorm, petitona, dorm
Que en draps de fosca blava
T’embolcalla la lluna negra
Tan negra com tu.

La nit teixeix corrandes
Quan pensa en tu.
Te les canta, les canta la mare
Poniegu.

Quan el vent, quan el vent
quan el vent arribi
Naixeran als teus ulls
Flors de bambú.

Ja surt el Sol! Sant Jordi 2013

Aquest any cantarem una cançó preciosa, que es diu Ja surt el sol. És una versió del famosíssim Here comes the sun, de George Harrison, dels Beatles. Aquí podreu escoltar i veure’n algunes versions:

Comencem amb la que cantarem:

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Vida meva,
que lentament que passa el temps quan sespera.
Vida meva,
ha estat un llarg i trist hivern.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Vida meva,
semblava que la llum ja no tornaria.
Vida meva,
però el meu somriure ha il•luminat.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Sol, sol, sol, ja surt el sol.

Vida meva,
semblava que la llum mai més brillaria.
Vida meva,
però lentament el gel ja es fon.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort !

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Quina sort!

En Yago ens ensenya la Txalaparta!

Just abans d’anar de vacances, vam tenir una visita molt especial. En Yago ens va ensenyar un instrument típic del país basc, la TXALAPARTA. Són un conjunt de fustes i altres materials col·locades a sobre de dos caballets. Es toca en parelles, per tant, és molt important escoltar-se entre els intèrprets, i coordinar-se molt. Els bastons que s’utilitzen per tocar es diuen MAKILLAK. Hem gaudit molt d’aquesta visita tan especial!

Corren

Aquesta és l’última cançó que hem après. A que és xula?

I aquí teniu la lletra. Ja sabeu que hem eliminat la part en què canta Macaco, perquè seria massa llarga i complicada.

És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…

Mireu quina versió més divertida va fer el programa de l’Atrapasons!