Arxiu de la categoria: 4t

Ukelele!

Els alumnes de 4t hem fet un primer contacte amb l’Ukelele. És un instrument de corda molt petit provinent de Hawai. Hem vist com és, hem sentit com sona, hem cantat una cançó i fins i tot l’he pogut tocar. Aquí us deixem una petita mostra!
Imatge de previsualització de YouTube

Posem música als contes

Els contes tradicionals són un recurs molt bo per treballar aspectes musicals a l’aula de música: efectes sonors, obstinats, petites melodies, ambients, paisatges sonors…tots aquests motius els podem buscar en els contes  de tota la vida, com per exemple: La Caputxeta vermella, Hansel i Gretel, Els tres porquets, etc.  I com ho fem? Doncs treballant en grup. Mentre un nen fa de narrador i llegeix el conte, els altres companys “musiquen” les escenes amb instruments de percussió, tant de so determinat com indeterminat, materials de rebuig o qualsevol cosa amb la qual puguin fer un so que representi musicalment una situació concreta del conte. El resultat final és una manera de contar un conte diferent, deixant de banda l’aspecte més visual treballant una audició més activa i sensible, o sigui, una banda sonora que acompanya una història.

El maridet petitet

Els de quart estem aprenent una cançó que es balla fent ball de bastons, i parla d’un matrimoni concertat entre una dona grosseta i un home minúscul…

Aquí la podeu escoltar a l’Spotify

i aquí en teniu la lletra.

Tan petitet maridet m’heu dat,
Que la geladeta se me’l menja
Tan petitet maridet m’heu dat,
Que la geladeta se me l’ha menjat.

Amb una cua de cirera jo n’hi he fet biga serrera;
Me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet un bastonet.

Amb una closca d’avellana jo n’hi he fet casa i cabana
Me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet un corralet.

Amb una fulla d’olivera jo n’hi he fet la calaixera;
Me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet un calaixonet.

I amb un pam i mig de drap jo l’he vestit de cap a cap,
Me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet uns calçotets.

L’inverno l’é passato

Els de quart estem aprenent una cançó tradicional d’Itàlia, que celebra l’arribada del maig i d’un ocell molt especial, el cucut. Si escolteu bé la cançó, podeu sentir com canta.

L’inverno se l’é passato,
l’Aprile non c’è più;
è ritornato Maggio
al canto del cucù:

Cu-cù, cu-cù, l’Aprile non c’è più,
è ritornato Maggio al canto del cu-cù.

Lassù per le montagne
la neve non c’è più
comincia a fare il nido
il povero cucù.

Cu-cù, cu-cù, l’Aprile non c’è più,
è ritornato Maggio al canto del cu-cù.

La bella alla finestra
la guarda in su e in giù
l’aspetta il fidanzato
al canto del cucù.

Cu-cù, cu-cù, l’Aprile non c’è più,
è ritornato Maggio al canto del cu-cù.

Ti ho pur sempre detto
che Maggio ha la virtù
di far sentir l’amore
al canto del cucù.

Cu-cù, cu-cù, l’Aprile non c’è più,
è ritornato Maggio al canto del cu-cù.

Cu-cù, cu-cù, l’Aprile non c’è più,
è ritornato Maggio al canto del cu-cù.
cu-cù, cu-cù.

Ja surt el Sol! Sant Jordi 2013

Aquest any cantarem una cançó preciosa, que es diu Ja surt el sol. És una versió del famosíssim Here comes the sun, de George Harrison, dels Beatles. Aquí podreu escoltar i veure’n algunes versions:

Comencem amb la que cantarem:

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Vida meva,
que lentament que passa el temps quan sespera.
Vida meva,
ha estat un llarg i trist hivern.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Vida meva,
semblava que la llum ja no tornaria.
Vida meva,
però el meu somriure ha il•luminat.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Sol, sol, sol, ja surt el sol.

Vida meva,
semblava que la llum mai més brillaria.
Vida meva,
però lentament el gel ja es fon.

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort !

Ja surt el sol,
ja surt el sol
i penso:
Quina sort!

Quina sort!