La música i Joana Raspall

PODRIES 

Si haguessis nascut

En una altra terra,

Podries ser blanc,

Podries ser negre…

Un altre país

Fora casa teva,

I diries “sí”

En un altra llengua.

T’hauries criat

D’una altra manera

Més bona, potser

Potser més dolenta.

Tindries més sort

O potser més pega…

Tindries amics

I jocs d’una altra mena;
Duries vestits

De sac o de seda,

Sabates de pell

O tosca espardenya,

O aniries nu

Perdut per la selva.
Podries llegir

Contes i poemes,

O no tenir llibres

Ni saber de lletra.

Podries menjar

Coses llamineres

O només crostons

Secs de pa negre.

Podries ….podries…

Per tot això pensa

Que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra

fugint del dolor

i de la pobresa

Si tu fossis nat

A la seva terra

La tristesa d’ell

Podria ser teva.

NIT

Mirallets,
ullets d’estel,
bocins de claror trencada,
si us pogués arreplegar
us baixaria.Faríeu de fanalets
a la fosca cantonada,
i el carrer negre i desert
com un firal lluiria!

BOMBOLLES

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!

 

Un cuc diu a l’altre:

—Amiguet, d’on véns? fas molt mala cara; no m’agrades gens!

—Ai, si tu sabessis! M’he vist obligat a marxar de casa…

—Doncs, què t’ha passat?

—El menjar coïa cosa de no dir: era dins la ceba!

Déu meu, quin patir!

—Pobre amic!

A casa viuràs de primera;

vine a menjar amb mi

dintre la cirera. 

Concert de poesia.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.

OFERIMENT

“Trobo milers de mots
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no
em bastaria.
Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi,
llegint-los tendrament.”

Com el plomissol. Poemes i faules.
Barcelona:
La Galera, 1998.

“…No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.”

Sota una roda rodona

poseu-hi un quadret quadrat

i al damunt, per acabar-ho,

un trinagle triangular.

Quatre línies rectilinies

podran fer de peus i mans.

Si marqueu nas, ulls i boca

amb l’arcada de quatre arcs,

veureu quin ninot resulta

més eixerit i trempat.