Si m’haguessis fet néixer. Poema núm. 68 [desembre 1939-abril 1941]
La Clara Vicente i la Laia Garcia ens ofereixen el poema “Si m’haguessis fet néixer” En aquesta composició el poeta sembla interpel·lar Déu i contraposa la senzillesa amb la qual un gra de blat “arriba a ser una espiga” o el regal “de ni triar el seu rumb” que li ha estat donat al raig de llum amb la servitud de l’home lliure, que “a cada instant ha de buscar l’estel del nord en la nit nostra, viva, però obscura”. Però en la descàrrega de l’existència, el que alleuja la servitud, és “el repòs del teu somriure”.
Desactiva els comentaris