Arxiu mensual: maig de 2010

Dolç àngel de la mort. Poema núm. 11

En Roger Juanpere i l’Adrián Ferrández ens reciten, en aquesta producció audiovisual, el poema “Dolç àngel de la mort”. Peça poètica que és considerada com la més trista i desesperançada de la literatura catalana. Podríem dir que tot és al seu lloc i que no hi ha cap paraula sobrera.

La Sara Muntadas ens ofereix també la seva particular lectura i reflexió, des d’una perspectiva d’estètica gòtica, sobre aquest poema.

La Laia Pérez i la Cristina Sahún de 4t ESO C també han escollit aquest poema visioneu la seva producció i podreu comprovar una manera ben distinta de sentir la mateixa poesia.

Si m’haguessis fet néixer. Poema núm. 68 [desembre 1939-abril 1941]

La Clara Vicente i la Laia Garcia ens ofereixen el poema “Si m’haguessis fet néixer” En aquesta composició el poeta sembla interpel·lar Déu i contraposa la senzillesa amb la qual un gra de blat “arriba a ser una espiga” o el regal “de ni triar el seu rumb” que li ha estat donat al raig de llum amb la servitud de l’home lliure, que “a cada instant ha de buscar l’estel del nord en la nit nostra, viva, però obscura”. Però en la descàrrega de l’existència, el que alleuja la servitud, és “el repòs del teu somriure”.

Molt lluny d’aquí. Poema núm. 51 [juny 1939]

La Irene Úbeda s’endinsa en els records d’en Màrius Torres a partir del poema “Molt lluny d’aquí”.
L’enyorada ciutat natal del poeta, Lleida, se’ns presenta davant els nostres ulls “dolça i secreta”. Però el poema va més enllà de la simple descripció geogràfica i ens ofereix un autoretrat de la personalitat íntima d’en Màrius Torres. Si reflexionem no només hi descobrirem la boira i l’horta del Segrià, sinó també la manera de fer i de ser del poeta.

La Judit Serra i la Clara Ramírez també s’han sentit atretes per aquest poema i han fet un muntatge audiovisual que ens apropa la ciutat del Segre i capital de Ponent: Lleida.

En Joel Gesto de 4t ESO C també ha escollit aquest poema visioneu la seva producció i podreu observar una altra perspectiva de sentir la mateixa poesia.

El temple de la mort. Poema núm. 57 [març 1939]

L’Ivan Utrilla ens acosta al “El temple de la Mort “. Un temple que és un “trist recinte humit i gras” i on la immunda Mort s’ofereix ” a un culte corromput de runes i tenebres”. Però l’ànima, com si fos “un poble d’ocells, fills de la llum eterna” guaita enfora. La Mort és, també, un “portal de misteri”. El poeta manifesta l’afany de “morir sense agonia, lleu” “alegre, lliure, net com el vol d’un ocell…”

L’Andrea Marrahí i la Clara Llop de 4t ESO C el reciten en la seva producció audovisual. Escolteu-les!

Última rosa. Poema núm. 27 [agost 1937-octubre 1938]

En Pau Ferrer i en José Manuel Mérida han fet una producció audiovisual a partir del poema “Última rosa”.
Un poema que tracta sobre la solitud, però no pas entesa com un estat d’aïllament sinó com una consideració de l’home davant l’univers.

En Marc Soldevila de 4t C també ha triat aquest poema i curiosament coincideix també en musicar-lo amb un tema que evita caure en la tristor inherent a la solitud i ens obre una porta a l’esperança.

L’abisme de llum. Poema núm. 75 [desembre 1940]

En Sayad Folch i en Sergio Fernàndez han triat el poema “L’abisme de llum”. Aquí Màrius Torres reflecteix la seva profunditat religiosa, no necessàriament lligada al catolicisme, sinó com quelcom transcendent. La bellesa del món, la nit, la mort i Déu són temes essencials de la poesia torresiana.

He dit al meu cor. Poema núm. 23 [març 1937]

L’Alejandro López ens presenta la seva producció sobre el poema “He dit al meu cor…”.
En aquesta poesia Màrius Torres estableix un diàleg íntim a la recerca de la pau interior, que li produeix tristesa, insatisfacció, així com un cert narcisisme desesperat, conseqüència del gran Silenci, que envolta i amenaça l’Ideal.