Paper i Llapis

El col·laborador de La Vanguardia, Antoni Puigverd, ha demanat “a la societat catalana” que “demani perdó” al periodista Federico Jiménez Losantos, pel tret que aquest va rebre a la cama de Terra Lliure. Durant la tertúlia d’Els Matins de TV3, Puigverd ha assenyalat que “quan a Losantos li va passar això, jo encara no escrivia, i en el moment que escric sobre ell, entenc el seu dolor i el seu ressentiment, que és una benzina tremenda per la política i els mitjans de comunicació”. “Entenc que Catalunya i les institucions catalanes li haurien de demanar perdó a aquesta persona pel que li van fer”, ha afegit el periodista, que ha argumentat la seva afirmació en el fet que “no estem parlant de morts, és una persona que viu, i els meus representants haurien d’haver demanat perdó” (e-Notícies.cat 03/06/08) 

Un camió-grua de l’empresa Güell, de Vic ha resultat quasi totalment destruït a conseqüència d’un incendi -probablement provocat- poc abans de les 20 h d’avui, al peu d’una torre en construcció de la línia MAT entre Folgueroles i Vilanova de Sau. L’empresa propietària, segons sembla, ja havia rebut amenaces en aquest sentit, però avui no havia pogut retirar el vehicle degut al mal estat del camí per les pluges caigudes a la tarda. Els Mossos d’Esquadra han posat en marxa una investigació per esbrinar les causes del sinistre. Els resultats es podrien fer públics d’aquí un parell o tres de dies, segons ha explicat un portaveu del cos policial. (osona.com 03/06/08) 

Evidentment el responsable del tret al periodista espanyol és l’autor del tret o l’organització que pertanyia l’autor d’aquest tret. De la mateixa manera, el responsable de l’incendi del camió-grua és l’individu que ho ha provocat, si és el cas que és prova la culpabilitat. Més enllà de les responsabilitats, moltes vegades, al voltant de l’actuació d’una persona el que hi ha són complicitats, indiferències, adhesions o omissions.
Que els arbitres espanyols de futbol durant molts anys hagin xiulat tenint uns colors de preferència només pot fer culpables al mateixos arbitres, la pressió ambiental que condiciona l’arbitre no pot ser declarada responsable de cap injustícia, només pot arribar a ser considerada còmplice en alguns casos.
Crec que la petició que fa l’Antoni Puigverd a la societat catalana de demanar perdó a un periodista víctima d’una acció de Terra Lliure és excessiva, la societat catalana no és responsable de cap tret a cap periodista i només el grau de complicitat està per demostrar. El millor que pot demanar l’Antoni Puigverd és la comprensió o la solidaritat cap a la víctima i requerir d’aquesta víctima el no voler ser botxí.  

Del 25 de maig i fins el 25 de novembre es pot votar per l’autodeterminació de Catalunya a la pàgina web Referendum2008. Aquest espai pretén simular un referèndum on poder escollir la relació entre el Principat de Catalunya i l’Estat Espanyol. S’ha escollit el Principat de Catalunya per dur a terme aquest referèndum virtual, no amb ànims de discriminar la resta de territoris dels Països Catalans, sinó per conèixer quina acceptació tindria aquest dins l’àmbit polític actual. La participació romandrà oberta durant sis mesos, a partir del dia 25 de Maig de 2008 i fins el dia 25 de Novembre de 2008. Es pretén donar la possibilitat de votar a totes les persones que actualment estiguin empadronades dins del Principat de Catalunya. Un cop acabat el període de votació, es publicaran els resultats obtinguts i seran enviats a l’administració per tal d’obrir un debat seriós sobre aquesta matèria. Aquest projecte surt de la iniciativa privada i, per tant, no hi ha la presencia de cap partit polític ni cap entitat. Els responsables d’aquest projecte ens comprometem a no difondre les dades personals. Per qualsevol consulta o suggeriment, podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu referendum@referendum2008.org. (naciodigital.cat 03/06/08)

Evidentment que el resultat d’aquest referèndum no té cap valor però el plantejament, encara que virtual, ja ens dóna una pista del veritable escull del possible Referèndum legal: l’autodeterminació de Catalunya l’han de votar només les persones empadronades dins del Principat de Catalunya o no ?

Les pluges d’aquestes darreres setmanes han convertit indrets com el pantà de Sau en autèntics llocs d’interès turístic. Aquest diumenge, centenars de curiosos -famílies senceres, grups d’amics i aficionats a la fotografia i a l’excursionisme s’han apropat fins a l’embassament osonenc per veure com s’anava omplint d’aigua. El que més interès ha despertat és el campanar de l’antic poble de Sant Romà de Sau –actualment submergit-, ja que s’ha convertit en una referència útil per veure com ha pujat el nivell d’aigua al pantà. Fa només unes setmanes es podia arribar a peu al desaparegut poble. Ara, però, només es veu una mica més de la punta del campanar. (mesosona.cat 02/06/08)

El campanar de Sant Romà de Sau és provablement el campanar que genera més devoció al país, la visió o la no visió de cada pam de pedra pot portar a transcendents conseqüències. Cada moment de la vida del campanar és únic però també cada moment és una eterna repetició. 

Etern retorn és el nom donat per Friedrich Nietzsche a una concepció filosòfica del temps que té els seus orígens en l’antic Egipte, i que forma part de la retòrica de Pitàgores, i de les teories cosmològiques dels primers estoics. La teoria es pot esquematitzar en la idea que el temps no és infinit, sinó que es troba ocupat per un nombre finit d’accions possibles en l’univers, i que totes aquestes accions i fets ténen lloc un nombre indefinit de cops de forma repetida. Un lloc central en aquesta teoria l’ocupa la idea que l’univers no té un estat final, i que en lloc d’això simplement reviu cicles sense cap destí . El temps, doncs, es percep com quelcom cíclic, contràriament a la visió aristotèlica del temps, que es rectilínia, i que és la visió que nosaltres hem heretat a travès de la tradició abrahàmica. (Wiquipedia)

La repetició d’allò mateix, si és realment la repetició d’allò mateix és equivalent a afirmar que no es repeteix, perquè en la repetició el mateix no seria el mateix. Per això significa que cada instant és únic, però etern, ja que en ell es troba tot el sentit de l’existència. És per això que la doctrina de l’etern retorn no és descriptiva, sinó prescriptiva: l’etern retorn ha d’instituir-se per mitjà d’una decisió humana perquè realment cada moment posseeixi tot el seu sentit. El ressentiment contra la vida neix de la incapacitat d’assumir-la plenament, i assumir-la plenament és acceptar que tot el que va ser, va ser perquè així ho hem volgut, és a dir, voler l’etern retorn. Des d’aquesta perspectiva, la concepció nietzscheana de l’etern retorn ha estat considerada per Gilles Deleuze com la base per a la plena inversió del platonisme. (FiloXarxa)

Estudis universitaris constaten que un de cada dos estudiants opten per portar i fer servir xuletes als exàmens. Alguns encara fan servir mètodes tradicionals, com ara els paperets amagats a la roba, enrotllats dins d’un boli o portar part del temari escrit a l’avantbraç, però les noves tecnologies van guanyant terreny. Ara està de moda fer servir petits auriculars que els alumnes compren en botigues de productes d’espionatge. Els professors, però, no se’n queden al marge. Ells també són clients d’aquests comerços. Hi van a comprar inhibidors de freqüències per inutilitzar els auriculars dels seus estudiants.
Arriba el mes de juny, època d’exàmens, i al costat de qui estudia hi ha qui prefereix estudiar maneres d’afrontar les proves sense haver de fer servir els colzes. Un estudi de la Universitat de les Illes Balears ha constatat que la meitat dels alumnes fan servir xuletes o es copien les respostes del company del costat. D’aquests, més d’un 4% ha admès que ha fet servir aparells poc tradicionals per aprovar els exàmens, com ara auriculars i MP3, i un 2,3% han suplantat un amic. Alguns alumnes opten pels auriculars connectats al mòbil, que permetren rebre informació i transmetre’n. Amb aquest sistema els alumnes només necessiten un còmplice fora de l’aula que els vagi responent les preguntes. Hi ha alumnes que compren els auriculars a través d’internet, on es poden trobar per preus que oscil.len entre els 600 i els 1.000 euros, i que sovint els acaben llogant als seus companys per 45 euros. També els van a comprar a botigues de productes d’espionatge, però corren el perill que s’hi trobin algun professor. Els estudiants hi van a comprar auriculars; els professors, inhibidors de freqüència per inutilitzar-los. De fet, la Universitat de Madrid ha admès que n’ha comprat per evitar aquest tipus de pràctiques en els exàmens. Entre els estudiants de batxillerat triomfa més l’ús dels MP3 i les anotacions al telèfon mòbil. (3cat.24.cat 01/06/08)

Per anar afegint a la llista de tasques que cada dia s’exigeixen al professorat: Titulació, Formació, Col·laboració, Innovació, Docència, Tolerància, Diàleg, Mediació, Assessor, Tutor, Gestió, Guàrdia, etc.

Una expedició que sobrevolava una zona selvàtica entre el Brasil i el Perú ha fotografiat una tribu d’indis que estava aïllada i que mai no havia vist un home blanc. Les imatges mostren clarament un grup de persones amb les cares pintades de color vermell, armades amb arcs i fletxes, i algunes fonts apunten que fins i tot van llançar fletxes a l’avió. Es tracta d’un dels poquíssims grups humans que poden quedar al món que encara, a dia d’avui, no han entrat mai en contacte amb l’home blanc.

La Fundació Nacional de l’Indi del Brasil, de titularitat estatal, i l’organització Survival Internacional han volgut denunciar a la comunitat internacional, amb la publicació d’aquestes fotografies, el perill que corren les tribus que encara viuen aïllades, per la tala il·legal d’arbres i les malalties. Les instantànies es van prendre entre el 29 d’abril i el 2 de maig a la regió brasilera d’Acre, fronterera amb el Perú i, segons ha assegurat un oficial brasiler integrant de l’expedició, amb l’explotació de fusta, el país veí obliga aquestes comunitats, que no hi entenen, de fronteres, a refugiar-se al Brasil. “Hem decidit divulgar les fotografies per veure si passa alguna cosa, si es pressiona el govern”, assegura José Carlos dos Reis Meirelles. Per aquest especialista, que fa dècades que treballa en aquesta zona del Brasil, el que hi està passant és un ”crim monumental”. Sobre la quantitat d’indis que hi viuen, afirma que “és molt difícil calcular-ho”, però estima que “són quatre pobles, potser d’unes 500 persones cadascun”. Aquestes tribus no tenen cap mena de contacte amb l’home blanc, i viuen totalment aïllades per voluntat pròpia. “Són pobles que no es volen relacionar amb nosaltres”, assegura Meirelles, que, a més, rebutja classificar aquestes tribus pel nivell d’”evolució”. Parlar del grau de civilització “equivaldria a dir que nosaltres som avançats i ells, idiotes”, sentencia Meirelles. Es calcula que a tot el món poden quedar un màxim de 100 tribus aïllades, la majoria a l’Amazònia. (3cat24.cat 30/05/08)  

La primera casa sostenible i bioclimàtica de Catalunya, el primer prototip de l’anomenada casa Kyoto, s’estrena aquest cap de setmana a Torre-serona. Equipada amb tot tipus de paràmetres d’estalvi de recursos i d’energia, la despesa energètica que genera és zero. La Universitat de Lleida estudiarà durant un any el comportament de la casa, on hi habitarà una família. L’empresa promotora ja en té dotze més en projecte.L’estructura de la casa Kyoto és prefabricada per controlar al màxim la producció de runes i residus. Amb l’orientació de les façanes i un patí interior es guanya llum i la resta la generen plaques fotovoltaiques. L’energia sobrant es ven a la xarxa. A més, el sistema de ventilació fa entrar l’aire a la temperatura del subsòl a 15 graus per evitar que es refredi en excés. L’aigua també s’aprofita.
Una família de quatre membres estrenarà la casa aquest cap de setmana i experts de la UdL l’estudiaran durant un estiu i un hivern per comprovar-ne l’eficiència. L’habitatge, que està sol en una parcel·la i té tres plantes, costa uns 300.000 euros, però la voluntat dels promotors és fer-ne d’adossades i també pisos que redueixin el preu. El muntatge de la casa és de quatre mesos. (3cat24.cat 30/05/08) 

De la mateixa manera que la família que estrenarà la casa Kyoto no voldria viure a la selva, la tribu d’indis no voldrà tampoc viure a la primera casa sostenible i bioclimàtica de Catalunya. Aquesta contraposició Freudiana ens fa a tots infeliços. 

La ironia és un art difícil. Si és molt lleugera hom no la comprèn, i si és molt pesant pot aixafar qui la fa, Pitigrilli (Dino Segre), escriptor italià (1893-1975)

El Grup de Defensa del Ter organitza cada any les Jornades ‘Anem al Riu’ a tota la conca del riu Ter, amb la voluntat d’apropar la ciutadania al riu i als seus afluents des d’una perspectiva lúdica i didàctica, i per reivindicar-ne la preservació. Enguany, la Comissió de Vic del Grup de Defensa del Ter i el Centre Social Autogestionat La Torratxa aprofiten les jornades per denunciar la canalització del riu Mèder al seu pas per Vic portada a terme recentment per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Segons els organitzadors, aquesta canalització vulnera de manera flagrant la Directiva Marc de l’Aigua de la Comissió Europea. El resultat és que aquest tram del Mèder al seu pas per Vic ara ja no és res més que un simple canal sense vida.

L’acte, titulat Rèquiem pel Mèder, es farà aquest dissabte a 2/4 de 7 de la tarda a la riba del Mèder vora el pont del Blanqueig i comptarà amb la col·laboració de la companyia ZAS de dansa contemporània.

Es farà una visita guiada, en què experts de reconegut prestigi explicaran als assistents els perjudicis de la canalització: destrucció de l’ecosistema del bosc de ribera, inutilitat i perillositat de la canalització efectuada davant futures riuades i inundacions, etc.

Aquest acte té la voluntat de reivindicar que les futures actuacions en els trams encara no canalitzats del riu Mèder al seu pas per Vic siguin respectuoses amb l’hàbitat natural. (Vilaweb.cat 28/05/08)

El cub de Rubik té 43.252.003.274.489.856.000 combinacions possibles i malgrat això hi ha el temps rècord d’uns 12 segons per la solució. L’hàbitat natural, com tots els ecosistemes, presenta moltes similituds amb el cub de Rubik.

Un estudi de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) assenyala que arreu del món hi ha un total de 3.300 milions de telèfons mòbils aproximadament, una quantitat suficient per arribar a la meitat de la població mundial. Segons apunta aquest informe de l’organisme de les Nacions Unides encarregat de regular les telecomunicacions a nivell mundial, el 49% dels telèfons que existeixen al planeta són terminals mòbils amb els quals es realitzen el 71% de totes les trucades.

Malgrat el creixement de la telefonia arreu del món, la fractura digital entre els països rics i pobres continua sent molt gran si s’analitza la connexió a Internet d’alta velocitat. Els països desenvolupats tenen el 66% dels subscriptors de línies fixes d’alta velocitat, quan al món l’índex d’usuaris de la xarxa que compten amb aquestes connexions és només del 16%. Encara més sorprenent és la dada que diu que el 38% de la població mundial que viu en països en desenvolupament només compta amb un 1% d’usuaris connectats a línies d’alta velocitat. (laMalla.net 27/05/08)

Aquestes dades posen de manifest que la fractura entre els països rics i els països pobres és molt gran i no només en termes de telefonia o internet.

Marx afirmava que “Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món, el que cal és transformar-lo”. Avui per avui, la millor manera de canviar el món i fer-lo més just, més solidari i més pacífic sembla que passa per les actuacions de les ONG com per exemple Intermón Oxfam.

El públic l’ha beneït i té totes les paperetes per convertir-se en l’èxit de taquilla de l’estiu, però Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall està lluny de ser perfecta. Els minuciosos seguidors alemanys de l’arqueòleg s’han llançat a la recerca d’errors en la nova superproducció de Steven Spielberg i George Lucas. No ho han tingut gaire difícil. Fins a nou pífies evidents van trobar els espectadors alemanys la primera nit que es va poder veure la pel.lícula.
La web encarregada de recollir aquests errors és Die Seher (Els badocs), que s’autodefineix com “la pàgina de referència de pífies cinematogràfiques” i es dedica a buscar i comentar errors de tot tipus en pel.lícules, des de les independents fins a les més comercials.
Entre els primers nou errors s’aprecien típics problemes de continuïtat. Per exemple, objectes que apareixen en diferent posició segons el pla (pots de quètxup que cauen i es posen drets per si mateixos) o rellotges que marquen falsos comptes enrere (en un pla queden quatre segons, i en el següent, tretze).
També hi ha altres errors de tipus històric que haurien de ruboritzar més d’un encarregat de producció. És el cas d’un mapa que apareix en l’escena en la qual el professor Jones viatja al Perú. En ell s’hi pot reconèixer el nom de Belize, però com assenyala l’atent internauta, aquest país no va rebre aquest nom fins al 1973, i la pel.lícula transcorre el 1957, quan encara era conegut com l’Hondures britànica.
Que tremolin Spielberg, Lucas i Harrison Ford perquè això és només el principi. En vista dels errors de les altres entregues de les aventures d’Indiana Jones, és molt possible que la llista augmenti en poc temps. El top de 20 pel.lícules amb més errors el lidera Indiana Jones i l’última croada, amb 85, seguida de Matrix (82). Les altres dues entregues de les aventures de l’intrèpid arqueòleg, A la recerca de l’arca perduda i Indiana Jones i el temple maleït, ocupen els llocs 9è i 17è respectivament, amb 64 i 45 errors. (elperiodico.cat 24/05/08)

Adonar-se dels errors d’una pel·lícula requereix aptituds com l’observació, l’anàlisi i el saber, és a dir, l’exercici de trobar pífies és també un exercici de filosofia.

Raimon a la Complutense l’any 1968 i Raimon a la Complutense l’any 2008

El joc de les set diferències ens serveix per adonar-nos de la nostra capacitat d’observació.
Som capaços de trobar diferències entre aquestes dues imatges? Som capaços de trobar semblances?