Si hi ha una música, una sintonia, identificativa en la memòria col·lectiva de molts catalans aquesta és la de Catalunya Ràdio. L’emissora, que s’ha autoproclamat «la ràdio nacional de Catalunya», va començar a emetre la mitjanit del 20 de juny del 1983 quan Mikimoto –que aleshores tenia només 17 anys– va donar la benvinguda als oients i va explicar el projecte radiofònic que aleshores començava. La primera sintonia la va compondre i interpretar Lluís Llach.
Catalunya Ràdio s’incorporava així, a principis dels vuitanta, a l’oferta radiofònica en un dial dominat per les emissores convencionals en castellà, exceptuant Ràdio 4, que s’havia posat en marxa el 1976. Catalunya Ràdio i després TV3 van ser instruments fonamentals per a la normalització lingüística, i l’emissora de seguida va arrelar entre la societat amb programes de gran popularitat entre els oients; històrics com ara Tarda Tardà, de Jordi Tardà –que encara s’emet, ara, però, a Icat fm–, i l’innovador magazín nocturn –i encara ara celebrat– El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, comandat per Jordi Vendrell i amb Quim Monzó i Ramon Barnils. Però sens dubte el programa representatiu de l’emissora ha estat El matí de Catalunya Ràdio, que s’ha consolidat com el gran programa de referència i que és el més escoltat del país des del 1988. Comandat primer per Josep Cuní, Antoni Bassas va substituir-lo el desembre del 1994. Un any després, Cuní –que ja havia tornat dels Estats Units– va fitxar per COM Ràdio. El matí de Catalunya Ràdio va endegar projectes que després han esdevingut formats d’èxit, com ara Alguna pregunta més? Hi ha, però, altres programes que han fet història. La nit dels ignorants, per exemple, va obrir una manera nova d’entendre la ràdio de matinada; El suplement, el magazín dels caps de setmana, i el concurs Pasta gansa. Molts dels professionals que han triomfat a la televisió s’han format professionalment a Catalunya Ràdio, una emissora en què han treballat noms propis de la ràdio com ara Neus Bonet, Adelina Castillejo, Carles Cuní, Sílvia Tarragona i Carles Pérez.
La informació i els esports han estat dos dels fonaments de Catalunya Ràdio. Pel que fa a les notícies, el 1992 la cadena s’imposava un nou repte, Catalunya Informació, pionera a l’Estat espanyol. Pel que fa als esports, destaquen les retransmissions esportives de Joaquim Maria Puyal, que han creat escola. La cultura també ha estat un dels compromisos de l’emissora, que va endegar Catalunya Cultura, una emissora convencional especialitzada que no va acabar de reeixir i va ser substituïda per Icat FM, en què es feia una aposta decidida per internet. (El Punt/Vilaweb.cat 20/06/08)
Hi ha gent que poden escoltar Catalunya Ràdio i prefereixen escoltar, de manera continuada, la Cope. Aquesta opció és legítima, però és un símptoma d’anormalitat, doncs el que s’escolta a la Cope sembla, des de fa temps, un espectacle més a prop del circ romà que no pas un treball de professionals.