Castanyes i panellets

https://www.ara.cat/opinio/Castanyes-panellets_0_1898210177.html

De Manuel Brunet (Vic, 1889 – Figueres, 1956) a La Veu de Catalunya (1-XI-1934), i dibuix de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 – Barcelona, 1966) a Calendari dels pagesos, publicació que als anys 30 va incorporar il·lustracions d’aquest ninotaire que representava amb talent artístic escenes costumistes genuïnes, tal com Brunet feia com a articulista.

El fruit del castanyer ve per Tots Sants. Hi ha fruits que s’han apropiat una festivitat i un full de calendari. Alguns arriben a portar el nom del patró que han volgut triar, com per exemple les peres de Sant Joan. Aquests fruits que s’han assignat la missió de decorar una festa assenyalada tenen un gran sentit de la tradició. I és curiós que saben aliar la tradició amb la ciència econòmica. Alegren una diada però s’ho cobren. Un fruit humil com les castanyes, per por de no tenir sortida, s’ha posat sota l’alt patronatge de tots els sants. Alegra la festivitat, però amb un instint comercial moderníssim imposa la diada de les castanyes. El tradicionalisme no exclou la bona administració i el sentit pràctic. Cada fruita d’aquestes que es posa sota l’advocació d’un sant sap perfectament que abans de la festa hi ha un mercat gros a les capitals de comarca. Les castanyes venen en plena tardor. […] Els qui no n’han torrades mai i les han comprat sempre a una castanyera de Barcelona, ignoren la poesia de les castanyes i de la castanyada. Una bona castanyada s’ha d’anar a fer al camp, prop d’un bosc. Una castanyada vol foc i fum. No sé per què em semblava que hi havia boira cada Tots Sants, en temps de la meva adolescència, que havia anat a fer la castanyada a fora. La boira és un excel·lent company de castanyada. Boira, foc i fum. Foc d’argelagues arrencades amb un càvec i traginades amb la forca. És un foc vivíssim ple de carmins i de blaus que espurnegen. I en apagar-se-li les flames, l’argelaga és com un arbre de coral. La castanyada familiar tampoc no saben el que és els barcelonins. Exigeix una bona llar de foc i va precedida per les tres parts de rosari. Es fa havent sopat. […] Per companejar amb les castanyes, els pastissers han inventat els panellets, […] Diríeu que els panellets tenen la preocupació d’assemblar-se amb les castanyes. Quasi n’arriben a prendre la forma: són pans petits, feixucs com plom. De dissimular el pes no en saben pas tant com les castanyes; per això se’n consumen menys. […] Però el més admirable és l’olor de les castanyes torrades i la dels panellets. L’aliatge d’aquestes dues olors em sembla cosa perfecta, una manera molt elegant de donar una noció sensible de la diada.

Qui sóc.

Sóc en Marc Puig i sóc mestre d’educació primària a l’escola Sant Iscle de Vidreres. Aquest any imparteixo per segona vegada, la tutoria de 6è A.

Sempre tinc ganes de saber més del que estic fent, sobretot a nivell personal, i de rebot poder-ho aplicar a l’aula i als alumnes.

M’agrada fer esport, la psicologia i teràpies alternatives, la muntanya i la platja, viatjar,… estar sol i ben acompanyat.