La llengua catalana

La llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya i també d’altres territoris on aquesta llengua es parla: les Illes Balears, el País Valencià -excepte algunes comarques de l’interior-, una part d’Aragó -la Franja de Ponent-, la comarca murciana del Carxe,  Andorra, el sud de França (l’anomenada Catalunya Nord) i la ciutat sarda de l’Alguer, a Itàlia. En conjunt, la llengua catalana es parla en quatre estats, un territori de 68.000 km² on viuen gairebé 13,5 milions d’habitants. D’aquests, més de 9 milions de persones la parlen i uns 11 milions la poden entendre.

És una de les llengües romàniques o neollatines formades arran de la dissolució del llatí, entre els segles VIII i X, en els territoris de l’Imperi Carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Com en la majoria de llengües, se’n poden distingir diverses varietats geogràfiques o dialectes que s’articulen en dos blocs: l’oriental (septentrional o rossellonès, central, balear i alguerès) i l’occidental (nord-occidental, valencià de transició o tortosí i valencià).

Fitxer:Dialectes català 2.svg

Més informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Català

http://www.auques.cat/auques.php?auca=histcat

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/

http://www.llull.cat/catala/cultura/llengua_catala.cfm