La Caputxeta Vermella

 

 

nena 1: “Mira, és el racó de la primavera”.

nen 1: no, és, és …

nena 2: “La Blancaneus!”

nen1: “No, és la Caputxa de la Caputxeta!”

mestra: ¨I com és que només hi ha la caputxa? On deu ser la Caputxeta?”

nena 3: “Se l’ha menjada el llop!·

nen 3: “No se la menja, el caçador li obre la panxa i li posa pedres…”

nena 4: “Això és a les cabretes, a la Caputxeta no li posa pedres, t’equivoques”.

nena 3: “Sí que se la menja i a l’àvia també”.

nen 5: “noooo, l’àvia es fica dins de l’armari”.

nen 6: “Noooo, s’enfila dalt i estira la Caputxeta amb un paraigua! Això surt a la meva pel·li!”.

(…)

mestra: ” Escolteu, i com és que la mare la fa anar a l’altre banda del bosc, si sap que hi ha el llop? A tu t’hi haurien deixat anar (a la nena 2)?

nena 2: “no, segur que no”.

mestra: “I l’àvia, deu ser la mare del pare o de la mare?”

nen 6: “La de la mare!”

mestra: “I per què ho saps?”

Això dóna per molt, ja ho veieu. I no hem fet preguntes literals del tipus “De quin color era….?”  “Per quin camí….?”

Una cistella amb diferents exemplars de Caputxetes i uns quants interrogants poden fer que els nens i nenes se n’adonin que hi pot haver diferents versions d’un mateix fet:

Lectura Crítica

 

Algunes versions molt interessants i diferents:

Imatge de http://revistababar.com/

 

 

LERAY, M. Una Caperucita Roja. Mèxic: Océano Travesia, 2009.

 

 

 

 

 

 

La Caputxeta Vermella. Il·lustracions de Carmen Segovia. Ed. Barcanova, Sopa de llibres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PAKOVSKA, K. Caperucita Roja. Kókinos.

Llegir i escriure en temps d’Internet

Passejant per la xarxa, al bloc O segrel do Penedo he descobert aquest vídeo del portal educ.ar (Argentina), on en Daniel Cassany ens fa cinc cèntims de quines coses han canviat des que Internet ha entrat a les nostres vides i a les dels nostres alumnes.

Molta gent es queixa que els nostres alumnes no llegeixen tant com abans: gens cert, llegeixen més que abans. Perquè quan parlem de “llegir” no parlem tan sols de novel·les. Els nois i noies d’avui dia llegeixen habitualment en blocs, webs i xarxes socials, a banda de la lectura analògica, i tenen a l’abast molta més informació que mai. Ara bé, cal que aprenguin a destriar-la, que aprenguin que tota aquesta informació porta una ideologia darrere, i això implica que els hem d’ensenyar a fer una lectura crítica.

Cassany també ens parla del canvi del rol dels mestres en aquest procés, sobretot amb l’entrada de l’1X1, tot i que com diu ell mateix , canviar la ment no és gens senzill, i cal temps.

Em quedo amb una idea: abans es creia que Internet desbancaria la lectura, però  ara s’ha descobert que no és així, sinó que els llibres i Internet sumen.

Un cop més, recomanem la lectura d’aquest llibre, que ofereix una visió clara de tots els àmbits actuals de le lectura:

CASSANY, D.(2006): Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona, Editorial Empúries, Biblioteca Universal.