nena 1: “Mira, és el racó de la primavera”.

nen 1: no, és, és …

nena 2: “La Blancaneus!”

nen1: “No, és la Caputxa de la Caputxeta!”

mestra: ¨I com és que només hi ha la caputxa? On deu ser la Caputxeta?”

nena 3: “Se l’ha menjada el llop!·

nen 3: “No se la menja, el caçador li obre la panxa i li posa pedres…”

nena 4: “Això és a les cabretes, a la Caputxeta no li posa pedres, t’equivoques”.

nena 3: “Sí que se la menja i a l’àvia també”.

nen 5: “noooo, l’àvia es fica dins de l’armari”.

nen 6: “Noooo, s’enfila dalt i estira la Caputxeta amb un paraigua! Això surt a la meva pel·li!”.

(…)

mestra: ” Escolteu, i com és que la mare la fa anar a l’altre banda del bosc, si sap que hi ha el llop? A tu t’hi haurien deixat anar (a la nena 2)?

nena 2: “no, segur que no”.

mestra: “I l’àvia, deu ser la mare del pare o de la mare?”

nen 6: “La de la mare!”

mestra: “I per què ho saps?”

…

Això dóna per molt, ja ho veieu. I no hem fet preguntes literals del tipus “De quin color era….?”  ”Per quin camí….?”

Una cistella amb diferents exemplars de Caputxetes i uns quants interrogants poden fer que els nens i nenes se n’adonin que hi pot haver diferents versions d’un mateix fet:

Lectura Crítica

 

Algunes versions molt interessants i diferents:

 

 

LERAY, M. Una Caperucita Roja. Mèxic: Océano Travesia, 2009.

 

 

 

 

 

 

La Caputxeta Vermella. Il·lustracions de Carmen Segovia. Ed. Barcanova, Sopa de llibres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PAKOVSKA, K. Caperucita Roja. Kókinos.