Category Archives: Vídeos

Experiència amb líquids immiscibles

A Ciència a l’abast de tothom es presenta un vídeo sobre una experiència amb líquids immiscibles. Un experiment molt senzill de realitzar i alhora força espectacular, didàctic i divertit. El bloc és una eina pel seguiment de l’assignatura d’experimentals de 4t de l’ESO, segons explica el seu editor.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

L’ull de Gnome

Una companya m’ha demanat quin programari lliure existeix per a GNU/linux equivalent a l’ACDSee. Volia un programa que permetés veure les fotografies d’un directori i passar-les com a diapositives, allò que s’acostuma a anomenar un visor d’imatges.

Moltes persones que estan fent la transició a GNU/linux des d’altres sistemes operatius en algun moment acaben plantejant-se aquesta qüestió.

Existeix a la xarxa un lloc web, “Alternatives libres“, el qual informa de quines són les alternatives lliures a les aplicacions propietàries existents. L’objectiu de la pàgina és ajudar als usuaris i usuàries a fer el pas definitiu envers el programari lliure.

“Alternatives libres” és una pàgina oberta a les contribucions dels usuaris i usuàries, les quals poden editar les pàgines afegint enllaços, descripcions, característiques, captures de pantalla, etc.

En aquest lloc web es presenten, a dia d’avui, vuit alternatives per ACDSee: gThumb, GQview, KuickShow, eog, Gwenview, pornview, MyACDSee i f-spot.

De totes elles (cal dir que no les he provat totes) jo m’he quedat amb Eog, també coneguda com Eye of Gnome, en català l’ull de gnome.

Eye és el visualitzador d’imatges oficial per l’escriptori Gnome. Es tracta d’una aplicació dissenyada per fer justament el que s’espera d’ella, visualitzar imatges com a diapositives.

Eye és una aplicació minimalista, però efectiva. Permet efectes bàsics com fer zoom, veure la imatge a pantalla completa, girar-la i controlar fons d’imatge transparent. A més, suporta una bona varietat de formats d’imatge.

Vídeo de demostració.

CNICE. Banc d’imatges i sons

Fa uns dies vaig escriure una anotació sobre un banc de fotografies científiques a Internet.

Gràcies a Josep Maria Soler, editor de TICB7, he descobert un altre banc d’imatges i sons online, un espai web depenent del “Centre Nacional de Información y Comunicación Educativa” del MEC.

Tal com comenta Soler en el seu bloc, es tracta d’un enorme catàleg, el qual a més d’imatges i fotografies, conté animacions, vídeos, i sons.

Vist l’interès d’aquest tipus de recursos, he decidit crear un llista separada pels bancs d’imatges en el meu sidebar.

Mary Nicol i el Boisei

Mary Nicol (06/02/1913 – 09/12/1996) va ser una arqueòloga i antropòloga britànica, descobridora en 1947, a l’Illa Rusinga, del primer crani d’un simi fòssil (Proconsul africanus). Durant molt temps, Mary va treballar amb Louis Leakey, el seu home, a la Gola de Olduvai, descobrint diverses eines i fòssils d’antics homínids.

Una de les troballes excepcionals de Mary Nicol va ser el descobriment de les primeres restes del “Boisei“, un homínid fòssil que va viure entre 2,6 i 1,2 milions d’anys enrera. Mary va localitzar un crani (OH 5) d’aquesta espècie, al juliol de 1959 a Olduvai, Tanzània, amb una antiguitat d’1,75 milions d’anys. La dentició es trovaba adaptada per a mastegar els vegetals durs de la sabana.

Inicialment va ser anomenat Zinjanthropus boisei. Posteriorment, hi ha hagut discusions sobre si s’hauria d’incloure en el gènere Australopithecus o Paranthropus. El dia d’avui, s’accepta que el Boisei pertany a l’espècie Paranthropus boisei.

Deu anys més tard es trobaren al jaciment de Koobi Fora, Kenya, dos cranis més (KNM ER732 i KNM ER406) del Boisei, els quals mostraven un gran dimorfisme sexual, inusual en els homínids. El pes dels mascles de l’espècie s’ha calculat en 68 kg, mentre que les femelles, més petites, pesarien al voltant dels 45 kg.

Al mateix jaciment de Koobi Fora en 1975 es trobaren en el mateix nivell geològic restes de Boisei i de Homo ergaster, a partir de les quals es plantejà la coetaneïtat d’ambdues espècies i la possibilitat que el Boisei no fora antecessor de la humanitat moderna.

En 1993 una altre crani (KGA10-525), trobat a Kronso, Etiòpia, va ser descrit com pertanyent a l’individu de major tamany d’aquesta espècie fòssil, datat en 1’4 milions d’anys.

La idea de parlar de Mary Nicol ha sorgit després de visitar el bloc del Super Profesor de Socials a XTECBlocs, on es mostra el vídeo de la quarta part de la sèrie “L’evolució de la humanitat”.

El darrer paradís

Baraka: antiga paraula sufí que significa “benedicció”, “alè” o “essència de vida”.

Demà m’he compromès amb les alumnes de batxillerat a passar una pel·lícula relacionada amb els temes d’ecologia que hem començat a tractar a classe.

Quan les alumnes em vàren demanar veure un vídeo de seguida vaig pensar en “Baraka” de Ron Fricke, un documental rodat en 24 països, repartits entre els cinc continents.

Baraka explica la relació entre la natura i la humanitat a través d’imatges filmades en llocs com Tanzània, Xina, Brasil, Japó, Kuwait, Cambotja, Iran, Nepal, EEUU, Europa…

Certament, la cinta és tot un plaer. Sense paraules. Només les imatges i la música, una banda sonora creada seqüència a seqüència per Michael Stearns.

Quan aquest matí ho he comentat amb les alumnes, elles m’han suggerit una altra: “El dia de demà“. De fet, aquesta altra cinta estaria sobradament justificada. A classe vàrem fer un minidebat sobre el canvi climàtic, el Grup d’Experts sobre l’Evolució del Clima (IPCC), les glaciacions, Al Gore (?), etc.

No estic en contra d’utilitzar pel·lícules de ficció com a suport a l’aula, és més, crec que son un recurs extraordinari. Tot i així, em sembla que finalment la sessió de vídeo del dia de demà tindrà a Baraka com a protagonista única i definitiva.

L’espai Berkeley a Youtube

Des de fa alguns mesos la Universitat de Berkeley disposa d’un espai a Youtube, en el qual, hores d’ara, es poden reproduir més de 300 hores de classes gravades en vídeo. D’aquesta manera la Universitat americana posa a disposició del públic internauta cursos complets de matèries com: Ciència, Polítiques, Biologia o Enginyeria, tots ells de consulta lliure i gratuïta.

Al marge de l’interès dels continguts que es desenvolupen, no deixa de ser curiós veure com es mouen a l’aula alguns dels professors i professores més veterans de Berkeley com, per exemple, la professora de biologia Marian Diamond, la qual apareix en escena amb un esborrador gegant de dos pams i mig.

La iniciativa de Berkeley a Youtube és una bona noticia des del punt de vista de la necessitat de difondre el coneixement més enllà de l’espai propi de les universitats. Ara, només cal esperar que la iniciativa s’estengui a les nostres universitats i que ben aviat podem gaudir de cursos similars en la nostra llengua.

Amb tot, Youtube comença a destacar com un recurs pedagògic força interessant, i proper a l’alumnat, amb el qual treballar una gran diversitat de continguts de pràcticament qualsevol assignatura. Així ho ha entès la Universitat de Pitzer College, la qual ofereix la assignatura “Aprenent sobre YouTube”, en la qual l’alumnat analitza els vídeos d’Internet i la seva repercussió social.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

4.000 milions d’anys enrera

comillas …la matèria intenta una nova forma d’existència que resisteix el poder devastador del temps. Minúscules bombolles tancades replegades sobre si mateixes que inventen l’interior i l’exterior, com si fossin mons tancats, mes petits que grans de sorra. Són els primers brots de la vida”

Gènesis.

Amb aquestes paraules el protagonista del documental “Génesis” crea una metàfora sobre l’origen de les primeres formes precel·lulars. La pel·lícula, dirigida per Claude Nuridsant y Marie Perennou (el mateix equip que va dirigir “Microcosmos”) explica l’origen de la vida i de l’univers en clau de conte.

Les bombolles de “Génesis” recorden els protobionts que va descriure Aleksandr Oparin (Uglich. 24/03/1894 -12/04/1980) als quals va anomenar coacervats. Posteriorment, Sidney W. Fox (Los Ángeles. 24/03/1912 – 10/08/1998) va ampliar la teoria d’Oparin, i va rebatejar als precursors de la vida com microsferes,

Fa uns dies vàrem veure aquest documental a classe de biologia a 1r de batxillerat i va ser tot un èxit. Sensibilitzat per la bona resposta de les meves alumnes, i recordant la imatge del narrador fent bombolles de sabó, m’han vingut al cap el nom per aquest nou bloc i la idea per aquesta primera entrada.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.