Category Archives: Pel·lícules

Dionaea muscipula

L’any 1960 es va estrenar a EEUU la pel·lícula “The Little Shop of Horrors“, protagonitzada per una planta carnívora que s’alimentava de sang i carn humanes. La cinta va esdevenir objecte de culte.

L’any 1982, la història es va reconvertir en comèdia musical, representada per primer cop a New York (la planta en qüestió fins i tot cantava). Posteriorment s’han fet diverses versions pel cinema i pel teatre. A Catalunya, l’any 1987, es va estrenar al Teatre Victòria un muntatge titulat “La botiga dels horrors” protagonitzat per Àngels Gonyalons.

Fàcilment, part de l’èxit de “The Little Shop of Horrors”, i de les diferents seqüeles, es pot relacionar amb la fascinació que la gent sent envers les plantes carnívores. Aquestes plantes són tan extraordinàries que semblen producte de la imaginació. Tan és així, que conec gent que pensa que no existeixen en realitat.

En qualsevol cas, no resulta difícil trobar plantes carnívores en els comerços especialitzats. Recordo, no fa gaires anys, que s’oferien a La Rambla de les Flors de Barcelona. Entre les espècies que es solen comercialitzar i que es poden trobar a Barcelona destaquen dos gèneres: Nepenthes i Dionaea.

L’atrapamosques, Dionaea muscipula, és la meva preferida (de fet és una de les més populars). És tracta d’una planta originària del sud-est d’EEUU, la qual s’adapta perfectament a qualsevol regió de clima suau. Cal mantenir-la en un substrat lliure de sals minerals i fertilitzants. En cas contrari, la majoria de plantes carnívores no aconsegueixen sobreviure.

Les plantes carnívores presenten fulles modificades per a caçar insectes, el seu aliment principal. Les fulles de la Dioanea estan provistes de pels, els quals es tanquen recordant la mandíbula d’un animal (nyam, nyam). També se les ha comparat amb gàbies en les quals els insectes queden atrapats.

Una dieta d’un petit insecte setmanal és suficient per mantenir la Dianoea amb bona salut. Els insectes de gran mida provoquen la mort de la fulla trampa i poden ser un motiu de problemes.

És molt curiós i sofisticat el mecanisme segons el qual la Dionaea atrapa els insectes. Per que la fulla trampa respongui a la presència d’un insecte, aquest ha de tocar dues vegades un dels pels de la fulla o bé tocar simultàniament dos pels. En cas contrari la trampa no es tanca. Mitjançant aquest sistema s’evita que la trampa es tanqui com a conseqüència de les gotes de pluja.

El darrer paradís

Baraka: antiga paraula sufí que significa “benedicció”, “alè” o “essència de vida”.

Demà m’he compromès amb les alumnes de batxillerat a passar una pel·lícula relacionada amb els temes d’ecologia que hem començat a tractar a classe.

Quan les alumnes em vàren demanar veure un vídeo de seguida vaig pensar en “Baraka” de Ron Fricke, un documental rodat en 24 països, repartits entre els cinc continents.

Baraka explica la relació entre la natura i la humanitat a través d’imatges filmades en llocs com Tanzània, Xina, Brasil, Japó, Kuwait, Cambotja, Iran, Nepal, EEUU, Europa…

Certament, la cinta és tot un plaer. Sense paraules. Només les imatges i la música, una banda sonora creada seqüència a seqüència per Michael Stearns.

Quan aquest matí ho he comentat amb les alumnes, elles m’han suggerit una altra: “El dia de demà“. De fet, aquesta altra cinta estaria sobradament justificada. A classe vàrem fer un minidebat sobre el canvi climàtic, el Grup d’Experts sobre l’Evolució del Clima (IPCC), les glaciacions, Al Gore (?), etc.

No estic en contra d’utilitzar pel·lícules de ficció com a suport a l’aula, és més, crec que son un recurs extraordinari. Tot i així, em sembla que finalment la sessió de vídeo del dia de demà tindrà a Baraka com a protagonista única i definitiva.

4.000 milions d’anys enrera

comillas …la matèria intenta una nova forma d’existència que resisteix el poder devastador del temps. Minúscules bombolles tancades replegades sobre si mateixes que inventen l’interior i l’exterior, com si fossin mons tancats, mes petits que grans de sorra. Són els primers brots de la vida”

Gènesis.

Amb aquestes paraules el protagonista del documental “Génesis” crea una metàfora sobre l’origen de les primeres formes precel·lulars. La pel·lícula, dirigida per Claude Nuridsant y Marie Perennou (el mateix equip que va dirigir “Microcosmos”) explica l’origen de la vida i de l’univers en clau de conte.

Les bombolles de “Génesis” recorden els protobionts que va descriure Aleksandr Oparin (Uglich. 24/03/1894 -12/04/1980) als quals va anomenar coacervats. Posteriorment, Sidney W. Fox (Los Ángeles. 24/03/1912 – 10/08/1998) va ampliar la teoria d’Oparin, i va rebatejar als precursors de la vida com microsferes,

Fa uns dies vàrem veure aquest documental a classe de biologia a 1r de batxillerat i va ser tot un èxit. Sensibilitzat per la bona resposta de les meves alumnes, i recordant la imatge del narrador fent bombolles de sabó, m’han vingut al cap el nom per aquest nou bloc i la idea per aquesta primera entrada.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.