Monthly Archives: octubre 2007

L’espai Berkeley a Youtube

Des de fa alguns mesos la Universitat de Berkeley disposa d’un espai a Youtube, en el qual, hores d’ara, es poden reproduir més de 300 hores de classes gravades en vídeo. D’aquesta manera la Universitat americana posa a disposició del públic internauta cursos complets de matèries com: Ciència, Polítiques, Biologia o Enginyeria, tots ells de consulta lliure i gratuïta.

Al marge de l’interès dels continguts que es desenvolupen, no deixa de ser curiós veure com es mouen a l’aula alguns dels professors i professores més veterans de Berkeley com, per exemple, la professora de biologia Marian Diamond, la qual apareix en escena amb un esborrador gegant de dos pams i mig.

La iniciativa de Berkeley a Youtube és una bona noticia des del punt de vista de la necessitat de difondre el coneixement més enllà de l’espai propi de les universitats. Ara, només cal esperar que la iniciativa s’estengui a les nostres universitats i que ben aviat podem gaudir de cursos similars en la nostra llengua.

Amb tot, Youtube comença a destacar com un recurs pedagògic força interessant, i proper a l’alumnat, amb el qual treballar una gran diversitat de continguts de pràcticament qualsevol assignatura. Així ho ha entès la Universitat de Pitzer College, la qual ofereix la assignatura “Aprenent sobre YouTube”, en la qual l’alumnat analitza els vídeos d’Internet i la seva repercussió social.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Literatura científica. TOP 25

A finals de l’any passat la revista americana Discover va publicar una llista amb els que considerava els 25 millors llibres de ciència de tots els temps. La llista segueix un ordre decreixent en quan a importància, de manera que els llibres més valorats apareixen en primer lloc.

No cal dir que l’interès d’una llista d’aquestes característiques és limitat i el seu contingut discutible, ja que es basa en els criteris subjectius de qui fa la llista.

Discover oblida, per exemple, algunes obres fonamentals com “L’origen de la vida” d’Aleksandr Oparin, “De Rerum Natura” de Titus Lucretius Carus, “GEB” de Douglas Richard Hofstadter, “L’origen de les cèl·lules eucariotes” de Lynn Margulis i tants altres.

A més, si la llista es pretén configurar com a representativa de tota la ciència, es troben a faltar algunes branques científiques com ara les relacionades amb els ordinadors. Donald Knuth o John Von Neumann són dos autors prou importants com per aparèixer en una llista similar.

En qualsevol cas, el llistat pot ser una bona referència per iniciar una biblioteca científica personal. Així que ja ho sabeu si teniu calerons i no sabeu en què gastar-los… La llista és la que segueix,

  1. The Voyage of the Beagle (1845) by Charles Darwin [tie]
  2. The Origin of Species (1859) by Charles Darwin [tie]
  3. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Mathematical Principles of Natural Philosophy) by Isaac Newton (1687)
  4. Dialogue Concerning the Two Chief World Systems by Galileo Galilei (1632)
  5. De Revolutionibus Orbium Coelestium (On the Revolutions of Heavenly Spheres) by Nicolaus Copernicus (1543)
  6. Physica (Physics) by Aristotle (circa 330 B.C.)
  7. De Humani Corporis Fabrica (On the Fabric of the Human Body) by Andreas Vesalius (1543)
  8. Relativity: The Special and General Theory by Albert Einstein (1916)
  9. The Selfish Gene by Richard Dawkins (1976)
  10. One Two Three… Infinity by George Gamow (1947)
  11. The Double Helix by James D. Watson (1968)
  12. What Is Life? by Erwin Schrödinger (1944)
  13. The Cosmic Connection by Carl Sagan (1973)
  14. The Insect Societies by Edward O. Wilson (1971)
  15. The First Three Minutes by Steven Weinberg (1977)
  16. Silent Spring by Rachel Carson (1962)
  17. The Mismeasure of Man by Stephen Jay Gould (1981)
  18. The Man Who Mistook His Wife for a Hat and Other Clinical Tales by Oliver Sacks (1985)
  19. The Journals of Lewis and Clark by Meriwether Lewis and William Clark (1814)
  20. The Feynman Lectures on Physics by Richard P. Feynman, Robert B. Leighton, and Matthew Sands (1963)
  21. Sexual Behavior in the Human Male by Alfred C. Kinsey et al. (1948)
  22. Gorillas in the Mist by Dian Fossey (1983)
  23. Under a Lucky Star by Roy Chapman Andrews (1943)
  24. Micrographia by Robert Hooke (1665)
  25. Gaia by James Lovelock (1979)

I per acabar, una pregunta: quins llibres trobeu a faltar i quins eliminaríeu del “ranking”?

Tema 22. Intro

El tema principal (o inicial) d’aquest bloc, encara que no ho sembli, és la biologia. Seguint aquesta línia us deixo un resum que vaig fer fa algun temps en relació a les primeres hipòtesis sobre l’origen de la vida. En realitat es tracta de la introducció del tema 22 de les oposicions.

“Les idees sobre l’origen i l’evolució de la vida sempre han ocupat un lloc rellevant. Entre els filòsofs naturalistes de l’antiga Grècia ja es defensaven postures evolucionistes i fixistes, podent-se establir, en general, tres categories:

  • Fixisme: els éssers vius, els materials inerts i la Terra varen ser creats per un ser superior (creacionisme) i no han variat al llarg del temps. És considera que la creació va tenir lloc en una data relativament recent.
  • Catastrofisme: els canvis evidenciats pel registre fòssil es deuen a catàstrofes naturals i no a evolució. S’accepta, però, que l’extinció d’alguns grups d’éssers vius podria haver estat influenciada per alguna catàstrofe.
  • Evolucionisme: els organismes vius existents són producte de l’evolució d’altres organismes anteriors a ells, a través de petits canvis.

Cal considerar, a més, en relació al problema de l’evolució de la Terra i dels éssers vius, dos plantejaments diferents:

  • Deductiu: valora el raonament per davant de l’experimentació. Era la metodologia preferida pels pensadors grecs.
  • Inductiu: valora l’observació i l’experimentació. El progrés científic i tecnològic ha afavorit la metodologia inductiva.

Els pensadors grecs es preocuparen, especialment, de la identificació del material primitiu del qual va sorgir la vida.

  • Tales de Milet. El material primitiu és l’aigua i tota la matèria deriva d’ella.
  • Anaximandre. No és possible conèixer l’origen de l’aigua, que hauria sorgit d’uns hipotètics blocs bàsics. La Terra s’hauria desenvolupat a partir de l’aigua. Després haurien aparegut els éssers aquàtics, i més endavant, els terrestres.
  • Anaxímenes. L’aire és l’origen de tota la matèria.
  • Demòcrit. Teoria atòmica primitiva sobre la constitució de la matèria.
  • Empèdocles. Els materials bàsics són terra, aire, foc i aigua. La vida s’origina a partir de la matèria no viva (evolucionisme). La seves teories explicaven els éssers mitològics i van ser àmpliament acceptades.
  • Plató i Aristòtil. La matèria viva es desenvolupa a partir de la matèria inert i els éssers vius poden transformar-se en altres diferents. Aristòtil va fer aportacions importants en l’àmbit de la zoologia.

Haberlas hailas

Feu un experiment: demaneu a la gent del vostre entorn el nom de tres dones que hagin destacat per la seva tasca científica. Ja veureu com poques persones superen la prova. Potser, algun caparró informat arribi a recordar Marie Curie o Jane Goodall o, fins i tot, potser citi Lynn Margulis.

Afortunadament, des de les institucions educatives s’estan donant passos per capgirar aquest desconeixement. Així, per exemple, el dia d’avui, la visualització de la dona en el currículum ve donada per llei. També per llei, existeix l’obligació de que en els Consells Escolars hi hagi persones que vetllin per les pràctiques coeducatives. Poc a poc…

Una altra cosa és que la presència de les dones en els llibres de text, com a protagonistes dels avenços i la pràctica científica, continuï sent molt minsa.

L’Institut Català de la Dona posa a disposició dels centres educatius una exposició itinerant en la qual ret homenatge a la dona científica catalana. L’exposició consta de 12 plafons, cada un d’ells dedicat a una pionera d’alguna de les branques de la ciència o de la tècnica. Les protagonistes de l’exposició són,

  • Juliana Morell, física.
  • Maria Elena Maseras Ribera, metgessa.
  • Dolors Aleu i Riera, metgessa.
  • Manuela Solis i Claràs, ginecòloga.
  • Montserrat Garriga Cabrero, botànica.
  • Margarita Comas Camps, naturalista.
  • Àngels Ferrer i Sensat, naturalista.
  • Maria Capdevila d’Oriola, matemàtica.
  • Adela Simó Pera, directora d’escola d’infermeres.
  • Margarita Brender Rubira, arquitecta.
  • Maria Lluïsa Canut Ruiz, ciències físiques.
  • Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga.

I si necessiteu més noms, sempre podeu visitar la Wiquipedia anglesa.

¡Haberlas hailas!

Com plantejar un qüestionari de resposta múltiple

La setmana passada vaig preparar un qüestionari de biologia, tipus test amb resposta múltiple, per fer una activitat amb el Moodle. El resultat ha estat espectacular. La nota mitjana ha estat 8/10. Estic força satisfet de les meves alumnes de batxillerat, però aquest cop el Moodle les ha ajudat (i la badada del “profe” també).

La qüestió es que vaig oblidar canviar la configuració per defecte del Moodle, segons la qual cada error resta 0,1 punts. El test era de 25 preguntes amb quatre opcions de resposta per pregunta. En aquestes condicions és pràcticament impossible suspendre encara que no tinguis ni idea del tema.

Un test de resposta múltiple d’aquestes característiques només funciona si cada error resta 0,33 punts i cada encert suma 1 punt. La probabilitat d’encertar una pregunta de la qual no saps la resposta és 1/4, de manera que si es responen totes les preguntes a sort la nota final seria un “0” (suposant que es compleixi la probabilitat). Feu els càlculs i ja ho veureu…

Una altre tema és si un exercici tipus test és una bona eina per avaluar l’aprenentatge. En tot cas, els avantatges són pel professorat: facilitat de correcció, puntuació objectiva i igualitària per a tothom (la qual cosa frena l’alumnat en el moment de les reclamacions), etc.

Què en penseu de tot plegat?

4.000 milions d’anys enrera

comillas …la matèria intenta una nova forma d’existència que resisteix el poder devastador del temps. Minúscules bombolles tancades replegades sobre si mateixes que inventen l’interior i l’exterior, com si fossin mons tancats, mes petits que grans de sorra. Són els primers brots de la vida”

Gènesis.

Amb aquestes paraules el protagonista del documental “Génesis” crea una metàfora sobre l’origen de les primeres formes precel·lulars. La pel·lícula, dirigida per Claude Nuridsant y Marie Perennou (el mateix equip que va dirigir “Microcosmos”) explica l’origen de la vida i de l’univers en clau de conte.

Les bombolles de “Génesis” recorden els protobionts que va descriure Aleksandr Oparin (Uglich. 24/03/1894 -12/04/1980) als quals va anomenar coacervats. Posteriorment, Sidney W. Fox (Los Ángeles. 24/03/1912 – 10/08/1998) va ampliar la teoria d’Oparin, i va rebatejar als precursors de la vida com microsferes,

Fa uns dies vàrem veure aquest documental a classe de biologia a 1r de batxillerat i va ser tot un èxit. Sensibilitzat per la bona resposta de les meves alumnes, i recordant la imatge del narrador fent bombolles de sabó, m’han vingut al cap el nom per aquest nou bloc i la idea per aquesta primera entrada.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.