Experiència amb líquids immiscibles

A Ciència a l’abast de tothom es presenta un vídeo sobre una experiència amb líquids immiscibles. Un experiment molt senzill de realitzar i alhora força espectacular, didàctic i divertit. El bloc és una eina pel seguiment de l’assignatura d’experimentals de 4t de l’ESO, segons explica el seu editor.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Dionaea muscipula

L’any 1960 es va estrenar a EEUU la pel·lícula “The Little Shop of Horrors“, protagonitzada per una planta carnívora que s’alimentava de sang i carn humanes. La cinta va esdevenir objecte de culte.

L’any 1982, la història es va reconvertir en comèdia musical, representada per primer cop a New York (la planta en qüestió fins i tot cantava). Posteriorment s’han fet diverses versions pel cinema i pel teatre. A Catalunya, l’any 1987, es va estrenar al Teatre Victòria un muntatge titulat “La botiga dels horrors” protagonitzat per Àngels Gonyalons.

Fàcilment, part de l’èxit de “The Little Shop of Horrors”, i de les diferents seqüeles, es pot relacionar amb la fascinació que la gent sent envers les plantes carnívores. Aquestes plantes són tan extraordinàries que semblen producte de la imaginació. Tan és així, que conec gent que pensa que no existeixen en realitat.

En qualsevol cas, no resulta difícil trobar plantes carnívores en els comerços especialitzats. Recordo, no fa gaires anys, que s’oferien a La Rambla de les Flors de Barcelona. Entre les espècies que es solen comercialitzar i que es poden trobar a Barcelona destaquen dos gèneres: Nepenthes i Dionaea.

L’atrapamosques, Dionaea muscipula, és la meva preferida (de fet és una de les més populars). És tracta d’una planta originària del sud-est d’EEUU, la qual s’adapta perfectament a qualsevol regió de clima suau. Cal mantenir-la en un substrat lliure de sals minerals i fertilitzants. En cas contrari, la majoria de plantes carnívores no aconsegueixen sobreviure.

Les plantes carnívores presenten fulles modificades per a caçar insectes, el seu aliment principal. Les fulles de la Dioanea estan provistes de pels, els quals es tanquen recordant la mandíbula d’un animal (nyam, nyam). També se les ha comparat amb gàbies en les quals els insectes queden atrapats.

Una dieta d’un petit insecte setmanal és suficient per mantenir la Dianoea amb bona salut. Els insectes de gran mida provoquen la mort de la fulla trampa i poden ser un motiu de problemes.

És molt curiós i sofisticat el mecanisme segons el qual la Dionaea atrapa els insectes. Per que la fulla trampa respongui a la presència d’un insecte, aquest ha de tocar dues vegades un dels pels de la fulla o bé tocar simultàniament dos pels. En cas contrari la trampa no es tanca. Mitjançant aquest sistema s’evita que la trampa es tanqui com a conseqüència de les gotes de pluja.

L’origen de les espècies. 148 anys

Avui, 24 de novembre, es compleixen 148 anys de la publicació de l’obra darwiniana “L’origen de les espècies. La primera edició d’aquest treball va comptar amb 1.250 exemplars, els quals es van esgotar el primer dia.

Fa poc més d’un any es va publicar a Internet una àmplia i completa recopilació de les obres de Charles Darwin, dirigida pel Dr. John van Wyhe, professor d’història a la Universitat de Cambrigde.

Els textos es troben en anglés i inclouen els dibuixos originals de les diferents edicions dels escrits de Darwin. També es poden trobar alguns manuscrits i fitxers d’àudio.

Amb motiu de la publicació online de l’obra darwiniana el bloc “El secret de la vida” va publicar una entrada en la qual es recomana especialment la lectura de la introducció general als textos i dels següents apartats,

Els cursos Moodle

Moodle s’estructura a partir dels anomenats cursos, els quals poden configurar-se de maneres diferents segons les necessitats. Les dues estructures bàsiques són,

  • Els cursos setmanals. Es fixa la temporalització del curs basada en setmanes i el dia que comença el curs. A partir d’aquí, el professorat inclou les activitats i els recursos.
  • Els cursos basat en temes. La distribució d’activitats i recursos es fa per temes en lloc de està lligada a una temporalització setmanal.

A més, seguint la filosofia constructivista que promou Moodle, és possible organitzar un curs al voltant d’un fòrum, la qual cosa afavoreix el debat i el treball cooperatiu.

Moodle és la primera comunitat Open Source no formada integrament per informàtics, sinó que també participen pedagogs i pedagogues, així com moltes persones relacionades amb l’ensenyament.

L’ull de Gnome

Una companya m’ha demanat quin programari lliure existeix per a GNU/linux equivalent a l’ACDSee. Volia un programa que permetés veure les fotografies d’un directori i passar-les com a diapositives, allò que s’acostuma a anomenar un visor d’imatges.

Moltes persones que estan fent la transició a GNU/linux des d’altres sistemes operatius en algun moment acaben plantejant-se aquesta qüestió.

Existeix a la xarxa un lloc web, “Alternatives libres“, el qual informa de quines són les alternatives lliures a les aplicacions propietàries existents. L’objectiu de la pàgina és ajudar als usuaris i usuàries a fer el pas definitiu envers el programari lliure.

“Alternatives libres” és una pàgina oberta a les contribucions dels usuaris i usuàries, les quals poden editar les pàgines afegint enllaços, descripcions, característiques, captures de pantalla, etc.

En aquest lloc web es presenten, a dia d’avui, vuit alternatives per ACDSee: gThumb, GQview, KuickShow, eog, Gwenview, pornview, MyACDSee i f-spot.

De totes elles (cal dir que no les he provat totes) jo m’he quedat amb Eog, també coneguda com Eye of Gnome, en català l’ull de gnome.

Eye és el visualitzador d’imatges oficial per l’escriptori Gnome. Es tracta d’una aplicació dissenyada per fer justament el que s’espera d’ella, visualitzar imatges com a diapositives.

Eye és una aplicació minimalista, però efectiva. Permet efectes bàsics com fer zoom, veure la imatge a pantalla completa, girar-la i controlar fons d’imatge transparent. A més, suporta una bona varietat de formats d’imatge.

Vídeo de demostració.

El cos humà

Via ciènciesnaturals m’assabento de l’existència d’una magnifica enciclopèdia multimèdia del cos humà que penja del portal educatiu edu365. L’enciclopèdia virtual ofereix imatges, vídeos i so de gran qualitat, i un cercador. Malauradament, l’accés sembla restringit als usuaris del lloc.L’alumnat de centres educatius catalans pot aconseguir un nom d’usuari i una contrasenya per accedir-hi omplint un formulari.

Una altra entrada del mateix bloc ens presenta el recull dels quaderns virtuals de Sebastià Mora Masot, en versió bilingüe (català/anglès), els quals sí que són accessibles directament. Entre aquests quaderns els relacionats amb les ciències inclouen els següents temes,

Per cert, no he pogut evitar relacionar algunes de les imatges de l’enciclopèdia multimèdia amb l’exposició Bodies. I com deia aquell, para muestra un botón…

Programari lliure i educació

A principi de curs vaig escriure aquest text pensant en el meu alumnat del curs passat. Ara l’he recuperat…

Fa uns dies em distreia tornant a escoltar els podcasts que el curs passat varen gravar Hasnat, Sadam, Iman, Sukaina, Zeeshan i Imad, amb motiu del crèdit de síntesi (“Atreveix-te a participar”). El personatge central d’aquests treballs era Richard Stallman, pare del projecte GNU. Com a professor de 4t d’ESO vaig participar discretament en la coordinació del crèdit de síntesi i he de dir que em sento molt satisfet d’haver-hi col·laborat. No sé si serà la meva persistent tasca d’adoctrinament a favor del programari lliure o les samarretes linuxeres que acostumo a portar, però… tinc l’agradable sensació d’haver transmés al meu alumnat alguna cosa.

Val a dir que el meu centre és “centre pilot” a Catalunya en l’ús del programari lliure. Potser per això, aquest curs s’està realitzant a l’institut un taller sobre la LINKAT adreçat al professorat. Segurament alguns i algunes de vosaltres us heu qüestionat alguna vegada: perquè necessitem GNU/Linux a l’Institut? (…si Windows funciona prou bé). I ara, a més… fan un taller pels profes! Per què voldrà un professor o una professora aprendre GNU/linux? Doncs bé, l’objectiu d’aquest post és respondre aquestes preguntes.

Richard Stallman ha exposat infinitat de vegades les raons per les quals tothom hauria de conèixer GNU/linux, no només el professorat, també l’alumnat i la resta de mortals. Tot i que els arguments per a usar-lo són diversos, Stallman els resumeix en una idea molt bàsica, però fonamental: “guanyar espais de llibertat”. I és justament així… resulta difícil acceptar que el meu ordinador faci el que determina l’amo d’un programa i no el que jo vull que faci. Personalment, des de fa molts anys, ja no utilitzo programari propietari… I em sento molt feliç d’haver fet aquest pas.

En l’àmbit dels centres educatius, però, existeixen algunes raons especials que conviden a l’ús generalitzat del programari lliure, com ara la possibilitat de copiar i redistribuir els programes, estalviant al centre recursos econòmics. Un centre educatiu no pot promoure de cap manera la pirateria, tan estesa en l’àmbit de l’usuari domèstic i, moltes vegades, impulsada per les mateixes empreses com a mecanisme de publicitat subliminal. És per això, que els centres educatius es veuen obligats a comprar les llicències del programari propietari que fan servir. No cal recordar que una de les particularitats del programari lliure, encara que no la més important, és que pot obtenir-se gratuïtament.

Més enllà d’aquest estalvi econòmic, cal tenir en compte altres consideracions més rellevants per afavorir la implantació generalitzada del programari lliure a escoles i instituts. Aquestes altres consideracions tenen a veure amb els estils de vida i els valors que el professorat tenim la il·lusió de transmetre al nostre alumnat; allò que alguns i algunes anomenen competències socials i eixos transversals. Si a les aules es promou la participació ciutadana, el reciclatge, la coeducació, el consum responsable, etc., no resulta una contradicció la presència de programari propietari a les aules?

Si el professorat fa servir programari lliure i promociona el seu ús entre l’alumnat, molts estudiants el continuareu emprant en acabar els vostres estudis. Com deia, ja fa molts anys, Luís Pastor: “Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero”. La conseqüència d’ensenyar programari lliure en els centres educatius és aconseguir que els alumnes i les alumnes el feu servir en el vostre àmbit privat, contribuint així a què la societat escapi del domini i els abusos de les grans multinacionals que fan del programari un negoci.

Avui en dia, quan tant es parla d’ensenyament cooperatiu, l’ús del programari lliure és un excel·lent exemple d’activitat cooperativa duta a la pràctica. El programari lliure ens ensenya a compartir, a ser bons ciutadans i ciutadanes i a millorar les relacions amb els nostres veïns i veïnes. La filosofia del programari lliure parteix de la idea fonamental de cooperar amb aquells i aquelles que necessiten el nostre ajut. Així, cal compartir el programari i el professorat és el primer que ha de donar exemple. Per això, tot el programari instal·lat als ordinadors d’escoles i instituts hauria d’estar disponible per ser copiat per l’alumnat, per que pugueu dur-lo a casa i redistribuir-lo entre els vostres amics i amigues. L’alumnat teniu aquest dret.

A més, el programari lliure invita i anima a tothom que el fa servir a aprendre més (no és l’ensenyament/aprenentatge l’objectiu principal dels centres educatius?). Amb tot, els nois i les noies més inquietes podeu remenar el codi font dels programes i aprendre com treballa el programari. Així, el programari lliure esdevé una eina imprescindible per a tots i totes les que aspireu a escriure programari, aquells i aquelles que heu somniat convertir-vos en “hackers” algun dia. A l’altre extrem del programari lliure se situa el programari propietari, aixecant muralles que impedeixen la difusió del coneixement i abocant la societat a la ignorància.

Així que ja ho sabeu: doneu-li canya a GNU/linux!