La necessitat d’un repositori

objectes

Dia a dia la quantitat de recursos disponibles a la xarxa augmenta de forma exponencial. Les fonts de recursos educatius són moltes i variades: recursos de producció pròpia dels docents, recursos elaborats per les institucions educatives, museus, fundacions, associacions educatives, el món editorial… i al mateix temps, la seva gènesi és diversa: materials d’ús genèric, recursos elaborats per a donar resposta a una situació concreta,  creats de forma organitzada, espontània, acumulativa…

Són moltes les variacions i la diversitat de recursos educatius generats. Aquesta situació dóna lloc a una dispersió dels recursos produits, ja que en general acostumen a ubicar-se en espais diversos, sovint inconnexos. Davant aquesta situació es fa necessari disposar d’un espai on centralitzar la informació i que pugui actuar com a facilitador de la seva cerca. És allò que es coneix com a repositori de continguts. Els repositoris de continguts educatius digitals són una de les eines que han de permetre avançar en el camí de la digitalització educativa fent incís en els aspectes de:

  • Inteligència colectiva: en tant i en quant els objectes educatius i els continguts del repositori són creats i incorporats per la comunitat educativa en el seu conjunt, generant així un fons comú de recursos.
  • Organització de la informació: per tal de poder-la cercar i localitzar de forma senzilla i centralitzada, estalviant temps de cerca en espais dispersos.
  • Confiança digital: donat que els recursos educatius digitals que incorpora el repositori han estat provats, catalogats i validats per persones qualificades, incorporen un aspecte de credibilitat i/o fiabililitat educativa que en altres entorns o cerques més obertes que es puguin fer a la xarxa resulta difícil d’aconseguir.

Font imatge: http://www.flickr.com/photos/63103685@N00/2315571104