Opinió

Divendres 18 de març la nostra família va tenir l’oportunitat d’acompanyar la nostra filla, que cursa P4,  a l’hora de dinar.  Quan dic la nostra família em refereixo als 2 pares i el germanet petit de l’alumna.  Per circumstàncies personals havíem de dinar a Sabadell (som de Barberà) i vam pensar que era un bona ocasió per valorar personalment el funcionament del servei del menjador.  Tot i que aquell divendres es quedaven 195 nens a dinar, era justament divendres previ a la Setmana Santa, el Director (Pere)  en tot moment va estar pendent de nosaltres per fer-nos sentir com a casa nostra sense desatendre la vigilància dels més petits.  Li vam agrair.  Especial menció a la Mònica.  Quin mèrit.   Bona cuinera.  Perquè s’ha de ser bona cuinera per poder fer unes llenties tan bones i un lluç a la marinera al seu punt.  El meu fillet no va deixar cap llentia mentre la meva filla no parava de repetir “mama si vols més te’n posen,  vols més?  Li ho dic a la Mònica i te’n posen”.  Això diu molt.  La Leire ens demana per no dir suplica quedar-se al menjador i ara ho entenc.  Menja bé i està supervisada per professors.  Si vol més,  pot repetir.  Als nens que els costa una mica més,  un professor n ‘està pendent i només s’ havia de veure o escoltar l’alegria dels petits. Vam quedar satisfets amb el servei i tranquils per la feina ben feta.  Gràcies Pere i Mònica i la resta de l’equip.

Núria Fernández Pérez