La Blanca, la Berta, la Maria, la Lourdes, la Rosa i la Clàudia, totes elles estudiants de 3r de Grau de Mestre/a de la Universitat de Girona i futures mestres, em fan arribar aquest article reivindicatiu en defensa d’una escola bressol, pública i de qualitat, i em demanen si el puc publicar en el bloc. El llegeixo, m’hi subscric i en faig difusió en aquests moments on la política econòmica i de retallades van en contra de la qualitat educativa dels nostres infants.

I NO ÉS TRIST AIXÒ?

“Excitem la curiositat, l’alegria i la col·laboració activa del nen,

ajudant-lo a descobrir veritats que tinguin, per a ell,

el valor d’una adquisició personal”

Rosa Sensat i Vilà

La primera etapa de l’educació infantil és un període durant el qual els infants es comencen a formar a nivell cognitiu, motriu, social, emocional i afectiu. En aquestes edats és quan l’infant desenvolupa la seva pròpia personalitat. Així doncs, l’escola bressol ha de ser un espai facilitador de recursos i situacions d’ensenyament-aprenentatge que estimulin aquest desenvolupament, satisfacin les necessitats dels nens i de les nenes i respectin el seu calendari maduratiu.

En conseqüència, els/les educadors/es han de ser conscients de la importància de la seva tasca docent. És important, doncs, que totes aquestes persones de la llar que intervenen en l’educació dels infants tinguin una formació pedagògica, específica per a aquest àmbit, i interès per continuar formant-se per tal de millorar com a docent. Creieu que és suficient la preparació que reben els/les educadors/es? No creieu que també han de tenir vocació professional?

Quan els infants inicien aquesta fase escolar, és la primera vegada que persones externes a la família, se’n fan càrrec. És per això, que el centre ha d’assegurar un entorn de confiança i seguretat, en el qual hi hagi una relació contínua i directa entre tots els implicats en l’educació dels nens i de les nenes. Per això és imprescindible que hi hagi un nombre reduït d’infants, per tal de poder-los oferir una atenció més personalitzada. També cal esmentar la importància de disposar d’espais adequats i suficients per afavorir aquesta atenció i potenciar el màxim el seu desenvolupament.

Fins ara, hem estat descrivint l’escola ideal. Malauradament, això no és així. Moltes famílies, busquen una llar d’infants on els seus fills i filles estiguin ben cuidats, mentre ells no en poden tenir cura. Això ha portat a concebre aquestes institucions com a “pàrquings”; llocs on l’acció educativa queda en segon terme. Un altre dels inconvenients és que hi ha massa infants per aula per pocs/es educadors/es.

Per sort, hi ha alguns centres que s’han posat les piles i estan innovant en molts sentits. S’estan duent a terme pràctiques educatives, basades en l’experiència directa, que són molt satisfactòries pel desenvolupament dels infants.

Gràcies a les retallades en educació i la crisis, en general, les escoles bressol es veuran greument afectades. Per una part, es tancaran molts centres per falta de subvencions. Per l’altra, augmentarà el nombre d’infants per aula, mentre que es mantindrà o disminuirà el nombre de professionals. Què vol dir això? Que disminuiran les activitats, limitant-se a treballar hàbits i rutines, molt importants en aquesta etapa, però deixant de banda experiències vivencials que no se solen oferir fora de l’àmbit escolar. No és trist tirar endarrere, després de tants avenços?

Tal i com considerava Michel Eyquem de Montaigne, no podem considerar els jocs infantils com simples jocs, sinó que hem de tenir present que per a ells són experiències significatives d’aprenentatge.

Berta Bayé, Blanca Bassols, Lourdes Casellas, Maria Camprubí, Rosa Duarte i Clàudia Humet

Per ordre, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: Els Simpsons, Lucky Luke i els germans Dalton, Astèrix i Obèlix, les tortugues Ninja, l’ ànec Donald i els seus nebots i els Barrufets.

Via: http://www.toxel.com/

Imatges de Sharpieewoman

Fent un clic a sobre de les imatges dels banners de cada un dels blocs hi accedireu a ells directament.

Moltes gràcies a  Susana, Magda, “Amb bons ulls”, Olga, Carme, Mª Carme, Coral, Àngels, Eva i Dolors per compartir!

En la primera entrada del bloc del mes de març hi quedaran recollits tots i, d’aquesta manera, ens arribaran a t@ts.

Aquí teniu els tres primers de la llista, tres dels que més que m’agraden i m’inspiren. No us podeu imaginar el que m’ha costat centrar-me només en aquests tres …

Alt the luck in the word
http://blog.alltheluckintheworld.nl/

M’agrada el seu estil, la dolça barreja d’objectes vintage i rústics.

Lilla a desing
http://lilla-a-design.blogspot.com/

M’agraden les fresques i espontànies creacions fetes per les filles de l’autora del bloc.

The Crafty Crow
http://www.thecraftycrow.net

M’agrada per la seva bona selecció de propostes creatives.

De Design Sponge

De Happy Holidays

M’agrada especialment aquesta segona proposta: una capsa de vídeo VHS convertida en un calaixet per endreçar targes, postals o qualsevol objecte petit i que, a la vegada, serveix de marc de fotos. Una idea senzilla i original, no trobeu?

Vist a DIVAANIblogit

El toc més artístic el posa l’australiana Annalise Rees jugant amb l’espai per crear petits pobles a base de capses de cartró de diferents mides i formes.

Vist a Whi pup

La forma i característiques dels cartrons facilita convertir-los en contenidors i suports per organitzar petits objectes. Alguns exemples els teniu en aquest segon grup d’imatges: un plafó de notes, del bloc Thriftyfun ; unes safates classificadores, de Crafting Agreen World (objectes) i de Willowpoppy (ceres de colors) i un joc de memòria, vist a Playing House.

I anant una mica més enllà, per què no convertir-les en elements molt més artístics i creatius, fàcils de realitzar pels més petits, com la senzilla màscara de Reclycled Crafts, la pintura abstracta en relleu d’Art Sònia o la capsa per associar colors d’As mother sinzion.