El Grup Strauss va llançar en el 2008 una campanya publicitària amb aquests quatre anuncis creats per l’artista Hanoch Piven. Una mostra de creativitat que ens recorda els retrats d’ Arcimboldo.
Fins el 9 de gener teniu temps de visitar l’exposició Drap-Art ’10/11 en el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) la qual forma part del Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya que es ve celebrant per aquestes dates des de l’any 96.
L’exposició compta amb 150 projectes d’artistes d’arreu del món que mostren les seves creacions partint d’objectes i materials reutilitzats. En destaco les caricatures de Hanoch Piven, les llums d’ Imanol Osa fetes amb tecles de piano o peces de bicicletes i els treballs amb cartrons de les escoles de Barcelona que participen en el programa Agenda 21 Escolar, el qual pretén fomentar una cultura a favor de la racionalitat de l’ús i consum dels materials i la seva reutilització.
Aquí teniu un recull d’imatges:
Crear un segell d’estampació no és una tasca complicada, tot és qüestió d’imaginació. Es poden fer amb vegetals, amb guix, amb petits objectes encolats sobre una base de fusta, … i també amb plastilina! Aprofitar i reciclar els trossos de plastilina quan ja està molt barrejada és una idea amb resultats interessants- i nova per mi – que trobo en el bloc Filth Wizardry. Només cal donar-li forma, aplanar la base i fer incisions amb diferents estris. Aquí teniu una mostra dels meus dos tampons.
Apunteu-vos també aquestes altres tres propostes:
1. Estampacions sobre pedres de Ishtar Olivera
2. Segells amb gomes d’esborrar de Geninne’s Art Blog
3. Segells amb textures grises de Pretty Tape
I una darrera troballa: uns segells d’arquitectura oriental amb els que es poden construir cases, pagodes o temples. Com m’agraden … 
Via: Stylecouch
Us torno a demanar la vostra col·laboració a través d’una pregunta:
Què podem fer amb les restes seques de pintura ?
Aquí va la primera proposta per un dia de pluja: trossejar-les i una vegada escampades i fregades amb les mans sobre el paper, deixar-lo a l’exterior i que la pluja faci la resta. Una activitat plàstica per experimentar canvis , textures i colors on l’atzar i la sorpresa hi juguen un gran paper. El resultat que us trobareu serà més o menys com aquest:
Trobo la idea i la imatge en el bloc Sweet Mamu
Deixeu les vostres aportacions a través d’un comentari.
Avui us presento Reciclando en la escuela, el fantàstic bloc de Marta que ens mostra les creacions artístiques que fan els seus alumnes d’una escola rural d’Astúries partint principalment de materials reciclats. Un piló de bones i originals propostes que ens en poden inspirar de noves: un bosc a partir de la fibra de tinta gastada de retoladors, cases i gratacels amb ampolles buides de plàstic, composicions de taps de retoladors, titelles amb mitjons gastats, jocs amb carterons d’ous …
Marta, muchas gracias por este regalo
..
Via Imnop trobo aquest senzill però enginyós joc anomenat Think-ets. Es tracta d’una capseta – o també bossa- amb una col·lecció de petits objectes pensada per poder-la portar sempre a sobre i que, en determinats moments (sala d’espera del metge, viatges, restaurants, dies de pluja,…), pot ser de gran utilitat per jugar amb la mainada. La idea em recorda a alguns jocs que havia muntat per l’escola que anaven, moltes vegades, adreçats a un objectiu massa concret. Think-ets està pensat per fer pensar i raonar a partir de jocs molt diversos i sense limitacions. Tot i que està pensat a partir de 8 anys penso que també es pot adaptar a nens i nenes més petits.
Amb ell es podem proposar jocs i activitats que desenvolupin l’ observació, la memòria, el llenguatge, la creativitat o el raonament. Aquí teniu alguns exemples de senzilles activitats a fer amb aquests objectes:
Us proposo que hi col·laboreu – sobre tot aquelles o aquells que compartiu sovint mirades amb mi i que ja sabeu que m’agrada que hi deixeu rastre- aportant una nova idea d’activitat per a un joc amb aquestes característiques . Feu-ho a través d’un comentari. Va, som-hi!
La imatge o el concepte que tenim d’un robot és el d’un personatge simpàtic, fet principalment amb peces metàl·liques procedents d’objectes en desús, al qual se li ha donat un aspecte humà i que representa – imaginativament- que pot fer alguna acció, com caminar, parlar, escombrar, fer els deures, … ;0)
Construir-ne un no és una cosa complicada, ja que el podem realitzar amb qualsevol mena de material. Tot s’hi val i tot és qüestió d’imaginació, cosa que mai falta a la canalla i menys quan es tracta de temes o propostes de per si motivadores com aquesta. Vet aquí alguns exemples de robots molt creatius.
Uns robots la mar de divertits fets a partir de llaunes de conserva de Family Fun.
Robots creats a partir de tècniques plàstiques mixtes i materials reciclats. Els trobareu en el bloc Deep Space Sparkle amb una bona documentació del procés seguit.
En el bloc Lilla trobo aquest senzill i creatiu robot. Serà el robot “bombolla de sabó”?
Per aquells que els agraden els robots però que no s’hi posaran mai a fer-ne un, sempre tindran l’oportunitat de comprar-ne un com aquests a la web Nerdbot.
I si us bé de gust, estaré encantada a que amplieu aquest post amb alguna altra web o imatge de robots que hàgiu trobat o realitzat. Feu-ho a través d’un comentari!
Com ja he comentat en alguna altra ocasió tinc una especial atracció per coses petites i senzilles – per molta gent insignificants- a les quals hi trobo una bellesa o un toc artístic que no sempre se’ls ha donat intencionadament. Un d’aquests objectes (un de tants) són les capses de llumins que, no sé per què ni com, vaig arreplegant de la majoria de llocs que visito i de les que ja en tinc una petita col·lecció.
He anat trobant coses molt interessants que fan d’una capseta de llumins un objecte d’art sensible i delicat, com aquest projecte, anomenat Matchbox, que es va posar en marxa fa uns anys a Sydney i que consistia en col·locar les capses decorades, amb missatges, imatges o petits jocs, en llocs inesperats de la ciutat per ser trobades per gent anònima com si es tractessin de petits tresors. Una proposta divertida i màgica, no creieu?
Via Bandelle
Seguint amb la idea de contenir un joc, què us sembla aquestes vuit capsetes de llumins alemanyes, d’estil vintage, que guarden un petit zoo de fusta?
Via Daddytypes.com
I aquesta, amb gran petita col·lecció de minúsculs objectes?
De Trevira
La proposta d’ Axelle Delafolie és la d’utilitzar les capses de llumins com habitacle de dos petits ocellls de paper maché que anomena: “boites a pious” . Les trobareu a la seva web dins la pestanya de papier mâche. Una delicatesse, oi?
Per últim, una imatge d’un bell projecte artístic, també anomenat Matchbox, exposat el passat mes de març en el Museu Contemporani d’Art de Ceret : llibres d’artista dins de capses de llumins, portat a terme per l’editor plàstic Richard Meier.
Sabeu que les bosses de plàstic transparents amb tanca zibloc que solem utilitzar per portar un entrepà, congelar aliments o classificar objectes també poden ser una eina perfecta per algunes activitats creatives o científiques? Mireu, mireu les següents utilitats:
1- Per tenyir fàcilment de color pasta alimentària i poder-la classificar, seriar, fer collarets, polseres, penjolls, cortines i quantitat de coses més. A Skip to my lou trobareu tota l’informació de com fer-ho.
2- Per descobrir un color secundari a partir dels seus corresponents primaris. La imatge, de Childhood 101, mostra el procés i el resultat de barrejar pintura o colorant vermell i groc (+ crema d’afaitar).
3- Per aconseguir efectes de marbrejat amb pintures de colors i oli corporal als quals es poden afegir altres elements opcionals com purpurines. La proposta és de Frugal Family Fun.
Quan feu un regal, a què li doneu més importància: al propi regal o a l’embolcall? En la nostra cultura occidental, el paquet sovint té la funció d’ocultar el regal, que és el que més es valora, però en la cultura japonesa la significació és molt diferent: no és l’interior el que veritablement compta, sinó la manera de presentar-lo, ja que aquesta expressa allò que sents per la persona a qui li ho ofereixes. Embolicar segueix sempre una lenta i precisa cerimònia que es converteix en tot un art, anomenat tsutsumi. Si el que s’utilitza és paper, aquest es doblega una i una altra vegada de tal manera que es converteix en un perfecte origami i si es tracta d’un mocador de roba (furoshiki) el regal adquireix encara un significat molt més important.
Keiko Ota a http://www.madmuseum.org
De: http://otakuhime.blogspot.com
Afegeixo aquesta foto, que és una mena de barreja d’aquest dos tipus d’embolcall: el meu furoshiki ( a dins de la capsa) en el moment que l’embolicaven amb infinitat de plecs en totes direccions. Tot un agradable espectable , si no tens pressa … que era el cas.
