Us presento una de les meves darreres adquisicions: “M” es de mirarse en el espejo, un conte de Duncan Birmingham basat en les simetries, les pàgines del qual conviden a trobar elements o personatges utilitzant una tira de paper-mirall que cal posar verticalment en el lloc adient de cada il·lustració.
En la imatge de dalt us mostro dues de les seves pàgines que segur us ajudarà millor a entendre aquesta original proposta.
Birmingham, Duncan : “M” es de mirarse en el espejo. Madrid: Ed. Tarquin.2007.
Susan Kapuscinski mostra en Making Books blog els meravellosos llibres que proposa a escoles, biblioteques o tallers familiars. Llibres en forma d’acordeó; inspirats en contes, temes o cultures; llibres plens de sorpreses i d’art. Entreu a la web i inspireu-vos per al proper curs.
Fa temps que es va crear Una mà de contes, una producció de Televisió de Catalunya formada per una sèrie de contes que a mida que va transcorrent la narració, la mà d’un artista la va il·lustrant. Pintura, collage, tinta xinesa, infografia, performance… un munt de tècniques diferents acompanyen cada un dels contes.
La novetat és que fa uns mesos aquest fantàstic projecte ha anat molt més enllà, s’ha convertit també en una web on, a part de poder veure més dels 100 contes classificats per autor/a, il·lustrador/a, títol, país, personatges, tècnica, … , compta amb tallers de dibuix, de retall i composició, de contes il·lustrats i de subtitulat, que permeten crear contes nous o adaptar-ne els existents.
La web, a més, compta amb un bloc que es va actualitzant amb experiències relacionades amb els contes i del qual us destacaré un apartat dins els contes entrellaçats: les mans d’una mà de contes. Contes agrupats de cinc en cinc, com els cinc dits de la mà: 5 contes del mar, 5 contes d’animals màgics, 5 contes murris, 5 contes tàctils, …… 5 contes de petons, entre d’altres.
No em puc estar de comentar que fa unes setmanes vaig poder gaudir de la presentació de la web per part de Pere Arcas, Director dels Programes i Projectes educatius de TV3. Tot un plaer.
Avui, Diada de Sant Jordi, què menys que fer una entrada fent referència a una editorial de llibres infantils. Es tracta de l’editorial Kókinos, la qual ens presenta la seva col·lecció de contes a través d’una web dinàmica on cada un d’ells té una presentació personalitzada. Només cal clicar a sobre de la imatge de la corresponent portada.
Segur que si hi feu una ullada us trobareu amb contes coneguts, la majoria molt recomanables, com els d’Eric Carle, els de Sam McBratney i Anita Jeram o de Kveta Pacosvská. Els que us presento aquí són els de la col·lecció d’Hervé Tullet: juego de colores, juego de formas, juego de dedos, juego de azar, juego de sombras,… tots ells conviden a observar, imaginar i jugar a partir de les primeres edats.
Una de les meves darreres adquisicions : “Panique au musée”, un conte il·lustrat editat pels museus nacionals francesos que ens fa jugar amb els retrats de set homes i set dones, alguns coneguts, altres desconeguts, immortalitzats tots ells per grans artistes. Aquests catorze retrats es poden convertir en mils de retrats creuats combinant les seves parts.
La idea no és nova, segur que vosaltres coneixeu altres contes il·lustrats basats en ella. Em venen al cap: Making Faces de Norman Messenger i Animals de Pitau i Gervais. També he trobat una versió TIC en aquest vídeo de Youtube. Bona, bona, val la pena perdre els dos minutets.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
I com que el tema connecta amb carnaval i són dies de carnaval, mireu els retrats brasilers de la Mylène, en Quentin, en Nathan i en Tomy, convertits en reis i reines de la llana, dels indis, del temps i de les formigues. Realment divertits i creatius. M’encanten.
La Carme Aymerich, la Lourdes Figueiras, la Sònia Esteve i la Montserrat Torra ens proposen una llista de contes matemàtics, alguns amb un contingut explícit i d’altres amb grans possibilitats de mirades matemàtiques. La varen presentar en el seminari Fem servir contes per treballar matemàtiques organitzat pel Creamat. Bona feina!
Havia fullejat vàries vegades Gargots i ahir el vaig comprar. Es tracta d’un llibre per dibuixar i pintar, però també (i és aquí on hi poso més èmfasi) és un llibre que fa rumiar.
Taro Gomi (Tokio 1945), que n’és el seu creador, presenta 334 il·lustracions de traços molt simples que els nens i nenes han de completar a partir d’un suggeriment : “Ohhhhh! Ha vingut un llop! fes alguna cosa per salvar els porquets”, “acoloreix només les coses que t’agradin”, “fes que el lleó sembli ferotge”, …. propostes creatives, obertes, que poden suggerir-ne de noves per fer a l’escola i que també són una alternativa diferent a les típiques imatges per acolorir dels llibres que sovint compren els pares i mares.
Per a la vostra informació us diré que hi ha dos Gargots, 1 i 2 , tots dos editats en català i castellà per l’editorial Coco Books.
Si teniu ocasió, feu-los una ullada i … inspireu-vos.
A winter landscape with skaters and bird trap 1565, Pieter Brueghel
Can You Hear It? és un llibre editat pel MET (Metropolitan Museum of Art de Nova York) que recull una tretzena d’obres d’art de diferents artistes, èpoques i cultures i les relaciona amb fragments d’obres musicals. Les obres pictòriques representen escenes i elements fàcilment associables a determinats instruments o ritmes dels fragments corresponents. Trobo que és una bona proposta que ens pot inspirar nous projectes o activitats que relacionin aquestes dues vessants artístiques.
Les obres d’art pertanyen al MET, la qual cosa vol dir que és aquest museu qui té els drets sobre les imatges i per tant , la majoria d’aquestes, només les poden visionar a través de la seva web.
De totes maneres, aquí teniu (sense traduir) la relació d’obres i músiques que es troba en el llibre:
Chrysanthemums, Utagawa (Ando) Hiroshige – The flight of the bumblebee, Nikolay Rimsky Korsakov
A winter landscape with skaters and bird trap, Pieter Brueghel - The four seasons: winter (allegro), Antonio Vivaldi.
Avenue du Bois, Kees van Dongen – An American in Paris, George Gershwin.
Ocean life, christian Schussele and James McAlpin Samommerville – The Carnival of the animals: the aquarium, Camille Saint-Saëns.
Tournament Book , unknown artist, German – Romeo and Juliet: Dance of the Knights (excerpt), Sergey Prokofiev.
The Christmas fairies, Amédée Varin – The Nutcracker: Dance of the sugar plum fairy, Pyotr Illich Tchaikovsky.
Mountain torrent, Jacob van Ruisdael – The four seasons: spring (allegro), Antonio Vivaldi.
The calavera of cupid, José Guadalupe Posada – The Carnival of the animals: fossils , Camille Saint-Saëns.
My Little white kitties into mischief, Currier and Ives – Comic duet for two cats, Gioachino Rossini.
Prince Riding on an Elephant, Khem Karan – The Carnival of the animals: the elephant, Camille Saint-Saëns.
On the Southern Plains, Frederic Remington – Billy the kid: gun batlle, Aaron Copland.
View from Mount Holyoke, Northampton, Massachusetts, after a Thunderstorm-The Oxbow, Thomas Cole – The four seasons: summer (presto), Antonio Vivaldi.
Circus Sideshow, Georges-Pierre Seurat - The Carnival of the animals: Finale, Camille Saint-Saëns.
També he fet una ullada a Youtube i, com era d’esperar, he trobat aquest vídeo amb imatges hivernals i amb música d’un fragment de l’Hivern de Vivaldi, una altra alternativa diferent, però ben aprofitable, a les propostes del llibre. Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Can You Hear It? William Lach, N.Y. Metropolitan Museum of Art (New York)
Editat per Harry N. Abrams , Incorporated, 2006
Una altra de les meves adquisicions d’estiu va ser aquest conte d’imatges que relaciona les xifres de 1 al 20 amb fotografies “quantitatives” de llocs o referents de la ciutat de Nova York. Un llibre que ens aporta una bona idea: relacionar número-quantitat amb elements fotogràfics del propi l’entorn i, a la vegada, significatius per als nostres alumnes. Una forma d’integrar les matemàtiques a la realitat.
Referència del conte: Joanne Dugan. ABC NYC: A Counting Book of New York City.
Feia dies que no parlava en una entrada d’una il·lustradora i com que la meva intenció és no deixar-ho de fer, avui li dedico aquesta a Selma Mandine, una artista originària de Hong-Kong i instal·lada actualment a França. Si entreu en la seva web podreu apreciar la sensibilitat dels seus contes, dibuixos i figures.