Fins el 9 de gener teniu temps de visitar l’exposició Drap-Art ’10/11 en el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) la qual forma part del Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya que es ve celebrant per aquestes dates des de l’any 96.
L’exposició compta amb 150 projectes d’artistes d’arreu del món que mostren les seves creacions partint d’objectes i materials reutilitzats. En destaco les caricatures de Hanoch Piven, les llums d’ Imanol Osa fetes amb tecles de piano o peces de bicicletes i els treballs amb cartrons de les escoles de Barcelona que participen en el programa Agenda 21 Escolar, el qual pretén fomentar una cultura a favor de la racionalitat de l’ús i consum dels materials i la seva reutilització.
Dilluns passat la Carme Garriga va presentar públicament, a la Facultat d’Educació i Psicologia de Girona, el seu Ventall d’art, un projecte didàctic d’artistes plàstics gironins guanyador de la Beca Pallach 2008 que organitza bianualment l’Ajuntament de Girona i l’ICE de la UdG.
La Carme va fer vibrar i va encomanar el seu entusiasme a tots els assistents mentre anava mostrant el seu ampli i ben estructurat treball basat en la vida i l’obra de sis artistes gironins, ple de propostes i experiències originals i creatives portades a terme , la majoria d’elles, amb nens i nenes d’escoles de Girona.
Us convido a que us hi passeu una bona estona a la web del projecte descobrint els artistes i que les propostes didàctiques siguin font d’inspiració i de reflexió del treball de l’expressió plàstica que es fa a l’escola.
Carme, des d’aquí, et repeteixo: moltes felicitats i gràcies per la feina ben feta!
Aquest estiu, a Vancouver, l’artista canadenc d’origen japonès Jeff Hamada va portar a terme el projecte Little Drifters. La proposta consistia en crear una petita embarcació amb elements naturals (branques, fulles, baies, pinyes, plomes, flors,…) i estava oberta a persones amb ganes de divertir-se i de qualsevol edat , les quals estaven convocades a una jornada festiva a la vora del llac East de Vancouver per fer navegar el seu vaixell.
Aquí teniu una petita selecció d’imatges d’aquest sensible i creatiu projecte de Land Art.
Passar un dia a Visa pour l’Image, Festival de Fotoperiodisme de Perpinyà, es poder gaudir al límit de la bellesa de la fotografia, que narra vivències, sovint dures, insòlites o curioses de qualsevol lloc del món, realitzades pels fotògrafs més reconeguts del planeta. Hi ha exposicions que t’impressionen o et captiven per la història que representen , altres per aspectes més tècnics com la composició, la llum, el color, … i altres simplement per la seva bellesa.
Aquest any em “quedo” amb l’exposició del fotògraf Olivier Föllmi: “La saviesa de la humanitat”, una exposició de fotografies, fruit dels seus viatges per tot el món, acompanyades de textos seleccionats per Danielle Föllmi amb reflexions de grans i savis mestres de totes les cultures. Aquesta mostra forma part d’un projecte humanitari que compta amb el suport de la UNESCO i que intenta transmetre un missatge de pau i de reflexió. M’agrada aquesta idea d’associar una imatge a un pensament, la considero una activitat molt didàctica que alguns/es ja treballem a les aules.
Aquí teniu un vídeo amb un gran recull de fotografies de Föllmi, algunes d’elles exposades a Perpinyà:
I si us ve de gust aprofundir una mica més, entreu a la seva web o al seu bloc:
El Jardí dels nens és el nom d’una exposició que es pot veure en el Museu Contemporani d’Art de Tòquio fins el dia 4 d’octubre. Es tracta d’una mostra d’artistes emergents* adreçada a grans i petits que convida a compartir amb els infants les sensacions físiques i sentiments que desperten uns grans espais interactius d’art. És la primera vegada que em trobo i gaudeixo d’una exposició d’art amb aquestes característiques, pensada a partir d’un públic infantil molt petit, que potencia la comunicació entre persones de diferents generacions i a redescobrir la pròpia relació amb l’art. A l’entrada de l’exposició un rètol aconsella: “Entra i parla amb el teu fill”.
Arribar a la platja de bon matí permet contemplar la diversitat d’empremtes que queden marcades a la sorra: les petjades dels primers banyistes, el camí recorregut per una gavina, les rodes de les màquines netejadores, les ondulacions produïdes per les onades… Altres vegades, haurem trobat les restes d’un castell de sorra o, amb una mica de sort, una sorprenent escultura d’algun artista errant. Us imagineu, però, arribar un dia a la platja i trobar-vos-la transformada com si es tractés d’una adaptació d’un jardí zen? Això és el que fa Jim Denevan, un artista californià que troba en la sorra de la platja un dels seus mitjans d’expressió. Un art integrat a la natura (land art), efímer, de grans dimensions i en la majoria d’ocasions només apreciable en conjunt a través de fotografies aèries. Si us passegeu per la seva web trobareu una gran mostra del seu espectacular art.
Ahmad Nadalian és un artista persa que també treballa directament amb la natura, principalment amb la sorra i les pedres. Em criden l’atenció les seves impressions a la sorra de les platges i deserts, que realitza utilitzant cilindres artesanals fets amb materials reciclats, com si es tractessin d’antics segells. Us convido a entrar a la seva web i a mirar amb calma la seva extensa obra.
Segur que alguna vegada heu tingut a les vostres mans algun llibre que, en comptes de passar pàgina per pàgina , simplement l’heu obert com si es tractés d’un acordió, lentament, intentant no perdre’n detall de tot allò que es va mostrant de cop davant els vostres ulls. Són llibres sorpresa, amb petits textos o amb imatges, que s’obren i es tanquen, que donen valor a la forma i que presenten el contingut creativament. Són considerats llibres-objecte o llibres d’art perquè també estan pensats per a ser exposats i admirats.
Les imatges mostren un recull d’ells amb continguts i formats diferents, com petits textos plegats dins d’un sobre , un herbari presentat en forma triangular o un conte amagat dins una capsa.
Com cada 1 de maig, Figueres s’omple de fires, artesania, alimentació i pintura. Aquest any torno a casa amb unes arracades noves, uns fuets i un petit tresor: una aquarel·la de Delphine Labedan, una jove il·lustradora instal·lada a la Tallada d’Empordà que em captiva amb les seves pintures, delicades i plenes d’inspiració japonesa. Em convida a visitar el seu bloc i jo ara faig el mateix amb vosaltres. Visiteu-lo. Espero que us agradi tant com a mi.
Pop Art Machine és una aplicació online que permet transformar una imatge en diferents estils pictòrics. Us mostro una prova que he realitzat amb la d’una pintura d’un ex-alumne recreada en alguns dels estils que possibilita l’aplicació: cubisme, impressionisme, fauvisme, pop art i el de dos pintors reconeguts mundialment, Cézanne i Rothko.
No creieu que pot resultar una bona eina per descobrir o aprofundir en alguns estils pictòrics i veure’ls aplicats - de forma virtual, és clar - en una pròpia creació?
Pintura inspirada en les flors de Georgia O’Keeffe.
Blai (5 anys), Ceip Josep Pallach-Figueres.
M’assabento, en entrar a Google, que avui és l’aniversari de Norman Rockwell, un dels meus il·lustradors preferits.
Pels qui el desconeixeu, aquí teniu una petita informació: Norman Rockwell (1894-1978) va néixer un dia com avui a Nova York i és conegut arreu del món per les seves il·lustracions que mostren personatges plens d’expressivitat i ironia, reflex i exageració dels costums i la vida de la societat americana de la seva època. Durant vàries dècades treballà a Saturday Evening Post, una important revista d’actualitat i societat americana. També va fer publicitat per McDonald’s, Coca-cola i empreses de cereals, xiclets i neumàtics.
Una petita mostra de les seves il·lustracions (activeu el so):
