Hi ha qui transforma objectes quotidians en objectes personals i únics donant-los un toc creatiu que els pot arribar a convertir en petites obres d’art. Aquest ha estat l’objectiu de l’exposició Detour, que ha recorregut vàries ciutats del món: Londres, Nova York, París, Berlín, Istambul i Tòquio, i que ha convidat a arquitectes, dissenyadors i il·lustradors, entre altres, a transformar una simple moleskine en alguna cosa més que un quadern de notes.
Aquesta és la meva petita selecció d’alguns d’aquests quaderns artístics, concretament de l’exposició de Tòquio, celebrada la tardor passada.
Si us he despertat curiositat pel tema, a la web de l’exposició trobareu imatges de cadascuna de les moleskines presentades en les diferents ciutats, així com un vídeo que permet veure-les amb detall. Us enllaço el de Giulio Iacchetti, amb una moleskine convertida en la més gran mentida de Pinotxo:
A la web de Jean Feldman trobo Art From A to Z, un abecedari que associa cada lletra a una tècnica o activitat artística. La proposta, tot i ser en anglès i tenir uns anys, és força interessant. Hi ha tècniques que segurament coneixeu com la pintura de dits, les impressions amb vegetals o el traçat de contorns; però si hi feu una bona mirada en trobareu d’altres més originals i menys conegudes com la pintura amb glaçons o amb bombolles, o els dibuixos a partir d’una lletra, un traç determinat o un forat en el paper.
Torno amb una idea ja comentada en un altre article del bloc, la de transformar un pot de vidre en un objecte d’art. Abans de llençar-lo a les escombraries penseu que li podem donar una vida més llarga omplint-lo amb gràcia de records significatius, convertint-lo així en un pot de memòria. Aquí teniu tres idees per anar-vos inspirant…
1. Pots contenidors de petits tresors relacionats amb les vacances de Martha Stewart.
Dins l’extens repertori de contes d’una Mà de contes es troba una sèrie inspirada en obres d’art del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Són contes que connecten la narració amb quadres d’artistes que es troben en el museu, que permeten descobrir i aturar la mirada en cada un dels seus elements representats i que transporten a un món imaginari que els dóna vida.
Si entreu a la web del programa us adonareu que es pot anar molt més enllà amb cada un dels contes, com inventar-se nous textos o noves imatges o crear-ne de nous fent una barreja amb d’altres.
Us enllaço un dels contes més significatius per mi, “La família Forn”, basat en l’obra Cala Forn (1917) de Joaquim Sunyer, ja que vaig participar en el taller que la web posa com a exemple.
Les parets sempre han estat una bona temptació per dibuixar. Qui és que amb nens petits a casa no s’ha trobat alguna vegada amb un guixot en alguna d’elles, els ha repetit “A la paret no s’hi dibuixa!” o ha col·locat pissarres per poder estalviar-se repintades. Per contra, a molts ens agradaria poder tenir immortalitzat en un “racó” de la nostra llar aquell dibuix que tant ens agrada dels nostres petits.
La Laia, des de Palau-saverdera, em fa arribar la bonica i creativa feina que fan en Francis i la Maria, que consisteix precisament en reproduir en vinil dibuixos originals de nens i nenes per decorar parets o portes. Els comercialitzen a través de la seva botiga online Sr. Komuro juntament -i de moment- amb altres dos productes (quadres infantils i ninos de drap també originals). M’encanta la idea i els desitjo molta sort en el seu projecte!
