PROJECTE

http://www.religio.cat/files/Docs_Cont_Curricular/curr%C3%ADculum%20definitiu.pdf

La Llei Orgànica de l’Educació, 2/2006 de 3 de maig, té en compte en la Disposició Addicional Segona el dret dels pares a la formació religiosa i moral dels seus fills, segons les seves conviccions, i estableix que l’ensenyament de la religió s’inclourà com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui. Els Decrets d’Ensenyaments Mínims desenvolupen l’esmentada Disposició Addicional 2a quant a la seva presència curricular i condicions acadèmiques; així mateix, correspon a la Jerarquia clesiàstica determinar el currículum propi de l’ensenyament religiós catòlic.
En aquest marc, l’ensenyament de la religió i moral catòlica es presenta com una opció lliure per als/les alumnes i obligatòria per als centres.
L’ensenyament religiós contribueix a la qualitat de l’educació que preconitza la LOE des de la proposta i desenvolupament d’uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne/a, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.
Per assolir una formació integral i, per tant, una educació de qualitat, caldria que es desenvolupessin totes les capacitats inherents a l’ésser humà, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Aquesta capacitat bàsica de l’individu adquireix el seu autèntic acompliment en la recerca del sentit últim de la vida. Arrelada en el més profund de l’ésser, l’alumne/a la va descobrint -tenint en compte els nivells d’aprenentatge propis de cada edat- en els símbols i signes del seu entorn, en el progrés i humanització del propi ser humà, en el llenguatge narratiu de la Bíblia, en els models cristians d’identificació i, en particular, en la persona de Jesucrist i la seva presència en la comunitat cristiana.
La formació religiosa i moral catòlica compta amb una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol i responent a raons profundes de la institució escolar i als drets humans reconeguts per la Constitució espanyola, està garantida actualment per l’Acord subscrit entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Assumptes Culturals, firmat el 3 de gener de 1979, en el qual s’estableixen els principis que fan possible les garanties constitucionals.
El currículum de l’ensenyament de la religió catòlica és una síntesi bàsica i global del missatge cristià, adequada a l’edat de l’alumne/a, a les exigències epistemològiques de la matèria, a les expressions culturals de l’entorn i a les demandes didàctiques del sistema educatiu. Junt amb les altres opcions de l’àrea de Religió, s’emmarca en un context històric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artístic que brolla de la fe catòlica i d’altres confessions, i possibilita l’anàlisi comparada dels continguts i línies bàsiques de les grans religions vigents. Amb tot, l’ensenyament religiós catòlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions:

La dimensió cultural i històrica està present en l’ensenyament religiós, ja que el patrimoni cultural, històric i antropològico-axiològic que gran part de les societats han rebut del passat està vertebrat per continguts religiosos. En aquest sentit, la Religió catòlica ha donat els seus fruits en l’art, en els sistemes de significació moral, en la cultura popular i en l’acció social.
Per això, el currículum de l’opció confessional catòlica ensenya la incidència que el cristianisme per mitjà dels seus continguts doctrinals i de les formes històriques pròpies- ha tingut i té en lacultura catalana, espanyola i europea.

La dimensió humanitzadora de l’opció catòlica constitueix una aportació eficaç en la maduració de la personalitat integral de l’alumne/a, arrelada en els mateixos objectius del sistema educatiu en un nucli referencial d’idees, valors i creences que li permeten donar resposta als seus interrogants més radicals, fent a la vegada possible la formació d’homes i dones conscients, crítics, lliures i creadors. La formació religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta d’afrontar les grans preguntes que l’alumne/a es planteja i ajudar-lo a trobar les respostes que podrà assumir com a opció lliure i personal. La finalitat de l’escola es que els/les alumnes aconsegueixin el seu desenvolupament personal; cosa que és possible amb una convenient fonamentació i orientació cap a un significat últim i global de l’existència.
La dimensió ètico-moral explicita les exigències morals que comporta el missatge cristià. En la religió catòlica s’ofereix una determinada manera de veure la vida, en la base de la qual es troba un concepte de persona, un nucli referencial d’idees i creences, i la proposta d’una escala de principis i valors. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els
valors i virtuts capaces d’educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne/a, en ordre a fer possible la maduració en la responsabilitat, l’exercici de la solidaritat i de la caritat.
Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist. L’opció religiosa catòlica es presenta en l’àmbit escolar, en la seva estructura epistemològica o disciplinar, amb el caràcter científic amb què, en la cultura universitària, s’aborden les ciències de la religió i la teologia. Els seus continguts són sabers amb una fonamentació i una metodologia científica pròpia, implantats amb rigor i tradició en els estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemològic original entra en l’àmbit educatiu en
confrontació i diàleg amb aquells altres tipus de sabers i racionalitat que operen a l’escola.
Contribució de l’àrea de religió i moral catòlica a l’adquisició de les competències bàsiques.
L’ensenyament de la religió catòlica a l’escola s’até a la finalitat pròpia d’aquesta, que és la formació plena de l’alumne/a mitjançant els sistemes propis d’aprenentatge que es concreten en el currículum i el seu desenvolupament. Contribueix a la qualitat de l’educació des de la
proposta i desenvolupament d’uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne/a, facilitant-li
una proposta del sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns i propis d’aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.
Les propostes de l’ensenyament religiós catòlic constitueixen en elles mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l’ésser que fan possible la formació integral. Tot això es realitza mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, vida i persona de Jesucrist, present en la seva Església, avalada per la Tradició i el Magisteri de l’Església,
transmesa a través de l’acció educativa del professor amb la seva preparació científico-tècnica i el seu testimoni cristià.
Al seu torn, les aportacions d’aquest ensenyament fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure al món, de tal manera que els principis, valors i actituds que generen els elements bàsics del cristianisme ajuden l’alumne/a a situar-se lúcidament davant de la tradició cultural i, a la vegada, a inserir-se críticament en la societat.

Amb tot, les competències bàsiques, com són les interpersonals, interculturals, socials i cíviques i la comunicació lingüística adquireixen en aquesta àrea elements bàsics per a la seva adquisició al llarg de l’ensenyament obligatori.
En allò que fa referència a l’Educació Primària -etapa en la qual el/la nen/a comença a tenir consciència reflexa de les seves pròpies accions i es reconeix cada vegada més com a individu-, l’alumne/a s’enfronta per primera vegada a la urgent necessitat de realitzar el descobriment de la seva pròpia identitat. Aquest procés està molt condicionat pels models culturals que els adults encarnen, models que influeixen en la vida quotidiana dels infants, en els
seus jocs i en les seves accions creatives.
Precisament una de les funcions de l’ensenyament escolar catòlic en aquesta etapa és la presentació dels models cristians d’identificació. Aquests es troben en les figures bíbliques més remarcables de la història de la salvació, en les accions i vivències de la comunitat cristiana i sobretot en la persona, vida i paraula de Jesucrist.
La seva inseguretat, pròpia d’una edat primerenca, demana models de vida autèntics en el procés de maduració de la seva personalitat. L’ensenyament religiós catòlic insistirà en la proposta explícita de la persona de Jesucrist, els principis que se’n deriven, els valors que genera i les actituds que en brollen a fi que els alumnes reflexionin seriosament sobre la conducta personal i social.
Això exigeix una informació sòlida sobre el fet religiós i, en concret, pel que fa a aquesta matèria, una exhaustiva presentació del fet religiós conformat en la religió catòlica.
La formació religiosa es desenvolupa a l’escola amb un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i influx mutu entre la cultura occidental i el fet religiós cristià; jutjant i criticant aquesta cultura -composta per idees, principis, valors, modes de vida- a la llum
de l’Evangeli, que en la seva perenne actualitat il·lumina el més profund de l’ésser humà i projecta una actitud lliure i crítica davant de la cultura emergent.
Si bé l’ensenyament religiós és present i ajuda la conformació de les competències fixades en els Reials Decrets d’ensenyaments mínims, tenint en compte que les competències bàsiques són aquelles que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa, algunes tenen una especial relació amb l’acció educativa de la religió catòlica i, fins i tot
podria afirmar-se que d’altres, si es prescindeix de la realitat religiosa, mancarien d’elements importants per a la seva adquisició i desenvolupament.

Entre d’altres proposem les següents:
1. Competència en comunicació lingüística. L’ensenyament religiós catòlic aporta elements bàsics pel que fa a l’assoliment de la competència en comunicació lingüística, ja que empra el llenguatge acadèmic, el llenguatge que conforma la cultura que es transmet en l’àrea de religió, i
també el llenguatge propi de l’ensenyament religiós.
El diàleg de la fe amb la cultura contribueix a la competència en comunicació
lingüística en la mesura que exigeix exercitar-se en l’escolta de la paraula de Déu, l’exposició dels seus continguts i aplicació a la cultura i a les diferents formes de vida social, així com a l’argumentació adequada a aquesta edat i sempre present en l’ensenyament religiós.
D’altra banda, és pròpia de l’ensenyament religiós catòlic la utilització de les diverses formes de comunicació que l’acció de Déu sobre l’ésser humà ha utilitzat. La seva revelació és rica en diferents llenguatges. Així, el llenguatge bíblic i la seva riquesa d’expressió i simbologia; el llenguatge doctrinal i la seva precisió conceptual, analítica i argumental; el llenguatge litúrgic i
la seva proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià; el llenguatge, finalment, testimonial que fa possible la transmissió vital d’allò que es creu.

Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L’ensenyament religiós fa possible una veritable comunicació lingüística, en utilitzar els diferents llenguatges en la seva expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l’anàlisi de fets socials que es presenten a la classe de religió, com
elements motivadors de la realitat evangèlica, possibiliten l’enriquiment del vocabulari.
2. Competència social i cívica. Pel que fa a la competència social i cívica on s’integren els elements essencials per a la humanització, elements personals, interpersonals i interculturals i
abarquen totes les formes de comportament que preparen les persones per participar d’una
manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts que contribueixen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne/a, en ordre a fer possible la maduració en la coresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, la cooperació, la llibertat, la justícia i la caritat. Tot
això, com a expressió coherent del coneixement de Déu, revelat en Jesucrist
Es tracta de l’ésser personal en coherència amb les conviccions pròpies lliurement assumides; és a dir, aprendre a ser motivant i recreant el que és veritablement humà en la formació plena de l’alumne/a. En aquest sentit, el desenvolupament de l’ésser sencer de la persona, de les capacitats de la seva ment i del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenten i donen sentit a
l’acció social i cívica de l’alumne/a. L’ensenyament religiós en aquesta comesa incideix de manera substancial en el descobriment i desenvolupament de la humanització veritable, capaç de fer-lo competent en l’acció social.
Amb això estem fonamentant un dels valors bàsics, la seva dignitat com a ésser humà, com a fill de Déu. L’alumne/a necessita, ja en aquestes edats, motivacions per estimar, per construir la personalitat més humana, per il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El testimoni d’homes i dones sants de tota la història constitueix un referent
continu per a l’autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D’aquesta forma l’ensenyament religiós educa en la iniciativa personal i autònoma dels alumnes en ordre al bé i la veritat.
En conseqüència, es contribueix directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguin l’arrel de seu propi ser i dels propis comportaments.
Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians.
En el més profund de l’ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. I per això les mínimes exigències ètiques de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, estiguin fonamentades i siguin conseqüència de la
fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no violència, compromís i participació tenen la seva fonamentació i referència cristianes en la filiació divina, l’amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació d’un mateix, el lliurament total a favor dels pobres.

3. Competència cultural i artística. La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística, plàstica,històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i maneres de vida impregnades de cristianisme, des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet
religiós. L’alumne/a, a més a més de conèixer-ho, podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seva expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.

La cultura i la història europees occidental, i la història i cultura del nostre país, seran compreses i assumides tenint en compte el fet religiós, sempre present en la història cultural dels pobles. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es realitza dins de la tradició cultural on creix i se sustenta. Aquesta maduració es realitza en un món cada vegada
més complex i de major contrast cultural i de presència, respecte i diàleg entre cultures.
La Religió i Moral Catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb això l’alumne/a adquireix una valoració crítica de la cultura a la llum de l’Evangeli, que motiva alhora l’estimació de la pròpia cultura i l’estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses. En el currículum
de Religió catòlica són presents també els elements essencials que defineixen les altres grans religions.
L’ensenyament religiós catòlic tan aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i cultura amb referència religiosa com també el sentit i profunditat de la seva presència, la qual remet a una manera concreta de veure la vida, d’expressar-la i de viure-la des de l’aportació cristiana a la cultura. Amb això contribueix també a la conservació i valoració del patrimoni cultural.
4. Competència d’aprendre a aprendre. La Religió catòlica contribueix igualment al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats a través de l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i opinió.
Així mateix, l’ensenyament religiós ajuda els alumnes i les alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu que l’ésser humà col·labori activament i lliurement amb el pla establert per Ell. Per això, aprendre a aprendre comporta tan una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, com també un marc de referència
acceptat voluntàriament segons les seves conviccions, el qual ha de ser gresol en la recerca de la veritat i del bé.
5. Competència d’autonomia i iniciativa personal. Quant a l’autonomia i iniciativa personal, l’ensenyament religiós catòlic s’imparteix en el camp específic de l’escola, amb l’objectiu irrenunciable de formar la persona des de dins, alliberar-la de tot allò que li impedeix viure lliurement, que comporta una referència efectiva a una determinada visió de la persona i al seu
sentit últim, per afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne. És una finalitat fonamental de la tasca de l’escola que els/les alumnes descobreixin la
seva identitat personal, i això és possible amb una obertura al significat últim i global de l’existència humana.
L’autonomia i iniciativa personals es realitzaran en l’alumne/a quan entri en el
coneixement d’ell mateix, del seu ser més profund, en les seves potencialitats, en la seva dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana.
L’ensenyament religiós catòlic a més a més de ser un ensenyament de valors també es dirigeix a la persona concreta en les seves arrels, en les possibilitats humanes d’acció i de servei i, sobretot, es dirigeix a un ser humà en la seva finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l’Evangeli de salvació de Jesucrist perquè, una vegada conegut, sorgeixi la humanitat nova feta d’homes nous conforme al designi de Déu. Per això l’ensenyament ha de
proposar Jesucrist com a camí que ens condueix a la veritat i a la vida i ha de fer-se des de la convicció profunda que procedeix de l’Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist i, enconseqüència, mitjançant la forma pròpia i més coherent de transmetre aquesta fe de l’Església: el testimoni.
En la contribució al desenvolupament personal de l’alumne/a, la religió és generadora de valors i d’integració social. La religió col·labora en aquesta competència lliurant a l’alumne/a les virtualitats necessàries per crear les disposicions i actituds que afavoreixen la inserció social.
L’autonomia de l’individu cristià ve precisament afavorida per l’obertura a una visió global del món i de la realitat, una cosmovisió que fa possible la formació integral de l’alumne/a davant de visions parcials i determinants de la llibertat pròpia.
Des dels procediments de l’àrea s’afavoreix aquesta competència bàsica desenvolupant iniciatives i es vetlla especialment perquè els/les alumnes construeixin un judici moral basat en els principis, valors i actituds que genera el mateix evangeli.
6. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. La Religió catòlica contribueix al desenvolupament de la competència en el coneixement i interacció amb el món físic a través de la Doctrina Social de l’Església, que il·lumina les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacció de l’ésser humà amb el medi físic i amb ell mateix.
També contribueix a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia.
Al seu torn recolza i dóna sentit a les habilitats i destreses relacionades amb l’ecologia que s’adquireixen des d’aquesta competència. El cristià entén la naturalesa com a creació de Déu, i per això la valora, en té cura i la fomenta.
Totes les aportacions a les diferents competències poden ser agrupades i definides quant a l’aportació religiosa com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, és a dir, de la seva aportació espiritual i religiosa. Això la capacita per donar sentit a la seva vida i li configura la capacitat transcendent:
L’obertura de la raó a la recerca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpel·lar per la crida a la llibertat i a la felicitat veritables, l’obstinació en el diàleg de la fe i la raó, de la fe i la cultura, l’atenció a la capacitat innata per dinamitzar la intel·ligència i cridar a la raó humana a la recerca d’”alguna cosa més”,
de la identitat pròpia de l’ésser humà, la capacitat de ser i estar al costat dels altres des de la fraternitat, l’amor i la misericòrdia, l’ànsia d’infinit, l’anhel de Déu i la planificació de l’ésser en la
vida eterna… són, entre d’altres, els objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competències abans descrites.
Pel que fa a les competències establertes en l’esmentat Acord internacional i
reconegudes en la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica d’educació, 2/2006 de 3 de maig, correspon a la Conferència Episcopal Espanyola fixar el currículum de l’àrea de Religió i Moral Catòlica.
Objectius
En acabar l’Educació Primària es pretén que el/la alumne/a sigui capaç de:
1. Conèixer els aspectes bàsics de les religions ja desaparegudes, relacionant-les amb el cristianisme.
2. Reconèixer els fundadors i alguns elements diferencials de les grans religions vigents, la resposta que donen a les preguntes primeres sobre el sentit de la vida i el compromís dels creients.

3. Conèixer la Bíblia, la seva estructura i sentit, identificant alguns textos bàsics com a Paraula de Déu.
4. Descobrir l’acció de Déu en la natura i en la persona, com a fonament i font dels valors bàsics del ser humà.
5. Identificar alguns personatges fonamentals de la Història de la salvació i la seva resposta
de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la resposta de fe de la Mare de Déu.
6. Valorar la novetat de l’amor de Déu que ens salva del pecat i de la mort pel seu Fill
Jesucrist i a través de la vida i l’acció salvífica de l’Església, Cos de Crist.
7. Identificar el significat d’alguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bàsics
del missatge cristià, que faciliten la comprensió de la vida de l’Esperit Sant en el món i en
l’Església.
8. Identificar l’Església en les seves manifestacions, conèixer la presència de Déu i la seva
gràcia en els sagraments, i el servei eclesial efectuat pels apòstols i els seus successors.
9. Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i de celebració de les festes i ritus
de les religions monoteistes, saber-les relacionar amb els aspectes cultuals i de celebració de la
litúrgia.
10. Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen el ser cristià, i aplicarlos
a les diferents situacions de la vida.
11. Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conèixer i comprendre l’arrel i
el sentit de l’acció i del compromís cristià, i mantenir una actitud de tolerància i respecte davant
els sistemes ètics de les diverses religions.
12. Conèixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural, que es manifesta a
través del llenguatge simbòlic i iconogràfic de l’arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia,
com a expressió de la fe catòlica i d’altres religions.
13. Descobrir que el destí etern de la persona comença aquí com a do que sorgeix de la
victòria de Crist sobre la mort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *