Una societat amb valors és una societat amb futur

Campanya de Caritas a:

http://www.caritasgirona.cat/campanyes.php?idm=1&subpagina=1

Una societat amb valors és una societat amb futur

Amb el lema general “Una societat amb valors és una societat amb futur” es presenta la campanya institucional pel període 2008/2010, amb l’objectiu de recuperar una sèrie de valors bàsics que estan a l’essència de l’opció preferencial pels més pobres i que poden impulsar un canvi urgent d’estil de vida que afavoreixi un model de societat on no hi hagi últims ni exclosos, on les relacions que s’estableixen entre les persones siguin més humanitzadores i on cadascun de nosaltres se senti corresponsable del món en què vivim.

Durant el Nadal 2008 la campanya es va centrar en el valor de la Comunió. Davant el rebuig i el desconeixement envers l’altre, es descriu una Societat Anònima en la qual no ens importa ningú i no deixem cap possibilitat de fer-ne la coneixença. Una comunitat que desconeix els seus membres no és una societat, és una altra cosa… D’aquesta manera, Càritas convida pel temps de Nadal al canvi a través del lema “Si no t’agrada viure en una Societat Anònima, coneix els teus veïns i escolta’ls”.

El temps de Corpus 2009, es dedica al valor de la Participació, amb el lema “Si no vols formar part d’una Societat Limitada, facilita la participació de tothom”. Càritas, a través d’aquest lema, vol cridar al canvi d’una societat limitada a una societat participativa.

El Nadal 2009, la campanya convida a aprofundir sobre el valor de la Diversitat: “Si vols canviar el significat de SOCIETAT DE VALORS, accepta tothom per igual”.
La diversitat és una porta que només es pot obrir des de la tolerància, des de la capacitat generosa d’acollir i de descobrir en els altres els talents i riqueses que cadascú porta amb ell. Des d’aquí podem construir una societat més lliure i respectuosa amb la vida, i això ens empeny a buscar la inclusió i la integració de totes les persones per al desenvolupament del bé comú.

El temps de Corpus 2010 es dedica al valor de la gratuïtat: “Si no et convenç aquesta SOCIETAT MERCANTIL, ofereix sense demanar res a canvi”. Davant d’una societat mercantil i consumista, Càritas et convida a viure des del tarannà que fomenta la nostra acció: la gratuïtat i la confiança.

Per accedir a tots els materials de la campanyaclica aquí

Creativitat, imaginació i valors cristians

Com el senyor Conseller d’Educació sap molt bé,  l’estiu és un temps de reflexió i formació de la pràctica pedagògica dels mestres i professors. Enguany vaig assistir a les Jornades per a Educadors  que organitza la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya).

De les diverses activitats que hi vaig realitzar en vull destacar una, la què porta com a títol aquest post, “Creativitat, imaginació i valors cristians” conduïda per Xavier Borràs.

Us transcric unes ratlles molt revetlladores:

“L’infant del segle XXI rep unes  considerables agressions, les quals impedeixen desenvolupar la seva creativitat i imaginació. Les noves formes de vida presents en les societats dels països del Nord del planeta que creen unes noves circumstàncies per a la infància.

Els infants tenen molt pocs moments i espais per jugar de forma lliure i relaxada. La televisió, els ordinadors, els videojocs, etc ocupen una gran part del seu temps lliure.

El joc lliure és una forma d’aprenentatge privilegiada de l’ésser humà de cara a desenvolupar la imaginació i la creativitat. L’ús actual dels mitjans audiovisuals produeix un empobriment del món imaginari del nen, i en conseqüència també del seu llenguatge. No podem pas oblidar la importància del llenguatge de cara a la comprensió de la pròpia identitat i de cara a construir un projecte de vida.

A més, els valors que transmeten els mitjans de comunicació actuals es basen en una alta proporció de violència i en una visió de la sexualitat utilitarista i desvinculada de l’amor. La creativitat és un element constitutiu de l’ésser humà que li proporciona una de les facultats divines més característiques: la capacitat de crear.

Per a tot això es fa la proposta d’introduir el conreu de la creativitat i la imaginació mitjançant el joc, tot aplicant a l’aula de Religió una metodologia que ens permeti:

  • Utilitzar el joc com a forma d’aprenentatge
  • Reconstruir el substrat cultural i psicològic de l’infant perquè sigui possible la comprensió i assimilació dels valors cristians
  • Procurar que els nens i nenes gaudeixin amb l’assignatura de Religió, tot recuperant un espai necessari per al seu desenvolupament integral

Xavier Borràs”

Doncs això, ja tenim feina per al curs.

“Sense religió ens deshumanitzem”

Full 24.01.2009

“Sense religió ens deshumanitzem”

El canal cultural de televisió europea, ARTE, va tenir l’encert d’oferir a la tarda del darrer dia de l’any 2009, l’esplèndida pel·lícula “El gran dictador”, el primer film parlat de Charles Chaplin del 1940. Acomiadàvem l’any en què se n’han complert 50 d’ençà d’aquell 1r. de setembre de 1939, quan es va iniciar la sagnant Segona Guerra Mundial, amb la invasió de Polònia per l’exèrcit de l’Alemanya nazi. Al final de la pel·lícula, hi ha un famós discurs que exalta la democràcia i la llibertat, la pau i la convivència entre els homes i els pobles. Proclama Chaplin: “Soldats: No lluiteu per l’esclavitud, sinó per la llibertat. Al capítol 17 de sant Lluc s’hi llegeix: ‘El Regne de Déu és en l’home’. No en un home, ni en un grup d’homes, sinó en tots els homes. Vosaltres els homes teniu el poder. El poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, el poder de fer aquesta vida lliure i bella i convertir-la en una meravellosa aventura. En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi als homes una feina, a la joventut un futur i a la vellesa seguretat.”

Hi podem destacar almenys dues coses. La cita significativa de l’Evangeli, referent indiscutible per al món lliure, acceptant que tothom ja sap de què va i que és el substrat comú dels valors i referents del nostre món. I alhora la unió que estableix entre valors democràtics i fonament cultural i creient evangèlic, del qual brollen aquells valors. Valors de la societat democràtica que vol exaltar com a reacció a la barbàrie de les dictadures i, en especial, de la dictadura nazi. La religió i la llibertat vivifiquen la democràcia. I així ho hem de continuar ensenyant als infants i joves del segle XXI.

En els pròxims dies s’obrirà el termini d’inscripció dels alumnes a les escoles, i és el moment oportú per a apuntar-se a la classe de Religió. Els Delegats diocesans d’Ensenyament demanen que tots reflexionem sobre la importància que els pares i tutors escullin per als nois l’ensenyament de la religió a l’escola en tots els nivells, o que els mateixos alumnes s’hi apuntin. L’ensenyament de la religió es regeix per l’article 27.3 de la Constitució Espanyola -que recull el dret que els fills rebin aquest tipus d’educació-, així com pels Acords Església-Estat de 1979, en virtut dels quals l’Administració reconeix el dret fonamental a l’educació religiosa. I també l’Estatut de Catalunya ho recull al títol primer, arts. 21 i 37.4. La classe de Religió té una importància clau des del punt de vista humanitzador. Davant les acusacions de «catequització» dels qui opten per aquest ensenyament, cal dir que la llibertat d’ensenyament del nostre país impedeix qualsevol classe d’adoctrinament. Cal vetllar perquè l’ensenyament religiós i moral sigui ofert realment a totes les escoles públiques i concertades com una opció lliure, i tant de bo fos una àrea fonamental, sense cap discriminació per als qui la trien o pels que no. L’escola està obligada a oferir-la però és ben lliure que l’escullin els pares i alumnes. Els farà molt de bé a ells i farà molt de bé a tota la societat. Religiosament i culturalment, necessitem saber, plantejar-nos preguntes i obtenir respostes, trobar els referents fonamentals del nostre món cultural cristià, aprendre la bondat… Cal la vivència de les famílies, cal que infants i joves participin de la catequesi parroquial però tot això es complementa molt bé, amb l’ensenyament més sistemàtic de la religió a l’escola. Apunteu-los-hi, és una responsabilitat indefugible!

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell

Font: www.ferc.cat

RELIGIÓ SÍ, RELIGIÓ NO

RELIGIÓ SÍ, RELIGIÓ NO

IMPORTÀNCIA D’UNA EDUCACIÓ COMPLETA

Jean Jaurès (1859-1914), capdavanter socialista francès i ateu declarat, exposava en una preciosa carta al seu fill la importància del coneixement del fet religiós per a la seva formació humana: “Benvolgut fill, em demanes un justificant que t’eximeixi de cursar la religió… Aquest justificant, benvolgut fill, no l’envio ni l’enviaré mai… Tinc convicció decidida que la teva educació i la teva instrucció siguin completes, i no ho serien sense un estudi seriós de la religió… perquè la religió està íntimament unida a totes les manifestacions de la intel·ligència humana; és la base de la civilització… No cal ser un geni per a comprendre que només són veritablement lliures de no ser cristians aquells que tenen facultat per a ser-ho, doncs, en cas contrari, la ignorància els obliga a la irreligió”.

També Régis Debray, ministre socialista francès i militant històric de moltes de les causes de l’esquerra anti-globalització, proposa la reintroducció en l’ensenyament públic «del fet religiós», estimant que la religió i la seva projecció en la història, la geografia i la cultura són una part decisiva de la vida humana. Régis Debray resumeix d’aquesta manera les conclusions del seu informe dirigit al ministre d’educació: «No és possible entendre la gran pintura renaixentista si no es coneix la història de Josep, Maria, i el seu fill, Jesús. Algú que visiti un gran museu, no sabrà què està contemplant davant d’un Sant Sebastià: es tracta d’un cow-boy crivellat de fletxes índies? Per a comprendre un Magnificat de Bach, o un Te Deum de Charpentier, cal saber què és i de què tracta… ». Debray continua: «L’estudi del fet religiós no és més que la prolongació dels ensenyaments fonamentals. Un mitjà, com un altre, de conèixer-nos millor. No es pot accedir al terreny de l’actualitat més dramàtica, la geografia i els conflictes contemporanis sense el coneixement de l’expansió i el lloc de les religions en l’espai i la geografia política».

He aportat el testimoni de dos personatges gens sospitosos d’apologisme religiós i molt menys cristià. I ho he fet perquè som molts els que creiem, fermament, que la formació religiosa i moral, integrada en el currículum escolar, col·labora a la finalitat educativa de formar persones responsables, conscients, crítiques i lliures; aporta als alumnes elements per a fonamentar la seva pròpia cosmovisió i el seu sistema de creences i valors, dintre del respecte a la seva llibertat i autonomia personal; els capacita per al respecte i diàleg amb altres creences presents en la nostra societat pluralista; possibilita un equilibri entre el desenvolupament espiritual, psicològic i cultural de l’alumne, en el seu propi context històric i ambiental, i ajuda a comprendre el nostre patrimoni cultural i artístic. ¿Com entendre la nostra història i les seves arrels sense el fet religiós? Algú considera que aquests objectius desglossats són irrellevants i insignificants?

L’oferta i la presència normal de l’ERE —Ensenyament Religiós Escolar— a l’escola, no hauria de ser una qüestió ideològica, sinó un dret fonamental dels pares, de cara a l’educació integral de llurs fills, ja que els valors espirituals formen part essencial del desenvolupament de la persona, com recull l’article 27-3 de la Constitució: “Els poders públics garanteixen el dret que assisteix als pares per tal que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions”. No podem obviar aquesta part de l’esser humà. L’ERE és bàsic per a la comprensió de la nostra cultura, la nostra història i la nostra societat… més enllà de les creences religioses de cada persona.

Algunes crítiques interessades a l’assignatura de Religió han estat formulades dient que l’escola no és el lloc de la catequesi, i que la religió no pot ser una disciplina acadèmica. D’acord que classe de religió i catequesi no s’han d’identificar i que l’àmbit propi de la catequesi com a vivència de la fe és la comunitat parroquial i la família. Però la classe de Religió té una finalitat específicament cultural i, essent com és una exposició científica i raonada del fenomen religiós en general i del cristianisme en particular, té el seu lloc adient en l’àmbit escolar com una assignatura que sense penalitzacions puguin escollir lliurement els pares i els alumnes.

A Europa hi ha, realment, un bon nombre de sistemes escolars. Cada sistema s’ha anat construint a partir d’un acord tangible que ha donat resposta a inquietuds socials, culturals, econòmiques, etc. La presència de l’ensenyament religiós a l’escola és reconegut i facilitat en tots els sistemes educatius europeus. L’excepció, la rara avis, és el sistema francès.

En aquest moment, el Copríncep Sarkozy planteja la importància de la formació religiosa, i ens proposa, a més, una “laïcitat positiva”, que segons ell és una “invitació al diàleg, a la tolerància i al respecte”. Aquesta idea ha estat rebuda positivament, tant des d’ambients religiosos (de diverses religions) com en entorns més aviat indiferents o no creients. El president francès afirma que les religions, en particular la religió cristiana, són “patrimonis vius de reflexió i pensament”, de manera que seria “una bogeria privar-nos d’elles”.

És cert que l’ERE és oferta des de la llibertat, i que tothom hi té accés sense traves, però ¿no ens convida la nostra realitat actual, amb pocs ideals referents dels joves, a valorar la religió a l’escola com una oportunitat? ¿no és el moment de donar a conèixer els grans valors i interpretacions de la vida humana? ¿d’estimar les pròpies arrels culturals? ¿no és un moment òptim per a educar els infants i adolescents en els valors del diàleg intercultural i intereligiós? ¿ho pensen prou els pares i els professors o caiem en els tòpics educatius sense gens d’autocrítica?

És l’hora de parlar-ne sense embuts i sense trampes. No imitem el que sigui depassat. Mirem endavant pel que fa al fet religiós. Busquem el millor per al nostre país: un sistema educatiu que esperoni els alumnes a obrir les portes a un coneixement intel·lectual i cultural bàsic, que afavoreixi les demandes més grans de les famílies en aquest inici del segle XXI amb rigor acadèmic, sentit crític i sempre oberts al diàleg, perquè sense diàleg no hi ha educació.

Mn. Pepe Chisvert i Villena

Delegat Episcopal d’Ensenyament

Bisbat d’Urgell

Font: www.ferc.cat