PREMSA I EDUCACIÓ

Cada cosa té la seva contrària. De tota acció es deriva una reacció..Sobre aquest principi hi ha un cert consens. Principi que trobem en la filosofia marxista (tesi i antitesi), i en moltes altres disciplines. Per exemple, en la medicina (Antígen i anticos), i en l’ectrònica….

Trobar més exemples per visualitzar aquest principi ens resulta fàcil:

1)La veritat ens fa lliures. La contenció continuada comporta la necessitat de reduir la pressió..La idea de contenció i la seva contrària, escapament.. Aquestes idees les trobem a la pel·licula “La Deuda”..(….).

2)L’esforç ens fa feliços. La planificació i dedicació continuada comporta la necessitat d’obtenir resultats. Aquí les idees enfrontades són donar i rebre. Joaquim Valls (Avui, 13-10-11), ja ho diu: “Ser feliç no és estar bé, sentir-se bé i passar-ho bé!.. No!.. Ell diu que per ser feliç cal fer les coses bé, és a dir, cal esforçar-se..

Així comença la meva reflexió sobre el principi d’autoritat. Un principi que sembla que està al final.. A veure! a) L’autoritat en les dictadures: concentrada i poc discutible… Riscos: poca comunicació, injustícia, absència de processos de millora, trencament o revolta.. Un exemple casolà: Els alumnes escolten llargues lliçons en silenci, suporten càstigs freqüents i senten ganes de revoltar-se.. b)L’autoritat en les democràcies: dispersa (director, coordinador general , coordinador de sector, cap de secció i cap d’equip, per exemple).. discutible, … Riscos: Desobediència… Errors..

Què podem fer si una actitud autoritària ens pot portar a la incomunicació i a la revolta i la democràtica ens pot portar a la desobediència? Generar per consens unes normes clares, poques! Jerarquitzar-les . Considerar que la autoritat resideix en elles. Considerar que estan al principi i que són els nostres principis rectors..(……).Errors freqüents: El personalisme (Ho dic jo!), excés de normes i, col·locar normes poc importants per a la convivència i el treball ( No menjar caramels) , al costat de normes bàsiques (Començar quan toca)….

2oMinutos, 15/04/09

Quan l’aula és molt petita, sobren límits i falta espai, i hem de suportar una certa tensió..

Quan l’aula és molt gran, falten límits, i hem suportar un cert desordre..

J.A. Marina, filòsof, ens diu que és més fàcil educar en una societat petita.(….). Ens diu també que és més fàcil educar en una societat autoritària…

*En una societat petita, en un poble petit, per exemple, tots es coneixen i tots eduquen. Els referents estan clars..Sovint sobren límits..

*En una societat autoritària, també hi ha límits, doncs no falten “Autoritats”..

Visquem en una societat gran i en una societat democràtica, per tant no és fàcil educar..(…..). Podem intentar-lo recuperant algunes coses de la societat petita i algunes coses de la societat autoritària. Però, ¿Què?.. No podem quedar-nos sense Internet.. No podem tornar a les amenaces contínues i als càstigs…

Cal afegir que en les societats petites i en les societats autoritàries, petites o grans, sempre hi ha una certa tensió i un cert desig d’abandonar el lloc, i perdre de vista totes aquelles persones que et controlen i deixen sense protagonisme.

Dit això, sense renunciar a posar límits, ens queda preguntar-nos: Una certa tensió, o un cert desordre? (…..). Les relacions jeràrquiques, pròpies de les societats autoritàries, o les relacions transversals i cooperatives pròpies de les societats democràtiques?..(……). Ens podem preguntar tot això, però, no podem renunciar a posar límits!. Ens hem de preguntar tot això!.

ELPUNT,28/09/08

 Ho diu Antoni Bassas (El Periodico, 29/08/08). Abans ho han dit desenes de persones que també entenen. I ho dic jo, doncs, jo sé que el “si”, igual que els ansiolítics i les altres drogues , genera addicció. Per tant el pacient ha de descansar. Poc a poc, els períodes sense droga han d’anar augmentant, si volem que es vagi desenganxant. Nota: no cal que es desenganxi del tot!

El que diuen altres persones, sense negar la importància de la afirmació anterior, és el següent:

1)Considerant que les males renúncies frustren de mala manera, quan diem que no , ens convé considerar si la negativa és bona i necessària. Si el teu fill ha quedat amb uns amics per anar a trobar-se amb unes amigues, no li diguis que no, ostres! Aquesta negativa no és bona, ni necessària!.

2)Considerant que raonant s’aprèn a raonar, i considerant que la capacitat de raonament està relacionada directament amb la maduresa, certes negatives, cal proporciona-les acompanyades d’una mica de raonament.(…….). Digues perquè dius que no. No costa res!

 El soroll perjudica la salut. Considerant això, l’Ajuntament de Barcelona prepara una nova norma, per a limitar-lo. La norma sembla que contemplarà el tema dels vehicles, les obres, els local d’oci i els aires condicionats. La norma, em temo que no contemplarà adequadament, el tema del soroll provocat pels veïns. Parlo d’aquest soroll irregular, que pot aparèixer sense previ avís. Aquest soroll que si té lloc, després de la 23 hores, et genera una gran inseguretat. Aquest soroll que pot arribar impedir-te descansar. Parlo de cops de porta, moure mobles, cridar, …. Com deia, la norma em temo , que no contemplarà adequadament aquest problema, un problema bastant freqüent, als blocs amb un aïllament deficient.

Aqui veiem dos cotxes dissenyats per alumnes de l’IES Pau Vila de Sabadell. 

El primer cotxe és el que utilitza el president de la Generalitat, José Montilla , per a desplaçar-se a la seva província natal, Còrdoba.

El segon és el que utilitza el president del govern espanyol, per a desplaçar-se per les diferents capitals europees, donant conferències, sobre com redreçar  l’economia. 

ATERRASSA, 08/09/08

Si la pressió augmenta , l’element que pressiona ha de tenir una sortida.. Es diu drenar.. Ho saben els metges. (……) Als hospitals es fan sovint operacions de drenatge. Ho saben els psicòlegs i recomanen les teràpies psicoanalítiques o simplement les activitats expressives, per a afavorir la sortida dels conflictes.. Ho saben els polítics, per això, preparen els seus congressos, o intenten distreure el ciutadà ……. Ho saben els enginyers, per això, construeixen sortides per a l’aigua de la pluja..

I ho saben els ecologistes!.. (………………).. De fet jo vull parlar d’un cas concret: A Terrassa, els que fan el IV cinturó , han interromput un torrent.. Els ecologistes diuen que no s’han fet els drenatges que s’han de fer..

La  Verdad de Murcia (En castellà), 07/09/08

Les empreses que tenen èxit són  les que deixen que el client vagi a la seva. El dependent solament es manifesta si el client reclama la seva presència .. El client busca. (…..). A Internet, hi ha empreses que tenen un funcionament basat en la mateixa estratègia, “deixar que el client busqui”. Parlo de l’empresa  Youtube i d’altres.(…). En el món de l’educació, hi ha docents  que impulsen la recerca, en un ambient de “gran superfície”..  L’estudiant busca i el docent solament proporciona ajuda si l’estudiant la demana expressament..

Doncs bé, resumint,  les   empreses , que no pregunten, triomfen i les botiguetes, més properes al client, tanquen.

Per això em va sorprendre veure, que a Àguiles, Múrcia, la policia local, demanava la documentació, a persones, que per a nosaltres no eren sospitoses. Per exemple, a un senyor que llegia dins del seu cotxe.

El meu company i amic Martin M. ha escrit un article molt interessant sobre el principi de curs (veure el seu bloc). Amb el pretext de parlar d’allò tan trillat i que es motiu de conversa pel passadissos i el cafè com les vacances i l’inci del nou curs, ens deixa anar, com el que no vol, un parell de comentaris perquè anem pensant, alhora de que ens va dient, entre línies, que és el que pensa al respecte.
En realitat pensava escriure d’un altre tema, però m’ha agafat a contracorrent i corrent. Bé, en tot cas aprofito per provar a veure si això del bloc funciona.