La satisfacció té conseqüències positives.. Dient-lo d’una altra manera: Si estàs satisfet amb el que tens, les coses et van més bé: Si estàs satisfet amb el teu cos, caminaràs amb més seguretat, tindràs un somriure més fàcil i un llenguatge més fluït.. Si no ho estàs, potser, tindràs problemes de relació, o problemes alimentaris.. Si estàs satisfet amb la teva família, amb els teus comentaris reforçaràs la seva imatge. I et beneficiaràs d’una família més fort.. Si no ho estàs, amb les teves actuacions, trencaràs l’equilibri del conjunt, i patiràs les conseqüències d’una dinàmica alterada o trastornada.. Si estàs satisfet amb la teva feina, passarà el mateix que acostuma a passar, en el cas de la família. I si no ho estàs, pot passar, que els teus caps, optin per la cirurgia, (….).
És diu, que hi ha cervells que tendeixen a enganyar-se i a sentir-se satisfets, encara que tinguin el pitjor cos, la pitjor família o la pitjor feina.. Es diu que això és sa!..
Malgrat tot, considerant que la insatisfacció no és infreqüent, el sistema ens proporciona la cirurgia plàstica, en el cas del cos, i la llei del divorci, en el cas de la família (…). Però, en el cas de la feina, el sistema no ens aporta moltes solucions.. La reforma laboral no resolc els problemes dels treballadors insatisfets.
Segons Josep Corbella (LaVanguardia, 6-04-12) els futbolistes que juguen en primera divisió, tenen unes funcions executives de primera, els que juguen en segona divisió, les tenen de segona i els altres, en general, les tenen de tercera.. (…).
Diem que a una persona li funcionen “Les funcions Executives”, si és capaç de viatjar en el temps amb eficàcia: Recordar, planificar, imaginar.. Recordar on era el jugador tal.. Planificar un llançament cap a un lloc, considerant la distribució dels contraris, i imaginar el que faran. Per exemple..(…).
De la lectura d’aquest article, centrat en el rendiment esportiu, he passat al rendiment acadèmic.. Les persones que tenen problemes d’atenció, són persones que tenen les funcions executives alterades. I consegüentment no progressen .. Considerant que, aquestes persones fallen perquè tenen dificultats per recordar el que toca , per planificar, en funció del que volen i del que tenen, per imaginar i preveure conseqüències i, per inhibir els seus impulsos .. Considerant això i considerant que potser poden entendre la realitat igual que els altres, cal que l’escola cerqui la manera d’acompanyar-los per reduir el fracàs i evitar que la frustració deteriori la seva salut mental i els torni disruptius.
Conec un Institut del Baix Llobregat que funciona amb una filosofia , que té en compta les tendències bàsiques de la persona: Les constructives i les destructives o agressives.. Que té en compta aquestes tendències , al mateix temps, que construeix camins que intenten adequar-se a les persones que han de transitar-los.. (….).
Els punts bàsics d’aquesta filosofia exitosa, són els següents: El voluntariat. El control i els límits. La mediació.. I l’adaptació (…).
Jo crec que el voluntariat, i els itineraris adaptats, afavoreixen les tendències constructives esmentades.. Crec també que el control i els límits, si aquests es perceben com necessaris, posen fre a les destructives o agressives.. I crec, que la mediació i el voluntariat, fan de pont entre les unes i les altres, sovint convertint l’agressivitat en servei. O impregnant d’agressivitat i esforç la voluntat de ser útil..
Hi ha bromistes que amb les seves bromes es burlen dels dèbils: Dels defectes dels altres. Dels fracassos.. Es burlen dels marginats.. Fan llenya de l’arbre caigut.. Hi ha humoristes, que amb els seus acudits i amb les seves imitacions no es burlen dels dèbils.. És burlen de si mateixos. Dels col·lectius dins dels quals estan inclosos.. O posen en evidència les males pràctiques dels poderosos.. (…).
Dels primers es podria dir que no estan qualificats.. Que més que humoristes són maltractadors.. Dels segons es podria dir que ens fan riure, que ens ajuden a practicar l’autocrítica, i que ens aporten informació útil..
Quan veus que en un grup, un noi fa comentaris sobre les foques on una nena grassa amb els ulls plorosos baixa la mirada , mentre els altres riuen , penses en els maltractadors o en els humoristes de segona.. Quan veus les imitacions burlesques que fa el programa Polònia conduït per Toni Soler, no et provoquen la mateixa sensació que la burla anterior..
