Mar Mediterrània

NATURA

La regió mediterrània està caracteritzada per un alt grau d’endemisme que ha ocasionat que sigui considerada com un dels llocs de major concentració de biodiversitat en l’àmbit mundial. Aquesta peculiaritat s’explica de diverses formes: al baix impacte de l’última glaciació en la zona, que va produir que actués com a reserva; la presència de massissos muntanyosos importants (per exemple, l’ Atles, la serralada del Taurus al sud, les zones de Gúdar, Javalambre, Llevant…), que dota de diversitat estructural al bitopus; i també a la llarga història dels diversos usos de la terra per part de la població local que ha creat i mantingut una àmplia gamma d’hàbitats.

Estret de Gibraltar.

Geologia

La mar Mediterrània es formà a partir del primitiu mar de Tethys, de molta més extensió que el Mediterrani, i fou disminuint a mesura que la placa africana s’apropava a l’euroasiàtica. Fa uns 60 milions d’anys, al començament del Terciari, el mar de Tethys, antecessor del Mediterrani, inundava gran part del nord d’ Àfrica i Europa, que llavors no era més que un arxipèlag d’illes.

Durant el Terciat, el mar de Tethys fou estrenyent-se per l’est fins que es formà una gran conca marina gairebé separada de l’oceà obert. Aquesta conca abastava en una mateixa massa d’aigua el Mediterrani, el mar Negre i el mar Caspi. Però per occident el Mare Nostrum seguia connectant a mar obert a través de superfícies avui dia emergides del sud de la peninsula ibèrica  i el nord del Marroc.

Fa uns sis o cinc milions d’anys, el Mediterrani va sofrir contínues dessecacions a causa d’una inestable connexió amb l’ Oceà Atlàntic.  Aquest fenomen tingué una forta repercussió sobre la salinitat de l’aigua marina.

En un futur (uns 5 milions d’anys) l’ Estret de Gibraltar es tancarà i el Mediterrani quedarà reduït a uns pocs llacs hipersalins. És sabut pels dipòsits salins del fons del mar que això ja va succeir fa uns pocs milions d’anys. Llavors la diferència de nivell entre l’Atlàntic i el Mediterrani provocà el trencament del dic de roca que s’havia format en l’estret. el que havia trigat centenars d’anys a assecar-se va omplir-se en 40 anys a través d’una enorme cascada.

Si l’Estret de Gibraltar es tanqués, el Mediterrani s’assecaria perquè aquest és un mar en el qual s’evapora més aigua  de la que entra pels rius, provocant una salinitat més elevada que a l’Atlàntic, oceà del qual rep l’aigua que perd a causa de l’ evaporació.

Les temperatures en els llocs propers al Mediterrani són agradables, ja que a l’estiu les seves costes són més fresques i a l’hivern mantenen les temperatures una mica més elevades que a l’interior del continent.

CORRENTS MARINS AL MES DE JUNY.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *