Impactes a l’atmosfera.

Activitats:

   Exercici i pautes:

pluja àcida PAU

cotxe oficial PAU

Exercicis autoavaluació:

Contaminants atmosfèrics 1

Protocol de Kioto

exercicis d’autoavaluació en castellà. CC.NS de la Sabiduria.

 

——————————————————————————————————————————————————

  •  Alerta: conceptes d’ avaluació –

CICLE DELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS

La contaminació de l’aire és un procés que s’inicia amb les emissions a l’aire per part dels diferents focus emissors, contaminants a l’atmosfera. Una vegada aquestes substàncies es troben a l’atmosfera pateixen diferents efectes de transport i/o transformació. Com a resultat d’aquests processos, en un punt determinat es dóna una determinada concentració de cada contaminant, que es coneix com a nivell d’immissió.

Són els nivells d’immissió o de qualitat de l’aire els que determinen l’efecte d’un contaminant sobre la salut o el medi ambient.

font imatge: https://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu

Per tant, per minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda, el control de les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió) i, per l’altra, el control i la vigilància de la presència dels contaminants a l’aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió).

En tractar el problema de la contaminació atmosfèrica cal tenir present que, tot i que hi ha certa relació entre emissió i immissió, aquests paràmetres no són necessàriament equivalents perquè entre tots dos hi ha un procés de transport i dispersió a través de l’atmosfera, que pot dispersar o concentrar els contaminants o fins i tot modificar-ne la naturalesa.

Les emissions són la quantitat de contaminant que va a parar a l’atmosfera des d’una font, com per exemple els òxids de nitrogen emesos pel focus puntual i mòbil que representa un automòbil, el diòxid de sofre que s’emet a través d’una xemeneia o les partícules emeses per una font difosa com ara el vent quan bufa sobre una superfície seca. En canvi, les immissions són la concentració del contaminant (o nivell) en cada punt del territori, és a dir, el que respiraria una persona en aquell punt.

La relació entre emissió i immissió no és directa. Això vol dir que per a una mateixa emissió podem tenir una immissió en un punt determinat molt diferent ja que una vegada el contaminant ha estat emès a l’atmosfera, aquest pateix transformacions físiques i químiques (especialment transport i dispersió, però també reaccions químiques, deposició, agregació, etc.) que depenen de l’estat de l’atmosfera i que canvien amb el temps.

La qualitat de l’aire

Les immissions estan relacionades amb efectes sobre la salut i el medi. Com a resultat d’avaluar aquests efectes s’estableix el grau de qualitat de l’aire, que és inversament proporcional a la contaminació o nivells d’immissió (a més contaminació menys qualitat).

Els contaminants atmosfèrics es mesuren generalment en micrograms o mil·ligrams per metre cúbic d’aire. Els principals contaminants són el PM 10, el plom i el benzè. També es consideren altres compostos: sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, ozó, monòxid de carboni i diòxid de nitrogen, que són mesurats per la xarxa automàtica. El principal indicador és l’índex de qualitat de l’aire (ICQA).

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol “:”. Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l’operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és “..”.

font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=237&m=m

———————————————————————————————————————————————————–

Taula de contaminats     font:http://www.iesolorda.org

————————————————————————————————————————————————

Protocol de Kioto

Llegiu aquest document:

El protocol de Kioto

——————————————————————————————————————————–

Informació complementaria.

El canvi climàtic atribuït a l’activitat humana és, en l’actualitat, un fet d’àmplia acceptació. D’acord amb el IV informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), “Les concentracions atmosfèriques globals de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós han augmentat notablement des del 1750 arran de les activitats humanes, i actualment superen amb escreix els valors preindustrials determinats a partir de testimonis de gel que abasten molts milers d’anys.”

L’escalfament global és un problema mundial i no només ambiental, sinó que afecta també l’economia, el comerç i la seguretat. En aquest sentit, cal una resposta mundial que integri els interessos i les necessitats de tots els països.

El segon informe d’avaluació del canvi climàtic del GIECC de 1995 va facilitar la clau d’entrada per a les negociacions, la qual va portar a l’adopció del Protocol de Kyoto per part de l’UNFCC.

font:http://canviclimatic.gencat.cat/ca/politiques/acords_internacionals/protocol_de_kioto/

Protocol de Kioto

———————————————————————————————————————————

U11 C T2 0910( Impact Atmosf) from tiotavio

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *